Quatretondeta és un municipi d’Alacant que té poc més de 100 habitants. És significatiu que una pel·lícula (petita) com la que ens ocupa agafi el nom d’una població (petita) per a reivindicar-se. Ho és perquè el film no deixa de ser una excusa per parlar, encara que sigui de passada sobre dos aspectes que no són gaire tractats al cinema: la cultura popular i el folklore i les arrels o el sentiment de pertinença a un lloc.
Quatretondeta, més que un poble
La pel·lícula comença amb un José Sacristán amb cara de badoc que decideix endur-se el cos de la seva dona que acaba de morir per enterrar-la al poble que dona nom a la pel·lícula. Fins aquí tot normal, però el problema és que la família de la difunta ha donat ordres explícites d’expatriar el cadàver a França, on resideix actualment la seva filla (Laia Marull) que baixa expressament de París per encarregar-se de la paperassa. Aquí comença “l’acció” i el trànsit del primer film de Pol Rodríguez per diversos gèneres. La comèdia i l’humor negre és un dels ingredients principals, però parlant de morts està clar que el drama també hi està present i tot plegat està explicat com si fos una road movie pel País Valencià rural.
Qautretondeta és una carta de presentació arriscada. Un film molt personal (és el poble de la mare del director) que no té por d’endinsar-se en la nostàlgia, passejar-se per la comèdia francesa histriònica i aprofundir en emocions humanes tan delicades com el dolor per la mort d’un ésser estimat i certes malalties mentals. La indefinició de gèneres fa que el film sigui una muntanya russa que s’agraeix per l’originalitat però desconcerta. També és irregular la feina del repartiment. Sergi López està gegant fent de pagès entranyable/temible mentre Laia Marull va perdent força i credibilitat a mesura que el seu personatge evoluciona. José Sacristán és més que solvent en el seu paper d’avi perdut.
Aquest és un film que s’ha de veure. No és un producte rodó però sí prou valent per a no passar-lo per alt. Una mostra que el cinema d’autor té futur també en aquest país i que Pol Rodríguez s’ha guanyat el dret a què el tinguem en compte. La deliciosa ruralitat de Quatretondeta està perfectament amanida per les actuacions de Sergi López i Julián Villagrán i és una llàstima que Laia Marull no els acompanyi en aquest boig viatge que malgrat tot deixa bon sabor de boca a l’espectador.
Veredicte
El millor: Sergi López (sempre un plaer) i la gosadia del director per apostar per una temàtica gens fàcil per debutar.
El pitjor: Laia Marull (es desinfla com un globus) i la indefinició de gènere que sense ser dolenta per se fa que la pel·lícula tingui massa alts i baixos.
Nota: 6,5
