Dijous 18 de maig començava la 20 edició del DocsBarcelona que aquest any es fa més gran en tots els aspectes. Més dies, dels cinc que comptaven les passades edicions passa a deu. Evidentment però cobrir totes aquestes jornades vol dir incrementar el nombre de pel·lícules (96 en total) i, a més, s’expandeix geogràficament, ja que a part de Barcelona, amb projeccions a l’Aribau Club, el CCCB i l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm, hi haurà projeccions a Berga, Granollers, Manresa, Vilafranca del Penedès, Badalona i La Garriga.
En la gala d’inauguració (presentada pel simpàtic Roger de Gràcia) es va fer un repàs a la història del festival aprofitant l’assistència del fundador, el president del festival i la cap de programació. Un cop fetes les presentacions van emetre un vídeo resum de les diferents pel·lícules que formaran part de la secció oficial de les quals en destaca La Chana (que serà pel·lícula de clausura) i The Wonderful Kingdom of Papa Alaev. Però el primer que hem vist ha estat Amazona, un documental colombià dirigit per Nicolas van Hemelryck i Clare Weiskopf, el qual ens explica la història de la mare d’ella, una londinenca aventurera que ha fet del món la seva llar. Comença quan la mare, la Val, va marxar amb 23 anys de la seva acomodada vida a Londres per viure a Colòmbia amb l’Alberto de qui n’estava molt enamorada. Però això va servir com a catalitzador per mostrar-li un estil de vida del qual encara se’n va enamorar més, la vida hippie, autogestionada i sense cap mena de lligadures amb ningú, incloent-hi els seus fills, ja que aquesta història té molt de rancúnia d’una filla cap a la seva mare per no estar allà en els moments importants. Ens mostra el perfil d’una dona alliberada, interessant i profundament egoista.
