today-is-a-good-day

‘Trainspotting 2’: tria una seqüela 20 anys després

- Advertisement -

“Tria la vida. Tria una ocupació. Tria una carrera. Tria una família. Tria un televisor que et cagues de gran, tria rentadores, cotxes, reproductors de DC i obrellaunes elèctrics. Tria bona salut, colesterol baix i assegurances dentals. Tria el pagament d’hipoteques d’interès fix. Triar un pis pilot. Tria als teus amics (…) Jo vaig triar no triar la vida. Vaig triar alguna cosa més. I les raons? No hi ha raons. Qui necessita raons quan tens heroïna?”

free-zip-choose-life-imgur

- Advertisement -

Aquest és un monòleg que ja forma part de la història del cine. Una sèrie de frases nihilistes pronunciades per un llavors ben jove Ewan McGregor al principi de Trainspotting, una cinta independent dirigida per Danny Boyle que va esdevenir objecte de culte pel seu grau de gamberrisme, humor negre i drama social. Tot a la vegada. Sense filtres d’Instagram ni moralines. Puta vida que dirien en algun programa de la tele-escombraria.

- Advertisement -

20 anys més tard (els que no van morir de sobredosi) tornen amb la intenció que descobrim si la rehabilitació és possible. No la rehabilitació de les drogues… la rehabilitació a la societat que fa vint anys els va destrossar la joventut (o no) i gairebé acaba amb la seva vida. El 27 de gener de l’any que ve Trainspotting 2 s’estrenarà al Regne Unit i el film que tornarà a dirigir Danny Boyle estarà basat en la novel·la Porno de l’escriptor Irvine Welsh. L’autor de l’obra que també va inspirar el primer film fins i tot s’ha reservat un paper en aquesta pel·lícula que començarà amb una esbojarrada idea de negoci. Després d’un difícil divorci, en Sick Boy veu una oportunitat per capgirar la sort a la seva vida: els vídeos porno gravats en zones clandestines dels pubs de la ciutat amb els propis clients com a actors. Com podeu preveure les idees absurdes i la vida de perdedors sembla que no ha canviat gaire pels protagonistes…

ob_c6dc23_transpotting-2-teaser

Ewan McGregor (Renton), Jonny Lee Miller (Sick Boy), Robert Carlyle (Begbie) y Ewen Bremner (Spud) repetiran en els seus papers originals. No cal dir que la pel·lícula ha despertat molta expectació donat que l’any 1996 Trainspotting va suposar una autèntica revolució no tant en el moment de la seva estrena com en els anys posteriors. Malgrat això va recaptar 48 milions de lliures amb un pressupost de 1’5 milions. Negoci rodó! Per fi després d’un teaser que ens va deixar amb moltes ganes però va ensenyar molt poc arriba el primer tràiler.

Què hi podem veure? Noves drogues, noves addiccions, noves hòsties, noves xarxes socials, nous problemes… i velles glòries. Tot plegat sembla que respectant l’essència i la bogeria de la primera part i amb l’al·licient de tornar a veure els mateixos perdedors i veure com ho continuen sent… o no? I sí hi ha un nou monòleg i aquí el teniu traduït al català:

“Tria la vida.Tria Facebook, Twitter, Instagram i espera que algú, en algun lloc, li importi. Tria mira velles gestes, desitjant haver-les fet de manera del tot diferent I tria veure com la història es repeteix. Tria el teu futur. Tria reality shows, la vergonya de ser una porca, porno per venjança. Triar un contracte de zero hores, un viatge de dues hores per anar a la feina. I tria el mateix per als seus fills, però pitjor… i sufoca el dolor amb una dosi desconeguda d’una droga desconeguda feta a la cuina d’algú. I llavors… respira fons. Ets un addicte, doncs sigues un addicte. Però sigues un addicte a una altra cosa. Tria els teus éssers estimats.Tria el futur. Tria la vida.

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents