The Sweet East va ser un dels èxits del Festival de Cannes i es va endur l’Espiga d’Or del festival de Valladolid. És l’òpera prima de Sean Prince Williams que ja té molta experiència en el cinema, ja que ha fet de director de fotografia per directors indies tan prestigiosos com els germans Safdie (Good Time), Michael Almereyda (Tesla) o Alex Ross Perry (Queen of Earth). Si no els coneixeu, no passa res, benvinguts al món del cinema independent! En tot cas val la pena acostar-se a aquests treballs per descobrir altres històries i altres maneres de narrar-les.
Lilian viatja a Washington amb l’institut, però no està en el seu millor moment i decideix fugir. Convertida en una adolescent Alícia, travessarà a l’altre costat del mirall de l’Amèrica profunda. Durant la seva deriva coneixerà un home amb intencions poc clares, participarà en un rodatge, viurà una història d’amor amb una estrella de Hollywood i coneixerà una comuna anarquista musulmana. The Sweet East té una clara estructura de road movie amb una Lilian a la deixant-se emportar. Potser està gaudint de l’experiència d’una vida lliure sense lligams o, tal com un personatge li diu en un moment del film: tu ets molt aleatòria (“You are so random”). La cinta està a cavall entre una faula mil·lennista sobre l’auge de la ultradreta i el remake amb rerefons polític de Todo en un dia.
The Sweat East, un viatge molt emocional
El pes interpretatiu recau en una fantàstica Talia Ryder que entén perfectament la desídia i les ganes de llibertat de Lilian. Ryder es mou entre l’apatia que li provoquen els seus companys, la innocència fingida davant dels adults i, finalment, la presa de consciència que converteixen el The Sweet East en una atípica pel·lícula de coming of age. A Ryder l’hem vist a petits papers a la dura Nunca, casi nunca, a veces, siempre o al remake de West side Story a càrrec d’Spielberg.
És un interessant el misteriós personatge que interpreta Simon Rex: un professor universitari que la protagonista coneix a un míting ultradretà. Es tracta d’un personatge xerraire, homòfob i misogin, amb armes a casa i relacionat amb persones d’intencions tèrboles. La seva relació amb Lilian (que és menor d’edat) és estranya: la protegeix i, alhora, voldria alguna cosa més amb ella. Una situació de tensió sexual molt de Lolita, que ella aprofita per obtenir coses (diners, viatge a Nova York…). Val a dir que Rex era un actor porno que va ser recuperat pel cinema indie a la poc reconeguda Red Rocket de Sean Baker. Una situació que canviarà, ja que Baker acaba de guanyar la Palma d’Or a Cannes amb Anora. Al film també hi apareix Jacob Elordi (Euphoria, Saltburn…) fent un petit paper divertit i amb un insòlit final.
Veredicte
El millor: el film es planteja com una faula de l’Amèrica actual.
El pitjor: que la dispersió de l’argument pugui fer perdre l’interès.
Nota: 7
