El 71 Festival de Cannes 2018 va obrir portes amb la coproducció europea Todos lo saben de l’iranià Asghar Farhadi, film rodat en castellà i protagonitzat per Penélope Cruz i Javier Bardem. Farhadi és un vell conegut del festival ja que compta amb guardons de prestigi com l’obtingut per El pasado (2013), gràcies al premi a la millor interpretació per l’actriu francesa Bérénice Bejo, i El viajante (2016), premi al millor guió i millor interpretació masculina per a Shahab Hosseini. Amb aquest film, que arribarà als nostres cinemes aquest 14 de setembre, ens presenta un projecte en el qual estava involucrat el mateix Almodóvar com a productor. De fet, va ser la segona vegada en la història del certament francès que una pel·lícula parlada en castellà obria el festival, prenent el relleu precisament a Pedro Almodóvar amb la seva Mala educació (2004).
Novament Farhadi es presenta sota un format de thriller melodramàtic on s’explica com Laura (Penélope Cruz) es trasllada amb la seva família des d’Argentina al seu poble natal d’Espanya per participar en el casament de la seva germana, però la festa i la gresca es tenyeix de dolor quan la filla de Laura, casada amb un argentí (Ricardo Darín), és segrestada. Enmig d’aquest escenari tensionat, la revelació d’un fet del passat que afecta a tothom, els exposa a un greu trastorn col·lectiu, tot plegat enmig de diferències, enemistats i recels per unes terres venudes a baix preu i per la qüestió de la propietat.
El melodrama psicològic del brogit es fa matèric, amb la presència de la terra i de l’entorn com a actor secundari. Però també es subratlla exemplarment la fisicitat de l’espai domèstic, amb una posada en escena prodigiosa que remarca espais atapeïts, atmosferes denses, contorns irregulars i laberíntics.
Però quan el melodrama s’estripa i s’aprofundeix en les ferides profundes aleshores no acaba de funcionar la temperatura actoral, amb una Penélope permanentment trencada, al llindar de l’exasperació, i un Javier Bardem, que fa de ex-novio de la Laura, incapaç en els moments claus d’encomanar la torbació interior quan es mou en una gestualitat de la contenció.
