Si parlem de traduccions desafortunades hem de començar per aquesta… Recordeu Jocs de trons? Sí, oi? Recordeu en Hodor? Segur… Doncs fem memòria i anem al 5è capítol de la 6a temporada. Sí, estem parlant de la mítica frase “Hold the door” i de com acaba en “Hodor”, l’única paraula que és capaç de pronunciar aquest personatge.
Aguanta el portón
D’aquesta manera es va resoldre el misteri, substituint “porta” per “portón”, d’aquesta manera la transició és menys forçada. José Alcoceba, responsable del doblatge de la sèrie emesa per Movistar+ explicava en unes declaracions recollides a El País que, “és un marrón però en aquest cas estava clar que no podíem fer-hi res”. Com explica Alcoceba, l’única solució hauria estat canviar el nom del personatge des d’un principi com es va fer amb d’altres com Meñique, el Gorrión o Jon Nieve. “A hores d’ara i amb aquesta sèrie, amb l’univers que té al seu voltant, ja no era possible canviar-lo”, assegurava i de fet, segons el doblador, “en el fons, un doblatge és una traducció dramatitzada i creativa en molts aspectes.
Al portal Reddit, es va crear una conversa al voltant del capítol on gent de diferents països explicava quina havia estat la traducció per la qual havien apostat els canals locals. Aquí alguns exemples:
- Turquia: Orada dur! (Quedat allà!) à Orda dur! à Ordur! à Hodor
- França: Ne les laisse pas aller au-dehors! (No deixis que surtin fora) à Pas au-dehors! à Au-dehors! à Hodor
- Alemanya: Halt das Tor! (Aguanta la porta!) à Haldator à Holdotor à Hodor
- Itàlia: Tieni duro! (Aguànta-la fort!) à Ieni duro à Eniro à Hodor
- Portugal: Segura a porta! à A porta à Porrrrt..a à Hodor
- Suècia: Håll dörren! (Aguanta la porta!) à Håll dörr à Hådörr à Hodor
- Noruega i Dinamàrca: Hold Døren! (Aguanta la porta!) à Holdøren à Holdør à Hodor
- Txequia: Drž dveře! (Tanca la porta!) à Drždveře à Dždvře à Hodor
- Polònia: Wstrzymaj drzwi (Tanca la porta!) à Wsrzymaj drzw à Wsrzdrz à Hodor
Sayonara, baby
Aquest no ha estat el primer cas en el qual els dobladors s’han trobat amb un problema o directament l’han feta grossa a l’hora de traduir una frase. Un dels casos més mítics és el de la frase pronunciada per Arnold Schwarzenegger: “Sayonara, baby” a la segona pel·lícula de Terminator. En el film original, Schwarzenegger deia la frase en castellà Hasta la vista, baby i aquí es va optar per traduir la frase per fer-la més atractiva. Decisions que només saben perquè les han pres qui les ha pres. Cert és que en castellà no hagués fet cap mena de gràcia.
Censura per doblatge
Durant el franquisme molts films no es van poder veure a Espanya a causa del seu contingut polític o sexual. Moralment, Franco prohibia l’exhibició de moltes pel·lícules i a vegades, sí que permetia que arribessin als cines. Això sí, passant abans per una censura prèvia. Aquest és el cas de Mogambo (1954), el film narra la història d’una dona que durant un viatge de safari s’enamora del seu guia, el problema és que està casada. Per amagar l’adulteri, la censura va modificar el doblatge i van fer que el personatge interpretat per Grace Kelly i Donald Siden (el marit a la ficció) fossin germans en lloc de matrimoni. La qüestió és que per solucionar un problema van crear-ne un altre, ja que en aquesta situació els personatges cometien incest.
Més traduccions desafortunades per la censura… Uns anys abans, passava una cosa semblant amb el film Arch of Triumph, en el qual Ingrid Bergman té un afer amb Charles Boyer i, quan li pregunten si l’home que l’acompanya és el seu marit, ella mou el cap clarament indicant que no, però en la versió doblada diu “sí”. Evidentment és un canvi de guió flagrant!
Després també es van donar casos més exagerats com és el cas de El ladrón de bicicletas (1948). El film acaba amb un final força dramàtic, però Franco va decidir donar-li un toc d’optimisme en el fet d’afegir una veu en off que en la versió original no hi era: “El demà apareixia ple d’angoixa davant aquell home, però ja no estava sol. La càlida maneta del petit Bruno entre les seves parlava de tenir fe i esperança en un món millor. En un món on els homes cridats a entendre’s i estimar-se aconseguirien el generós ideal d’una cristiandat solidària”.
