‘Tulsa King’, el rei de la màfia

- Advertisement -

Després de 25 a la presó, el mafiós Dwight ‘The General’ Manfredi és exiliat pel seu cap a la zona rural d’Oklahoma per ampliar les seves operacions. Quan sospita que els seus treballen en contra, a poc a poc va formant la seva banda.

Tulsa King
Tulsa King

- Advertisement -

El veterà Sylvester Stallone ha jugat sobre segur amb el seu salt de la gran a la petita pantalla, i ho fa amb Tulsa King, una minisèrie creada pel tàndem guanyador Taylor Sheridan i Terence Winter, responsables de grans èxits de crítica i públic com Sons of Anarchy o The Sopranos, respectivament.

- Advertisement -

El bagatge dels dos showrunners en les ficcions centrades en el món de la màfia i les bandes es fa més que evident en un guió ple de clixés i  llocs comuns, però que funciona perfectament.  No obstant això, gran part del mèrit de Tulsa King és, sense cap mena de dubte, el rol protagònic d’Stallone, que al llarg de la seva extensa carrera ha demostrat que, malgrat el seu pretés encasellament interpretatiu amb personatges monòlits com Rambo o Rocky, també pot ser un actor de caràcter, que domina tant la comèdia com el drama.  

Tulsa King
Tulsa King

I és que etiquetar aquesta minisèrie dins el gènere del drama o la comèdia no és tasca fàcil, ja que pivota constantment entre els dos gèneres amb moments més encertats que altres, però que manté el seu interès durant els seus 10 episodis. És cert que en certes ocasions pot resultar inversemblant o, fins i tot, ridícula, però els seus engranatges narratius no grinyolen.

Stallone ha sabut trobar el punt paròdic just de l’(anti)heroi jubilat que ha de tornar a l’acció contra la seva voluntat, però amb autoconsciència, tot el contrari del que ha fet el seu etern rival, Arnold Schwarzenegger, amb la sèrie de Netflix Fubar, on es converteix en un pallasso sense gràcia.

En definitiva, es pot dir de Tulsa King que ha estat la producció responsable que Sylvester Stallone ofereixi una de les seves millors interpretacions en anys, portant amb total solvència el pes del guió, tot i que el personatge pugui pecar de certa unidimensionalitat i d’un arc narratiu molt bàsic i trillat.

Veredicte

Agradarà: als ‘lovers’ d’Stallone que enyoraven retrobar-se amb la millor versió d’ell mateix. 

No agradarà: als ‘haters’ d’Stallone, que, faci el que faci, sempre el criticaran.

Enganxòmetre: 6

- Advertisement -

Nota: 7

- Advertisement -
Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, perquè s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que ha après i continua aprenent veient cinema. Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents