Dues pel·lícules que compleixen 40 any seran les protagonistes de la nostàlgia a l’edició 2019 del Festival de Sitges que se celebrarà del 3 al 13 d’octubre. Mad Max. Salvajes de autopista, de George Miller i Alien de Ridley Scott centraran els homenatges cinèfils amb un protagonisme preeminent, però de la 1a cinta. La prova d’això és el cartell d’enguany que ens trasllada al món distòpic del film protagonitzat per Mel Gibson.
L’agència China un cop més s’ha encarregat de la imatge del festival amb les següents premisses en ment. “A la imatge, hi apareix un cotxe destruït per l’òxid, abandonat al bell mig d’un desert infinit, sense rastre de cap personatge. Una composició enigmàtica, simple i contundent, que beu d’una iconografia tan inconfusible com la saga de Miller i la seva paleta cromàtica de taronges, ocres i grocs. Es tracta d’un homenatge a una obra amb un univers gràfic únic, que es presta com a pocs al format sintètic i icònic de la cartellera”, explica el director creatiu executiu, Rafa Antón.
Més enllà d’aquests dos films made in hollywood, Sitges també ha anunciat una altre retrospectiva. Sota el nom d’Apocalypse domani el certamen recollirà títols clau de l’època de l’exploitation italiana de ciència ficció que va tenir especial protagonisme al món del cine a finals dels anys 70 com a conseqüència de l’èxit de títols nord-americans com Star Wars, Alien o 1997: Rescate en Nueva York, però sobretot de les dues primeres entregues de Mad Max. Van ser productes pensats per al mercat internacional, que en alguns territoris, inclòs el nostre, van assolir un enorme èxit comercial, dirigits per veterans del cinema de gènere italià com Enzo G. Castellari (1990, Los guerreros del Bronx, Los nuevos bárbaros), Joe D’Amato (Bronx lucha final), Sergio Martino (2019, tras la caída de Nueva York), Lucio Fulci (Roma año 2072: Los gladiadores) o Luigi Cozzi (Contaminación: Alien invade la Tierra). Moltes d’aquestes cintes s’han convertit ara en títols de culte buscats pels aficionats d’arreu del món, generant un fenomen de reivindicació i recuperant la seva importància artística i industrial.
Apocalypse Domani. La década dorada de la exploitation italiana de ciencia-ficción (1977-1990) serà, seguint aquesta línia el títol del llibre oficial del Sitges 2019 que, sota la coordinació d’Ángel Sala, es publicarà a l’octubre coincidint amb el festival. Aquesta serà la segona col·laboració entre el Festival i Editorial Hermenaute, després de la publicació l’any passat de l’assaig Michele Soavi. Cineasta de lo macabro. El llibre analitzarà l’exploitation italiana des de la perspectiva del gènere de la ciència ficció, repassant els seus precedents, els seus continguts i l’impacte que van suscitar aquest tipus de produccions. La publicació també vol reivindicar la figura d’un bon nombre de directors italians, entre els quals destaquen Antonio Margheriti, Sergio Martino, Enzo G. Castellari, Luigi Cozzi, Ciro Ippolito o Joe D’Amato. El llibre consta de les signatures de crítics de cinema i especialistes en la matèria com Violeta Kovacsics, Diego López, Ruben Lardín, Jesús Palacios, Xavi Sánchez Pons, Lluís Rueda, Mònica Garcia, Jordi Sánchez Navarro, Desirée de Fez, Manlio Gomarasca, Domingo López i el mateix Ángel Sala.
Preparant la programació
La roda de premsa de la que serà la 52a edició del Festival de Sitges no ha vingut acompanyada de titulars respecte la secció oficial. Caldrà esperar unes setmanes… De totes maneres el que sí ha posat en valor Ángel Sala ha estat la feina del Festival de Sitges al Festival de Cannes. A la costa francesa, Sitges va liderar un equip de certamens de cinema fantàstic en un nou projecte anomenat Fantastic 7, a la presentació del qual vam ser-hi presents. Apadrinada pel director català J.A Bayona, es va crear un fòrum destinat a fomentar el talent dins de la indústria del gènere i afavorir la seva connexió amb socis comercials potencials.
Els set magnífics es converteixen aquí en els set fantàstics… La iniciativa exhibeix set propostes presentades per set festivals fantàstic d’arreu del planeta amb l’objectiu que aquests films trobin finançament, distribució i aparadors on mostrar-se. A més del Festival de Sitges els altres festivals que formen part de la iniciativa són: el Festival Internacional de Cinema Fantàstic Bucheon, el Festival Internacional de Cinema del Caire, el Festival Internacional de Cinema en Guadalajara (Mèxic), el Festival Internacional de Cinema i Premis de Macao, el South by Southwest i el Festival Internacional de Cinema de Toronto. El projecte que ha presentat el Festival de Sitges és la nova producció del cineasta basc Juanma Bajo Ulloa, Baby. Produïda pel català Ferran Tomàs, és un thriller psicològic on la trama gira al voltant d’una mare que pareix un bebè del qual no es pot fer càrrec. Impulsada per la necessitat, decideix vendre’l però desbordada pel penediment farà tot el possible per recuperar-lo. No us perdeu el vídeo de la presentació…
