Tringle of sadness, la gran guanyadora del Festival de Cannes 2022, arriba als cinemes el 17 de febrer. El director danès Ruben Östlund, va aconseguir amb aquesta nova sàtira sobre la riquesa i l’ostentació la seva segona Palma d’or al festival més important del món. La llista de premis però, no acaba aquí. També està considerat el millor film europeu segons els Europen Film Awards i fins i tot va aconseguit dues nominacions als Globus d’or (incloent la de Millor comèdia). La cinta, a més, té el trist honor de ser l’última aparició en pantalla de Charlbi Dean. L’actriu sud-africana va morir a causa d’una infecció bacteriològica el passat agost del 2022 amb només 32 anys.
Mofa i befa de la vida dels milionaris
Tringle of sadness, és una enorme sàtira sobre els rics. Ruben Östlund es riu del modus vivendi dels milionaris i els posa davant del mirall en un film que juga a la incomoditat, però ho fa de manera hilarant. Una irritant parella de models, un adinerat llefiscós magnat rus i una odiosa família anglesa són els protagonistes d’una història múltiple que creix quan tots ells es troben en un creuer de luxe. Allà també hi ha dos personatges clau: Woody Harrelson com el capità Thomas Smith i Dolly De Leon interpretant a Abigail, una treballadora de la neteja de l’embarcació amb un paper crucial a la trama. La interacció entre tots ells i la imbecil·litat del conjunt faran saltar espurnes en una pel·lícula que té un estrany magnetisme tòxic.
A Tringle of sadness riurem. I riurem molt. La barreja entre slapstick i diàlegs (pretesament) profunds funciona i manté el públic enganxat a la trama. Al film hi ha diversos moments d’aquells que no s’esborren fàcilment de la memòria. Converses sobre comunisme i capitalisme en circumstàncies límit, dilemes impossibles amb la supervivència com a objectiu final i, al rerefons de tot, una crítica al model occidental de vida consumista.
En tres actes perfectament diferenciats, fem un viatge a l’absurd paradoxalment reconfortant. Östlund sap molt bé què vol i com ho vol mostrar. Ha fet una tria d’actors magistral i ha encertat el to. Tot a favor per un film que és la quintaessencia del cinema europeu i que a més ha aconseguit quallar a Hollywood. Sentirem a parlar de Tringle of sadness i del seu director i guionista Ruben Östlund.
Veredicte
El millor: l’humor negre del conjunt i la crítica que amaga.
El pitjor: la lentitud i l’absurditat d’algunes escenes.
Nota: 8,5
