The thing with feathers (Esa cosa con alas) és l’adaptació per a cinema del llibre homònim de Max Porter. Aquesta valenta pel·lícula de Dylan Southern se centra al 100% en el dol d’un home de mitjana edat que queda vidu amb dues criatures petites a càrrec seu. El pare, interpretat magistralment per l’actor britànic Benedict Cumberbatch, ha de passar per totes les fases d’aquest dolor i aflicció, però no ho farà sol. L’acompanyarà en aquest obscur viatge un ésser alat (un corb) que el mortifica i l’empeny a tirar endavant a parts iguals.
A l’edició 2025 del Festival de Sitges vam tenir l’oportunitat de veure Benedict Cumberbatch en primera persona. El certamen li va atorgar un Premi Màquina del temps a la seva carrera, una trajectòria marcada per molts personatges de cinema fantàstic. (Dr. Strange, Khan, Smaug, El Grinch…) .
Ver esta publicación en Instagram
The thing with feathers el pitjor (millor) amic
La pel·lícula t’atrapa en un arriscat format 4:3 i t’enclaustra en el fosc món del pare vidu. En un ambient tètric i depriment, el corb del títol incomoda i irrita el protagonista de manera cruel. Tan cruel que l’espectador se sent tan inquiet com Benedict Cumberbatch i baixa amb ell a l’infern de la pèrdua. Però el corb és també la benzina que encén el foc intern d’aquest pare en ruïnes. I és que el dol és necessari, però també ho és mirar endavant i tenir cura dels dos nens petits que continuen en aquest món. Un corb, per cert, que “crea” ell mateix a través dels seus dibuixos, ja que és un il·lustrador.
Tot el film és un constant estira-i-arronsa entre l’abisme i la llum al final del túnel. I malgrat la tristesa i drama del conjunt, el llargmetratge aconsegueix ser una espècia de faula gòtica optimista. La part final de la pel·lícula posa el focus més en la llum que en la foscor i permet a l’espectador viure i veure la catarsi del protagonista.
L’habilitat i destresa del guió és una de les claus de l’èxit. Així com la corprenedora interpretació de Cumberbatch (està immens) i la presència física (no digital) del corb. La pugna entre l’horror i el drama contra el destí i la innocència (dels nens) aconsegueix l’equilibri i fa efectiu un film arriscat i temerari.
Veredicte
El millor: Benedict Cumberbatch, el corb i un guió arriscat però efectiu.
El pitjor: L’excés de drama inicial
Nota: 8
