Tots ens hem enganxat a sèries policíaques i detectivesques. Tots hem sentit parlar i hem vist algun capítol de sèries com CSI, Criminal Minds, Bones o Castle. Recentment, hem lloat thrillers com True Detective o Mindhunter. És veritat que els Estats Units són els creadors del gènere negre, però Europa és la gran meca no només del negre sinó també del detectivesc, o el que a Catalunya vam anomenar de lladres i serenos. Les plataformes en streaming han aportat moltes coses bones a la nostra societat consumidora de cinema, i una d’aquestes coses bones és que ens han ofert un accés molt més fàcil a sèries i cinemes d’arreu del món i potser ens hem desfet un xic de la idea que el bon cinema ve de Hollywood.
És per aquest motiu que avui us vull portar algunes propostes de minisèries detectivesques i negres europees. Les sèries no han de tenir 8 temporades per ser bones, no han de ser americanes per ser espectaculars, i no han de tenir sempre les mateixes característiques.
França
Comencem aquesta llista per França. Aquest país ha estat sempre la meca del gènere negre europeu. Té un planter d’escriptors que molts països envejarien i van ser les seves editorials les que es van obrir a l’Atlàntic i ens van apropar llibres com els de Raymond Chandler o Dashiel Hammet. Sabeu per què anomenem la novel·la o el gènere negre i no gris? Doncs perquè els primers de publicar aquest gènere menyspreat per a totes les editorials i crítics van ser les editorials franceses i van dotar les novel·les de portades que combinaven colors blancs i negre, on aquest segon sempre predominaven.
Així doncs, és normal que França sigui un dels principals països europeus exportadors de sèries negres. La forêt (El bosque, 2017) és una sèrie de 6 episodis situada a un poble de la regió d’Ardenes. Una professora de l’escola de Montfaucon nota que hi ha alguns adolescents nerviosos i que comencen a tenir un comportament estrany, especialment tres dels seus estudiants: la Jennifer, l’Ocean i la Maya. A més, casualment aquesta última és la filla de la tinent Musso del poble. A tot això s’hi suma la desaparició d’una jove al bosc, el mateix bosc que la professora va ser trobada ara fa 20 anys, sense cap record del que li havia passat. El camí per trobar la veritat serà el que anirà revelant tots els secrets que amaga aquest petit poble.
La Mante (La Mantis, 2017) explica amb 6 episodis la història d’una assassina en sèrie ja capturada que com qui no vol la cosa ajuda a resoldre uns crims d’algú que pretén copiar el modus operandi d’aquesta criminal. A tot aquest merder s’hi suma el fet que el policia encarregat del nou cas és el fill de la Mantis, nom que la premsa li havia donat a l’assassina.
Glacé (2016), de també 6 episodis, també es trasllada en un petit poble, aquesta vegada, però més a prop de casa, als Pirineus francesos. Un descobriment fa que tot un seguit de secrets que els habitants havien anat amagant es vagin destapant de mica en mica. Martin Servaz, comandant de la policia, serà l’encarregat d’investigar i ben aviat descobrirà una d’aquelles històries que esquitxen a tothom.
I tranquils que no ens deixarem el fenomen francès més important de la plataforma: Lupin. Amb tres temporades creades per George Kay, aquesta sèrie combina comèdia i gènere negre de guant blanc amb les famoses aventures del lladre Arsène Lupin interpretat per Omar Sy.
Països nòrdics
França va ser la responsable de fer-nos arribar les primeres novel·les de gènere negre a mitjan segle XX, però la saturació del marcat va fer que a mitjans dels anys 90 hi hagués una crisi editorial molt profunda que va afectar molt durament el nostre gènere. Ara bé, van ser els nòrdics els que ens van fer sortir de la crisi. Stieg Larsson i la seva trilogia Millenium van provocar una onada de fred nòrdic en forma de crims. La televisió i el cinema es van unir a fer escampar aquesta nova moda i això ens ha donat un bon grapat de pel·lícules i sèries.
Una de les darreres sorpreses d’audiència de Netflix ha estat Kastanjemanden (El Caso Hartung) un thriller psicològic d’origen danès que adapta la novel·la homònima del guardonat escriptor i guionista Søren Sveistrup, també creador de The Killing. En aquest drama criminal amb tints de thriller s’explica una història bastant sinistra, on queden escampades les peces d’un intrigant misteri a resoldre.
