El passat 31 d’octubre es va estrenar a HBO The Sister, una minisèrie de només quatre capítols creada per Neil Cross (Luther, Mama). Inspirada en la novel·la Buried del mateix autor, explica com la vida de Nathan es veu capgirada per la visita d’un antic conegut, qui li porta notícies sobre un traumàtic incident sobrevingut deu anys abans, quan la germana de la seva dona va desaparèixer.
La sèrie juga amb el suspens de no saber exactament què va passar el dia dels fets, i ens desconcerta a través de flashbacks que no acaben de mostrar el que voldríem, creant una sensació de confusió i incertesa que esdevé el to principal. A aquesta tensió s’hi afegeixen unes notes de paranormalitat i sospites fantasmagòriques que acaben de crear un clima totalment irrespirable, ple de sorolls i racons foscos que pels que tenim el llindar de l’espant ben baixet ens farà amagar el cap a la manteta del sofà.
Sense avançar esdeveniments sobre el final de la trama, us diré que, precisament, el millor encert de The Sister és la creació d’aquest ambient tens i ple de suspens, que sobretot es configura a la primera meitat. Tots els personatges semblen atrapats per un tràgic passat en comú i viuen ofegats enmig d’un mar d’angoixa, por i secrets inconfessables. El problema és que un cop creades aquestes expectatives, la història comença a estancar-se i comença a trontollar.
Tampoc ajuda al desenvolupament dels personatges un conjunt d’interpretacions correctes, però massa rígides en el seu afany de crear uns perfils que resulten simples i estereotipats. Russell Tovey, que recordareu per la recent Years and Years, interpreta el protagonista amb una constant cara d’espant que sovint no és necessària. Veiem doncs passar la vida d’aquest turmentat home sense que desperti cap empatia, bàsicament perquè és molt difícil d’entendre els motius de les seves decisions, més enllà de la bogeria que ocasionen els seus traumes. El seu antagonista, el misteriós Bob, està interpretat per un carismàtic Bertie Carvel que, tot i menjar-se la pantalla amb el seu posat gairebé diabòlic i la seva profunda veu (si ho veieu en versió original), acaba convertint-se en un clixé massa evident, amb poc espai per a les sorpreses. Amrita Acharia interpreta la dona de Nathan en un paper tan victimitzat i decididament depriment que, lluny de fer llàstima, acaba per despertar cert avorriment.
The Sister comença de manera brillant plantejant una història misteriosa, plena de dubtes sobre un passat feixuc que esdevé el pitjor enemic dels protagonistes. Ens obre moltes portes per explorar i ens deixa amb ganes de més, però queda atrapada en la seva pròpia història quan ens porta per un camí del qual no sap ben bé com tornar. Comencen llavors certs canvis de ritme que trenquen el clímax i ens porten a una trama que se simplifica a mesura que avança, i cau en repeticions i idees redundants que no fan res més que posposar un desenllaç que no està a l’altura del plantejament inicial i que tanca la història amb un cert regust de telenovel·la.
En definitiva, és una llàstima que una sèrie com The Sister acabi passant sense pena ni glòria enmig d’un munt d’ofertes que no han pas de ser millors, sinó més regulars. Malgrat comptar amb molts ingredients per aconseguir l’èxit, la sèrie pateix d’un problema habitual: l’allargament innecessari del metratge en detriment de la coherència de la història. Per contra, ens ofereix una intriga ben muntada i plena de matisos que aconsegueix enganxar-nos a la pantalla i omplir-nos d’angoixa. Per molt que en els moments finals la tensió s’esvaeixi en una resolució una mica decebedora, crec que el viatge pot valer la pena si no cerquem una obra perfecta, sinó entretinguda.
Veredicte
Agradarà: Als fans del suspens familiar i els climes misteriosos.
No agradarà: A qui cerca un thriller trepidant i ple de girs de guió.
Enganxòmetre: 8
Nota: 6
