The Mother segueix tots els passos típics del gènere sense donar lloc a la més mínima sorpresa. Si tenim aquesta premissa clara, i malgrat que desprèn aires de telefilm de diumenge a la tarda, el film ofereix una ració d’entreteniment fàcil, complint així amb el seu objectiu.
El pròleg ens adverteix que estem davant d’un film d’acció adrenalítica. Efectivament, el ritme en el primer tram del film és intens i el tempo àgil, que culmina a L’Habana, on assistim a les seqüències més espectaculars de la proposta. Llàstima que el dolent no estigui a l’alçalda: Gael García Bernal resulta francament ridícul. Després de L’Habana, l’acció es trasllada a la muntanya i aquí és on el tempo es pausa.
Una heroïna d’acció
Assistim a la interacció forçada de les dues protagonistes: una Jennifer López a la que feia molts anys que no veiem en un paper tan físic, i que encara resulta convincent com a heroïna d’acció, i la jove Lucy Paez. Aquesta ‘pau’ es veurà interrompuda per l’aparició del segon dolent de la història, aquest sí creïble Joseph Fiennes, que servirà perquè la jove Zoe posi en pràctica tots els coneixements que ha adquirit de la mà de la protagonista.
The Mother és una proposta honesta: ens trobem davant d’un film d’acció de sèrie B que només busca el lluïment de Jennifer López i posa al seu servei un guió fàcil i típic que acaba resultant eficient. Una pel·lícula ideal per als seguidors de l’actriu-cantant i pels seguidors del gènere que tinguin mínimes expectatives o directament nul·les.