La sèrie transcorre a la tranquil·la perifèria de Copenhaguen, on la policia descobreix alguna cosa terrible un tempestuós matí d’octubre, i a partir d’aquest instant, un barri acaba submergit en la boira i la foscor, donant peu al fet que succeeixin els crims més temibles i despietats que els seus habitants puguin imaginar. En un parc infantil, apareix una jove brutalment assassinada a la qual li falta una mà, i al seu costat, a la macabra escena del crim, hi troben un petit ninot fet de castanyes.
Quicksand (Arenas movedizas, 2019) és una sèrie sueca de 6 episodis que ha estat tot un fenomen a Netflix. La primera escena mostra és un tiroteig en una escola d’Estocolm. Maja, una jove de 18 anys, aparentment normal és acusada de la massacre. Però durant el judici es van desvelant els detalls de la seva relació amb altres estudiants i professors, i molt especialment la relació tòxica amb la seva parella. Tota la sèrie gira entorn del fet que no sabem si ha estat o no la culpable i cada episodi juga amb la nostra opinió.
Case (2015) és una sèrie islandesa de 9 episodis en què l’alcohol i les imprudències estan fent estralls a la vida d’un gran advocat. Es tracta de la decadència del poder. No obstant això, l’aparent suïcidi d’una adolescent podria ser el cas que l’ajudarà a sortir del forat en què s’ha ficat. En aquest cas ens trobem en una sèrie molt menys psicològica que les anteriors, però molt més prototípica del negre nòrdic.
Països germànics
Àustria va liderar l’onada del negre germànic. Tot i que amb tocs molt més detectivescos i molt menys negres, Àustria va donar a conèixer ara ja fa més de 20 anys una de les sèries més emblemàtiques de la televisió. Segur que recordeu Komissar Rex (Rex, un policia diferent, 1994). Tot i que tradicionalment els països germànics no se’ls ha vinculat gaire directament amb el gènere negre, sempre l’han anat cultivant, però sempre des de la perspectiva més “europea”, la qual incloïa menys crítica social i més contingut investigador. Ara bé, recentment, aquests països també ens han sorprès amb un seguit de pel·lícules i sèries que ben segur que us deixaran enganxats a la cadira, o la butaca.
Parfum (El perfume, 2018) és una minisèrie alemanya de 6 episodis. Es tracta d’una reinterpretació moderna de la famosa novel·la de Patrick Süskind amb el mateix nom, on l’olfacte, la passió i els assassinats en sèrie formen part de la trama principal. Durant l’estada en un internat, un grup de sis persones formen amistats vinculats per la fascinació que senten pel món de les aromes. Anys després, una d’aquestes persones del grup apareix brutalment assassinada i la investigació policial farà sortir a la llum tot un seguit de secrets del grup.
Tabula rasa (2017) és una sèrie belga de 9 episodis que relata la història d’una jove amb amnèsia. Malauradament, la seva memòria serà clau per seguir el cas d’una desaparició i es convertirà en la figura central de la investigació. No obstant això, es veurà obligada a forçar la seva memòria per netejar el seu nom i demostrar la seva innocència?
Regne Unit
Es tracta del país que va veure néixer el que avui en dia coneixem com la novel·la detectivesca o la novel·la britànica, amb representants com Conan Doyle amb el seu Sherlock Holmes o Agatha Christie amb Poirot o Marple. Aquest gènere, a diferència del negre, es coneix per crear unes trames tipus enigma, és a dir, amb reptes intel·lectuals, però sovint poc versemblants. Més endavant vam poder veure com deixàvem els detectius privats i el canviàvem per l’MI6 i el James Bond d’Ian Fleming. No obstant això, els britànics i la seva BBC ens està fent passar unes estones fantàstiques on sembla que ja s’han desempallegat d’aquesta etiqueta de l’enigma i ens porten un seguit d’històries molt humanes i dures.
Bodyguard (2018) és una sèrie de 6 episodis. David Budd és un veterà de guerra que treballa com a especialista en seguretat per a la Policia Metropolitana de Londres. Quan se li assigna protegir la ministra Julia Montague, la visió política de la qual defensa tot allò que ell detesta, Budd comença a tenir problemes per treballar amb la pressió de la situació. Tot i que ell és el responsable de la seguretat de la ministra, és possible que l’amenaça més greu del país sigui ella mateixa.
Collateral (2018) és una minisèrie de 4 episodis que explora les conseqüències d’un tiroteig que va ocasionar la mort d’un repartidor de pizzes. La detectiva Kip Glaspie es nega a acceptar l’assassinat com un acte de violència a l’atzar, i està decidida a descobrir si hi ha una veritat més fosca darrere l’acte.
