Un amor entre oceans

- Advertisement -

Aquest és el primer cop des que escric aquesta sèrie de crítiques comparant llibres amb les seves adaptacions cinematogràfiques que em trobo amb què en el cas literari, la trama de la narració no està exposada de manera lineal. M’explicaré, The lights Between Oceans és una novel·la de M. L. Stedman que, a grans trets, explica la història d’un matrimoni que viu apartat de la civilització en una petita illa d’Austràlia anomenada Janus, custodiant un far. L’autora del llibre exposa els fets fent salts temporals, jugant amb el passat i el present (el present de la narració) per anar desentrellant la història i anar atrapant el lector.

the-light-between-oceans

- Advertisement -

Recentment Derek Cianfrance ha portat a la gran pantalla una adaptació d’aquesta novel·la i una de les diferències amb el llibre és que aquesta cronologia discontinua es perd. El director només aposta per introduir algun petit flashback per esclarir una part de la història. S’ha d’entendre la complexitat d’adaptar una obra d’aquestes característiques però hi ha precedents que se n’han sortit molt bé, com podria ser el cas de Atonement de Joe Wright.

- Advertisement -

Alicia Vikander i Michael Fassbender són els protagonistes d’aquesta història. Es tracta d’un tàndem que a primera vista sembla prometedor i, efectivament no deceben en la seva interpretació, tot i que, havent llegit el llibre sí que es troba a faltar profunditat en la psicologia dels personatges.

En el cas de Fassbender, el seu personatge Tom és un home turmentat pels records de la guerra, amant de les normes, solitari i poc xerraire. Isabel, el personatge de Vikander, és en un principi, una jove vital, plena d’esperances i que té l’anhel de ser mare. Els camins d’aquests personatges es creuen i a poc a poc, l’un es contagia de la personalitat de l’altre. En Tom aprèn a veure el cantó positiu de la vida, mentre que Isabel, per contra, descobreix la seva part més amarga després de tres avortaments.

the-light-between-oceans

Tota aquesta complexitat queda perfectament retratada a les pàgines del llibre però queden diluïdes un cop convertides en imatges. No se’ls pot retreure una mala actuació a ambdós actors, segurament es tracta més d’una decisió de guió.

The lights between oceans és un drama costumista que planteja diversos dilemes morals.

Després de perdre tres fills (durant l’embaràs), el matrimoni troba un bot a la deriva que transporta un home mort i a un nadó. Completament destrossada per la impossibilitat de ser mare, Isabel veu l’arribada de la nena com un regal diví i fa tot el possible per convèncer al seu marit de quedar-se-la i no informar-ne a ningú.

En aquest moment es planteja el primer dilema, quedar-se la filla d’algú sense estar completament segur que no hi ha ningú que la busqui. “Superat” aquest primer repte, anys més tard, la parella es topa amb el segon. Durant una visita a l’illa principal per batejar la nena (que tothom creu que és filla seva), descobreixen que la mare biològica està viva i que segueix plorant la desaparició del seu marit i la seva filla. Evidentment, aquí es planteja aquest segon dilema que és dir la veritat i afrontar les conseqüències o seguir amb la mentida.

- Advertisement -

the-light-between-oceans

Un cop descobert tot l’engany, l’espectador es troba amb un tercer dilema. La mare biològica (interpretada per Rachel Weisz), recupera la seva filla però aquesta, que ja té quatre anys, no la reconeix. En aquest moment, ens trobem amb l’agonia de la nena que no entén què passa, amb l’agonia d’una mare que ha recuperat a la seva filla però que la veu patir i l’agonia d’una dona que ha criat i estimat a aquella nena com si fos seva i li han pres.

El final, tant en el llibre com en la pel·lícula, desperta un sentiment decebedor al principi per l’empatia que sents amb els protagonistes però que un cop passat el primer impacte és el més acceptable, des del meu punt de vista. Com en tot el film, la sensació és d’estar rascant la superfície d’una història més profunda però Derek Cianfrance ha fet una bona feina.

VEREDICTE

El millor: La complicitat entre els dos actors principals.

El pitjor: Certs canvis i obvietats fan perdre profunditat tant en els personatges com a la història.

Nota pel·lícula: 6,5 / Nota adaptació: 6

- Advertisement -
Luana Valls
Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents