Ara que ja ha acabat el Festival de Cannes és un bon moment per fer balanç i posar sobre la taula la feina de tres directors catalans que, tot i no estar presents en cap secció oficial aquest any, han tingut un protagonisme destacat. No parlem del premiat Albert Serra (aquí podeu llegir una entrevista) sinó de de tres realitzadors escollits pel festival per ser els protagonistes del futur. Qui són? Anna M. Bofarull (Barcelona 1714) ha estat una de les 15 persones escollides pel projecte l’Atelier; Carles Torras (Callback) és un dels 20 Producers on the move triats entre tot Europa i Carla Simón (Estiu 1993) encara porta cua amb el Young Talent Award que va rebre l’any passat a Cannes.
Anna M. Bofarull i Sinjar a punt per la internacionalització
El 2019 serà especial per aquesta directora tarragonina. Després d’anys de postproducció, el seu film Barcelona 1714 arribarà als cinemes… Però Bofarull ja té un nou projecte amb el qual ha estat seleccionada per la Cine Foundation per participar a un programa anomenat l’Atelier. Cine Foundation, una entitat de promoció del cinema vinculada a Cannes, selecciona cada any 15 projectes amb l’objectiu que acabin fent-se realitat i s’estrenin als festivals de primer nivell del món. Segons explica Bofarull l’Atelier, a efectes pràctics, és una espècia de residència intensiva amb l’objectiu de buscar partners per la teva futura pel·lícula. “Ens creen una agenda de reunions amb productores i agents internacionals de vendes molt importants”. El projecte en qüestió és un film coral amb tres dones i la ciutat del Kurdistan iraquià de Sinjar (que dona títol a la pel·lícula) com a fil conductor. En questa ciutat Estat Islàmic va matar tot els homes i va convertir les dones en esclaves sexuals.
El 98% dels projectes que passen per l’Atelier s’acaben fent realitat i s’estenen, efectivament, a festivals dels de renom. El programa és una marató de pitchings per “vendre” el film que dura una setmana. Els projectes, penjants prèviament a la xarxa perquè els interessats els consultin, són ja, d’alguna manera, beneïts pel propi Festival de Cannes fet que els col·loca automàticament en una posició privilegiada per tal de fer-los realitat. “Estar seleccionat li dona un munt de visibilitat al teu film i tenir un aparador a Cannes ja fa que se’l mirin amb bon ulls. De fet, m’he trobat amb productors amb els quals vaig parlar de la idea fa dos anys i ara ha estat ells els que directament han demanat una reunió amb nosaltres”.
Carles Torras es mou pels seus nous projectes
Producers on the move és un programa que organitza la European Film Promotion (agrupació de 30 d’instituts de cinema europeus) que anualment trien vint productors que entenen que són els que en un futur poden tenir protagonisme al panorama europeu. Carles Torras es va presentar candidat i no precisament per un sistema d’elecció a dit: cal complir una sèrie de requisits com per exemple tenir un premi d’abast nacional, haver fet alguna producció internacional i haver estat en un festival de classe A. “Sincerament no les tenia totes perquè potser sóc més visible com a director que com a productor però Zabriskie Films, la meva productora, porta ja més de deu anys fent projectes de cine”, explica Torras. L’objectiu del programa segons explica Torras és crear una xarxa per potenciar les coproduccions entre països europeus. “Hem tingut moltes sessions de pitching per presentar els nostres futurs projectes a productores i agents de vendes. En el meu cas tenia una carpeta amb fins a 5 projectes entre els quals destaca la pel·lícula El practicant que ja tenim força avançat”. Aquest film és un thriller psicològic que seguirà les aventures d’un home que després d’un accident es queda amb cadira de rodes i es converteix en una persona una mica pertorbada. Amb noms tancats (però encara no públics) El practicant és una coproducció amb Bèlgica amb participació de TV3 i l’ICEC que distribuirà Filmax i que es rodarà enguany a Barcelona i Lleida.
Un altre dels fets que ha fet especialment content a aquest guionista/director/productor és la projecció i la publicitat que proporciona aquest programa. “Hem sortit a Hollywood Reporter, Variety, Screen i un munt de revistes a banda del catàleg oficial. Això és important no tant per sortir als mitjans sinó perquè molta gent ens contacta per interessar-se pels nostres projectes”. En altres paraules Producers on the move aconsegueix col·locar en un lloc destacat dels mapes de cine aquests 20 productors seleccionats. “Tothom vol parlar amb agents i productors grans i normalment és quasi impossible accedir-hi. Gracies a aquest programa han estat ells directament els que ens han contactat”. Malgrat això no garanteixi res (encara), és significatiu que els grans noms dels cinema europeu sàpiguen qui ets i què fas. A més, els que mouen aquest tipus de pel·lícules tenen cada any projectes seleccionats a festivals dels grossos com Cannes, Berlín, San Sebastián, Locarno o Venècia.
Carla Simón prepara es seu nou èxit
L’any passat la directora Carla Simón va ser la directora guardonada amb el Young Talent Award un premi que atorga el programa l’Associació Women in Motion i el Festival de Cannes. El reconeixement, que ve acompanyat d’una dotació de 50.000€ per seu següent projecte, l’ha fet tornar aquest any a Cannes a impartir una conferència sobre com fer del teu primer film un èxit. La responsable de la multipremiada Estiu 1993 ha explicat en aquest sentit que no té la fórmula de l’èxit però si alguns consells que a ella li han funcionat. “El primer que has de fer és escoltar-te a tu mateixa: digues el que vulguis dir”.
Simón també ha explicat que després d’una etapa com la de la seva primera pel·lícula ara sent molta pressió però a la vagada veu aquest fet com un privilegi. “Ara tinc molta gent pendent de la meva feina”. La realitzadora catalana també ha donat alguns detalls de la seva propera pel·lícula Alcarràs que tornarà a retratar una família de poble (en aquest cas a Ponent) però el centre d’atenció es repartirà entre més personatges. Una de característiques que ha volgut destacar és la de la llengua. “Aquestes són històries molt personals i el català és molt important en elles perquè no me les puc imaginar de cap altra manera”. Segons ella això sovint és un problema a territoris com Espanya (on es va haver de doblar Estiu 1993 al castellà) però no a la majoria de països europeus que estan molt més acostumats a la versió original.
