Els nord-americans fan coses bastant “molones”, crec que en això podríem estar força d’acord, una de les X coses que fan molt bé és fer pel·lícules a partir de fites esportives i un subgènere dins d’aquesta categoria correspondria a les pel·lícules ambientades a l’esport escolar.
Una d’aquestes pel·lícules i de la que us parlaré és Remember the Titans, explica la història real que va succeir en un institut dels “iuesei” als anys 70. Poseu-vos en situació, l’institut en qüestió contracta un entrenador de pell bruna (pell bruna = negre en el llenguatge del meu pare) per fer una mica de postureig amb el tema de segregació racial. Pels qui van anar a la ESO una mica de background, feia poc més de 15 anys que Rosa Parks s’havia negat a moure el seu cul d’un seient reservat pels blancs en un autobús, així que el tema racial als USA (llegeixis “iusei”) estava bastant calent, no com ara OH WAIT!!!!
Total, tornem-nos a centrar: entrenador de pell bruna encarnat per, Déu nostre senyor, Denzel Washington amb una manera de fer mourinhista en un institut on l’equip de futbol americà està format, com és evident i podíeu fins i tot arribar a suposar, per jugadors blancs i negres CONFLICTE RACIAL WARNING!!!!!!!
Típic i tòpic, al principi hi ha tensions i no s’avenen els uns amb els altres però a poc a poc com si fos una pel·lícula de Disney els nois es comencen a fer amics entre ells i deixen de banda si un té pinta de Bronx Noi o de si l’altre sembla un maleït redneck. Hi ha els típics estira-i-arronsa (ho heu llegit bé, acabo de colar-vos un estira-i-arronsa al bell mig de l’article) però els Titans van funcionant com un equip i van guanyant partits a dojo (a dojo… estic on fire). L’entrenador assistent, encarnat per la mà dreta de Bruce Willis a Armageddon, és a dir Will Patton, també té un paper rellevant. Tot i la rivalitat inicial acaba formant un bon tàndem amb en Denzel, resistint els cants de sirena de la directiva de l’institut que a mesura que avança la temporada buscava una excusa per a destituir l’entrenador, oferint-li a ell el càrrec, ell rebutja les temptacions i es manté fidel al Denzel i sobretot a l’equip.
Com us podeu imaginar els xavals aquests van fer una temporada perfecta tot i algun contratemps tràgic i van acabar guanyant el campionat estatal, que potser us sembla una broma de títol però als USA (iuesei) l’esport universitari i també escolar mou moltíssima gent i aixeca moltes passions (quan us parli de Friday Night Lights ho entendreu, de moment cliqueu aquí per a fer un tastet).
A part d’explicar una gran història i de saber reflectir l’èpica vinculada a aquest esport, explica un dels drames passats i desgraciadament de vegades tan actuals de la societat americana (i de la nostra…), la superació de la segregació racial i la normalització d’aquesta segregació en una cosa que hauria de ser tant natural i senzill sobre el paper.
Per últim, la pel·lícula també és una espècie de Masia de futurs actors de cert renom com per exemple el gordo de American History X i que després va fer de germà gras de l’Earl, el Ryan Gosling i d’altres que em sonen les cares però que no en sé els noms.
Si la mireu, servirà per a dues coses:
1) Donar-me la raó respecte a COM MOLA EL FUTBOL AMERICÀ.
2) No perdre el temps escoltant les mentides que ens intenta colar la directiva del Barça les darreres setmanes mesos anys.
