‘The Serpent’: la trepidant història d’un assassí de hippies

- Advertisement -
- Advertisement -

Un dels punts forts de Netflix és sens dubte la seva gran aposta pel thriller i els true crimes, un génere que ja fa temps que atreu el públic d’arreu del món i que actualment és una aposta segura. En aquest context, la plataforma estrena The Sepent, una producció original de la BBC que detalla en vuit episodis la història real d’un dels criminals més perillosos i misteriosos dels anys 70. La història de Charles Sobraj, conegut també com a Alain Gautier, relata una vida d’enganys, crim i escapisme calculat. Sens dubte, la minisèrie té tots els ingredients per ser tot un èxit internacional.

L’assasí de hippies

L’època de la pau i l’amor no va acabar als anys 60, i la joventut occidental va trobar en Àsia i el budisme un refugi on escapar de la societat per viure noves aventures amb només una motxilla a l’esquena. Al cor de Bangkok, un suposat gemmòleg ofereix favors i casa als intrèpids viatgers que arriben a la capital de Tailàndia. Ajudat per la seva parella franco-canadenca, la qual es fa dir Monique (el seu nom real és Marie Andrée Leclerc) i el seu esbirro indi, Ajay, es guanyen la confiança dels viatgers per robar-los les pertinences i finançar el seu petit negoci de compra-venda de pedres precioses. Amb la desaparició d’una parella d’holandesos, el diplomàtic Hermann Knippenberg, treballador a l’ambaixada dels Països Baixos, farà tot el que està a les seves mans per descobrir què ha passat amb aquests dos viatgers i intentar capturar la persona que els ha cremat vius. Sí, tal com t’has imaginat, és Sobraj qui està darrera d’aquestes morts i moltes més que Knippenberg anirà descobrint durant el camí, encetant un joc del gat i la rata ple de moments de tensió.

The serpent crítica català

Llengua vs. versemblança

Charles Sobraj, de mare vietnamita i pare indi; Knippenberg, holandès instal·lat a Tailàndia; Nadine, francesa veïna dels Gautier/Sobraj a Bangkok. Aquests només són alguns exemples de personatges que provenen de diferents parts del món i que conflueixen en la història que relata The Serpent. Aquest poti poti de cultura i llengües es veu reflectida amb converses en diversos idiomes durant tota la sèrie. Tanmateix, crida bastant l’atenció la predominança de l’anglès durant tota la sèrie. Potser sí que entre persones que tenen una llengua materna diferent té sentit que l’anglès es presenti com un idioma universal, però trontolla una mica quan dues persones que parlen el mateix idioma, sigui l’holandès o el francès, es passen la majoria del temps parlant en la llengua de Shakespeare, només deixant anar algunes frases en la seva llengua nativa per tal d’afegir-hi un bri de realitat. Si ets capaç d’obviar aquesta qüestió, i de deixar de preguntar-te de quina nacionalitat és realment l’actor que interpreta Sobraj (que provoca una situació semblant a la viscuda amb el Pablo Escobar de Narcos), segurament et podràs creure molt més la història que a The Serpent es relata.

Narrar la historia de tota una vida

Un dels factors que més enganxa, a part de l’evident sinopsi, és l’estructura narrativa amb la qual es desenvolupa la història. Es tracta d’una estructura trenada que s’estira durant les més de tres dècades en què es desenvolupen els fets.  La combinació entre flashbacks que ens expliquen el present i ens ajuden a entendre’l, escenes que es repeteixen per poder entendre millor la relació entre personatges i el desenllaç d’aquesta història, creen una sèrie dinàmica amb un ritme excels. Tanmateix, a mesura que s’acosta la fi d’aquesta minisèrie, aquesta estructura es va diluint de mica en mica i fa que el desenllaç de la història acabi quedant bastant aigualit. Potser per els grans salts temporals o la necessitat de concloure una narració que ja s’estira massa, per a alguns espectadors el final els podria deixar amb un gust més aviat amarg, o fins i tot deixar-los indiferents. En definitiva, tot i que sigui una estructura ja mastegada, és cert que a The Serpent funciona molt bé i ajuda al fet que l’espectador s’hi enganxi en un principi, i que l’acabi ja només per saber com finalitza el relat, la vida de luxes i crims de Charles Sobraj.

Veredicte

Agradarà a: Els amants del thriller i el true crime, sens dubte. També als #wanderlusts que durant la pandèmia estiguin trobant a faltar els grans viatges. Segur que els passaran ràpidament les ganes.

No agradarà a: A qui no agradin els flashbakcs i tingui mala memòria per als noms.

Enganxómetre: 7

Nota: 8

 

- Advertisement -
Alice Tapiol
Alice Tapiol
Graduada en Comunicació i Periodisme i amb un postgrau en Guió per cinema i televisió, sempre ha enfocat la seva carrera cap a l'escriptura. Especialitzada en comunicació digital, treballa des de 2014 com a redactora i crítica en diverses publicacions web. Enamorada del cinema i serièfila fins a la medul·la, ha estat guardonada amb diversos premis pels seus curtmetratges. Redactora d'El cinèfil des de novembre de 2017, una aventura que encara amb l'entusiasme que la caracteritza.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents