‘The Undoing’: un whodunnit convencional

The Undoing és l’adaptació televisiva del best-seller You Should Have Known, de l’escriptora i assagista nord-americana, Jean Hanff Korelitz. Una minisèrie, en clau de thriller, de sis capítols de durada, disponible a HBO, dirigida per Susanne Bier i guionitzada pel molt ben valorat David E. Kelley, que el seu portfoli inclou, entre d’altres, títols de sèries com Big Little Lies (2017-2019) i Goliath (2016-). La trama compleix les expectatives que els espectadors dipositen o dipositaran a l’hora de veure aquesta producció: intriga i suspens.

En cada capítol hi trobem girs argumentals força clàssics del gènere i, sense ser trencadors o atrevits, l’espectador es veu abocat a (re)plantejar-se la seva investigació entorn de l’assassinat per arribar a dilucidar el sentit del crim sobre el qual gira la trama de la sèrie. Estem davant una directora, Susanne Bier, que es deixa portar pels mateixos clixés o recursos de guió a l’hora de la posada en escena, reduint la possibilitat d’arriscar visualment amb allò que cerca i pretén narrar, i trencant una certa capacitat de sorpresa en l’espectador. Hi ha un ús i abús de la càmera en mà, dels primers plans en les situacions que la protagonista no sap com respondre davant del que li està passant a ella i a la seva família, fet que propicia una inestabilitat de la imatge. Juga massa sovint amb aquest recurs també en moments en què els personatges cerquen la identitat d’un mateix o la complicitat dels altres.

No obstant això, aconsegueix introduir-nos de ple en una història en la qual Nova York es respira a cada pla transformant-se en un personatge més del relat, i on el punt fort rau en els dos protagonistes, les dues estrelles cinematogràfiques, Nicole Kidman i Hugh Grant. La història ens presenta a Grace Sachs (Kidman), una prestigiosa psicòloga especialitzada en teràpia per a parelles que ho ha aconseguit tot a la vida i que té una idíl·lica vida amb el seu marit, Jonathan Fraser (Grant) un prestigiós oncòleg infantil, i el seu fill de dotze anys, Henry (Noah Jupe, A quiet place, 2018) inscrit en un exclusiu col·legi novaiorquès. El dia a dia de la protagonista és afable i sense sobresalts: la convivència a la seva llar és bona i les preocupacions no van més enllà de les subhastes per a recaptar fons per a l’escola. Tanmateix, dos esdeveniments faran que s’enfonsi l’aparent vida perfecta de Grace i posaran potes enlaire aquest fantàstic món quan surt a la llum la mort violenta d’un dels membres d’una família del centre escolar, i la sobtada desaparició del marit de Grace. A partir d’aquest moment es mostraran aspectes de la seva vida que hauria preferit que romanguessin ocults i serà quan anirem veient tots els temes que s’aborden a la minisèrie: des de la traïció i la falta de confiança, fins a la importància que se li dona, socialment, a les aparences (un leitmotiv de Big Little Lies que aquí es reprèn, també en un entorn elitista contraposat a un estrat social inferior). Tots els personatges tenen secrets, oculten informació i tenen una “cara B” que roman oculta. De fet, gran part de l’encant de la sèrie és anar desxifrant-los, a més de respondre la gran pregunta: qui i per què va cometre l’assassinat?

La sèrie és un vehicle al servei de Nicole Kidman, que no es conforma només a protagonitzar i produir (The Undoing neix a rebuf del seu èxit amb Big Little Lies, i això és evident en el seu format i estil) sinó que també canta en els títols inicials. Kidman aconsegueix jugar amb l’ambivalència del seu personatge des de la fragilitat extrema fins al paper de dona freda, calculadora i forta. Secundada per Hugh Grant, encarnant a un brillant gentleman britànic que incorpora certa ‘xispa’ o mala bava convertint-se en un dels pilars sobre qui es sosté la trama. Hi trobem també un fantàstic i carismàtic Donald Sutherland sobre el que no hi ha paraules per descriure el seu ja conegudíssim talent. Els actors secundaris no són menys interessants que els protagonistes, entre els quals destaca la italiana Matilda De Angelis (L’incredibile storia dell’Isola delle Rose, 2020), amb un paper enigmàtica inquietant.

The Undoing pot semblar amb el primer capítol una barreja de fulletó de luxe amb, fins i tot, una mica de comèdia, però ja amb el segon injecta una saludable i eficaç paranoia, i amb els dos posteriors es juga amb les revelacions, una mica convencionals, que proposa el guió per a anar assenyalant successius i possibles culpables del crim. Tot plegat un puzle o laberint de passions embolcallades amb imatges cinematogràfiques i panoràmiques d’una ciutat hivernal plena de melancolia i secrets ben guardats per cada un dels seus actors. El millor és aquesta elegància que emana l’atmosfera creada no només pel paisatge sinó també per la majestuositat, estil i classe que destil·la el personatge de Kidman. El pitjor i menys brillant de la sèrie són les ganyotes d’innocència i joventut que tan famós van fer a Hugh Grant als anys noranta, i que aquí es repeteixen i no s’adeqüen a l’edat que té.

Conté exactament el nombre de capítols que necessita per explicar la història, i cada un acaba amb un cliffhanger que enganxa a l’espectador. Podríem dir que hi ha sèries que sorprenen per la seva audàcia i les seves solucions d’avantguarda (poques, la veritat) i altres que aconsegueixen basar gairebé tota la seva eficàcia en l’exhibició de categoria i pressupost. Pot ser que The Undoing sigui de les segones, però això no vol dir que sigui necessàriament dolenta, si les pretensions i els resultats s’assemblen.

Veredicte

Agradarà: Si vols gaudir d’un thriller amb grans noms en el repartiment, una atmosfera captivadora i un crescendo emocional.

No agradarà: Als que busquen un thriller original i amb elements diferents.

Enganxòmetre: 8

Nota: 7,5

Ingrid Centena
Ingrid Centena
Diplomada en Humanitats i Màster en Gestió Cultural. Les seves passions: llegir, escriure i la cultura en general. Enamorada del cinema i de les sèries… Què tria? El cinema a les sales de cinema i les sèries a les diverses plataformes actuals. Li apassiona el gènere negre, el terror i la psicologia, i són aquestes tres coses les que li agrada trobar a la pantalla, gran o petita. El temps que li ofereix la vida el dedica en gran part a la seva feina a la Direcció de Serveis de Formació a la Diputació de Barcelona, a la tasca com a mare i a les ja citades passions

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents