Un estiu sense un cataclisme a la Terra

- Advertisement -

El passat 30 de juny de 2016 es va celebrar per primer cop el Dia Internacional dels Asteroides. La commemoració ha estat impulsada per quatre persones. La idea inicial la va tenir el Dr. May, un cèlebre astrofísic força conegut per la seva passió… la música.

2

- Advertisement -

El Dr. Brian May segur que el reconeixeu si us dic que és el guitarrista de Queen (ara sí que voldreu mirar el link que hi ha en el seu nom, no?). El 2014 estava fent la banda sonora de 51 Degrees North, dirigida per Grigorij Richters, una pel·lícula on la trama gira al voltant de la possibilitat que un gran asteroide caigui sobre Londres i provoqui la consegüent devastació de la Terra. El cinema, un cop més, va servir com a font d’inspiració en aquest cas per a crear un dia internacional que contribuís a divulgar que són els asteroides, les seves possibles col·lisions i els seus efectes, i a difondre els treballs que la ciència està realitzant en aquest àmbit a tot el món.

- Advertisement -

Amb Richters convençut, el Dr. May va aconseguir involucrar a dues persones clau en el projecte: Rusty Schweickart, l’astronauta, entre d’altres, de l’Apollo 9, i Danica Remy, directora de la Fundació B612, una fundació que es dedica a la detecció primerenca dels asteroides que podrien ser perillosos pel planeta. B612 és el nom del petit planeta de El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, de la que recentment hem vist una adaptació lliure en la pel·lícula d’animació dirigida per Mark Osborne.

El dia escollit és molt simbòlic: a les set del matí del 30 de juny de 1908 es produïa el darrer gran impacte catastròfic sobre el planeta. Millor dit, realment no va impactar, afortunadament va explotar a l’aire abans de xocar, i ho va fer a Tunguska, una remota regió de Sibèria. El meteorit, d’aproximadament 40 metres de diàmetre, va provocar una ona de xoc que va fer caure més de 80 milions d’arbres i va cremar boscos durant setmanes en milers de quilòmetres quadrats. L’energia alliberada a l’explosió equivaldria a unes 185 bombes atòmiques com la d’Hiroshima. Es van trigar anys per descobrir l’efecte complet de l’explosió, i dècades fins que es va arribar a la conclusió del que havia passat. Si hagués explotat una mica més tard en el seu descens des del cel, ho hagués fet sobre San Petersburg amb el que hagués suposat, i si hagués impactat contra la superfície, l’explosió hagués estat devastadora. Vam tenir sort aquell cop.

Es creu que el cràter de Chicxulub, de 200 quilòmetres de diàmetre, sobre Yucatán, al golf de Mèxic, va provocar fa 65 milions d’anys l’extinció de la majoria de les espècies de la Terra, inclosos els dinosaures. Si voleu passar una bona estona, us recomano que veieu la pel·lícula Ice Age 5. El gran cataclisme i descobrireu una versió força inversemblant però més divertida del que va passar llavors.

3

Hi ha identificats prop de 200 asteroides de més de 100 metres, i prop de 3.000 més petits (el perill són els més grans de 20 metres). De tots ells (els coneguts fins ara) s’ha calculat que en els 300 anys que vénen cap d’ells no xocarà amb la Terra (doncs sí, ja podeu planificar les vacances sense problemes). Això no deixa que cada dia caiguin meteorits o puguem veure bòlids arreu, causen danys en molt pocs casos. Els bòlids són meteorits convertits en boles de foc que deixen una estela molt brillant i duradora al cel (una mica més que les estrelles fugaces que es desintegren molt més amunt a l’atmosfera). Per cert, tenim tot el territori de l’estat (d’altres països també ho tenen) cobert amb càmeres que detecten totes els senyals lumíniques que es produeixen, la qual cosa podria explicar la dràstica disminució d’albiraments d’Ovnis en els darrers anys i l’explicació científica de molts fenòmens abans misteriosos.

Els asteroides no brillen i són molt petits, així que no sempre és fàcil veure’ls, per això es poden produir algun ensurt quan de cop ha aparegut un asteroide no detectat prèviament. Quan es veuen es distingeixen perquè es mouen molt ràpidament respecte als estels del cel, aparentment estàtics si els comparem entre ells.

La dèria catastrofista de finals dels noranta (recordeu que era final de segle i de mil·lenni), va provocar que a la ficció ens envaïssin tot tipus de cataclismes. Relacionades amb el tema que estem parlant en destaquen dues pel·lícules: Armageddon (1998) i Deep Impact (1998).

Armageddon, científicament no és gaire versemblant per dir-ho de forma suau, només cal recordar veure l’estació espacial soviètica MIR explotant a l’espai amb unes flamarades i un soroll que farien les delícies dels seguidors de la saga d’Star Wars (quin mal van fer les explosions de la primera pel·lícula d’Star Wars a la ficció versemblant, almenys pel que fa referència al foc i soroll a l’espai). En tot cas, a les dues pel·lícules citades s’escull com a solució fer explotar l’asteroide, per convertir-lo en dos de petits amb trajectòries diferents de la primera, o per trossejar-lo a la segona pel·lícula citada.

- Advertisement -

4

A Armageddon teníem 18 dies abans del xoc. A Deep Impact una mica més, el suficient per a enfrontar-se a un asteroide de… dotze quilòmetres! A la sèrie You, Me and the Apocalypse acabada d’estrenar al país, els protagonistes només tenen 34 dies per a salvar el planeta.

A la realitat no tindríem dies per a preparar-nos davant de l’impacte… tindríem anys per no dir dècades! I mai els faríem explotar, és una barbaritat, imagineu-vos el que pot fer un asteroide de menys de cent metres, doncs imagineu-vos que passaria en posar una bomba de gran potència en una roca de diversos quilòmetres i quedés convertida en milions de petits trossets.

Ara bé, ¿i si apareix un asteroide no detectat amb anterioritat i que sigui un perill? L’Agència Espacial Europea (ESA) està preparant la missió espacial AIDA (acrònim en anglès d’avaluació de l’impacte i desviament d’un asteroide), que està previst llençar el 2020. La idea és dos anys després estavellar un satèl·lit contra la superfície d’un asteroide proper a la Terra i veure com l’impacte (sense explotar) pot desviar la trajectòria. Una petita desviació de la trajectòria pot suposar al cap dels anys esquivar un impacte directe contra la Terra. Una altra tècnica, encara a la teoria, seria caçar un asteroide, és a dir, apropar-te a ell amb una nau a una distància suficient per alterar la trajectòria a causa de l’atracció gravitatòria entre tots dos.

No sé si us ha tranquil·litzat un article com aquest. Sempre em podeu preguntar: “D’acord amb el que dius, però llavors s’estrena Independence Day: Resurgence (2016) i, ¿llavors què?”… doncs que ens tornem a espantar per dos motius: per la possible invasió alienígena i per… bé, ja m’enteneu quin és l’altre motiu, no cal que ho expliqui.

5

Així que tots tranquils. Gaudiu de l’estiu i de les vacances que de moment no hi haurà cap cataclisme… crec.

 

- Advertisement -
Jordi Ojedahttps://comiccienciatecnologia.blogspot.com/
Jordi Ojeda és professor del Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra) on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics. És autor del llibre 'Robots de Cine. De María a Alita', publicat per Diábolo Ediciones.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents