Travis Bickle, la fosca icona de ‘Taxi Driver’

- Advertisement -

Taxi Driver és la primera pel·lícula que neix de la col·laboració entre el director Martin Scorsese i l’aleshores guionista Paul Schrader. La pel·lícula va guanyar la Palma d’Or al Festival de Cannes del 1976. El film mostra els problemes existencials d’un home traumatitzat, la solitud, la incapacitat de comunicar-se i d’entendre la societat. Schrader va escriure el guió com a catarsi durant una època de depressió.

- Advertisement -

Taxi Driver narra la història de Travis Bickle (Robert De Niro), un exmarine que ha tornat de la guerra del Vietnam, un personatge solitari, neuròtic que per combatre l’insomni que pateix condueix un taxi de nit per una ciutat de Nova York. Una ciutat que Scorsese mostra a través de la mirada del protagonista, amb un ambient brut, degradat i viciós que Travis detesta i que espera que “algun dia una pluja real netegi els carrers” de yonkis, camells i prostitutes.

- Advertisement -

Una vida trencada a Taxi Driver

El Travis Bickle de Taxi Driver és un dels personatges més ambigus i complexos del cinema modern. Scorsese crea tota l’atmosfera del film a partir de la percepció de Bickle sobre les persones i la ciutat, un dels primers plans de la cinta és dels ulls de Travis que observen les llums borroses de la ciutat. Taxi Driver es pot dividir en dues parts diferenciades que alhora també són dos estats (mentals) del protagonista. La primera part ens mostra un Travis en fase contemplativa, medicant-se, observant la ciutat a través del seu taxi, en la solitud més absoluta encara que visqui envoltat de milions de persones.

La segona part de la cinta coincideix amb el canvi d’actitud del protagonista, després de descobrir les possibilitats redemptores i de neteja, que sembla oferir la violència i les armes de foc, Bickle es proposa canalitzar tot el seu malestar en una explosió de violència, Travis prepara metòdicament el seu atac i el seu cos per a la batalla final.

Travis es prepara pel combat final amb un ritual que recorda el dels guerrers abans de la batalla, o abans de ser sacrificats, que inclou canvis en la rutina i la purificació del cos. Canvia el seu aspecte físic a través de l’exercici i l’autosuperació i adopta un posat clarament militar i guerrer amb el pentinat de mohawk i l’adhesió de les armes al mateix cos.

La catarsi d’en Travis, fora del taxi

L’excepcionalitat que busca Travis per alliberar-se del seu dolor la troba en la possibilitat d’assassinar un candidat presidencial, metafòric del mateix sistema, o en alliberar una jove prostituta dels seus proxenetes. Després d’intentar la primera opció i fracassar, Travis porta a terme la segona, però tampoc completament, ja que no es pot acabar suïcidant per falta de munició de manera que acaba convertit en un heroi reconegut per la societat, en contra del que ell volia, al contrari del que hauria esdevingut si hagués consumat l’assassinat del polític. D’aquesta manera es planteja que la violència pot ser considerada bona o dolenta segons el consens social.

Travis Bickle és un dels personatges que millor defineix l’existencialisme de l’home modern i la seva solitud i la utilització de la violència com a única sortida d’un món que no pot comprendre. Scorsese aconsegueix a Taxi Driver que l’espectador sigui testimoni del minuciós, fins i tot quirúrgic, anàlisi del desenvolupament de la psique de Travis fins a l’últim detall, tot i que no el podrà arribar a comprendre mai del tot.

- Advertisement -
Xavier Sabatés
Xavier Sabatés
Cinèfil des de que té memòria. Actualment esta acabant el grau d'Humanitats a la UOC. Llegir i viatjar sempre que el temps ho permet-hi. Entén el cinema com l'art que es capaç d'englobar totes les ciències humanes.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents