today-is-a-good-day

‘The Mandalorian’: una nova esperança

- Advertisement -

Acabada la 2a temporada de The Mandalorian ja sabem que Disney (propietària de la franquícia Star Wars) planeja crear fins a 10 sèries ambientades en aquest univers pensat per George Lucas l’any 1977. Doncs si totes les sèries han de ser com aquesta primera, que vagin passant una darrera una altra. El que han aconseguit Jon Fravreau i Dave Filoni els màxims responsables de la ficció és una gesta tan difícil com recuperar la il·lusió i sobretot l’esperit de Star Wars en majúscules. I ho han fet amb una idea que sembla fàcil però és immensament difícil. Col·locar un protagonista nou (que a sobre no li veiem la cara) i barrejar-lo amb una icona de la saga amb una aura de misteri (el Baby Yoda que ara ja sabem que es diu Grogu). I per si de cas dieu que no avisem, aquesta crítica, com hauria de ser a tota crítica, conté spoilers per poder parlar amb calma de la trama.

- Advertisement -

A diferència de les darreres pel·lícules (pilotades per JJ Abrams), The Mandalorian s’allunya expressament de la nissaga Skywalker i les seves trifulgues familiars però t’hi connecta amb petits detalls i picades d’ull que són més que suficients per fer-te saltar del sofà. Per si tot això no fos poc (que no ho és) l’estructura de la sèrie i el seu to són 100% encertats. Els 8 episodis de cada temporada estan plantejats com una petita aventura quasi autoconclusiva a la vegada que teixeix una nova teranyina de personatges que s’aniran trobant i creuant donant una necessària continuïtat a la trama. I quins personatges! A hores d’ara tots els fan de la saga estan enamorats de Cara Dune i òbviament del petit Grugu per posar els exemples més clars. I la manera com han recuperat secundaris de luxe de la saga com Boba Fett o Ashoka Tano han estat èpiques i aplaudides a peu dret.

- Advertisement -

Hi ha però, altres elements que eleven la grandesa de la gesta. L’excel·lent banda sonara de Ludwig Göransson t’endinsa en una galàxia que homenatja descaradament els westerns i ho fa amb l’imaginari galàctic propi. Sí, un duel no cal que sigui en un Saloon amb portes de fusta i revòlvers. Pot ser-ho en una cantina de Tatooine amb blasters o espases làser mantenint intacte la màgia i l’estètica dels millors films del Far West. I a sobre conté acció de la bona, la pinzellada justa d’humor i les dosis necessàries d’èpica. Ara bé, la base de tot és una relació plena de carisma i tendresa entre un caça recompenses amb un casc metàl·lic i un bitxet verd que ni tan sols parla. El vincle entre Din Djarin i Grogu commou i emociona en un entorn de robots, naus, espases làser i armadures de Beskar. Això és cinema, senyores i senyors. Una carícia sense paraules. Una mirada. Un gest… I sí, un final apoteòsic en un últim capítol que és una autèntica Festa Major pels warsies d’arreu del món (que són uns quants milions). L’últim quart d’hora d’aquesta 2a temporada és una de les millors sensacions cinèfiles del 2020 i potser de la dècada…

Costa veure algun element negatiu a la sèrie tot i que és cert que alguns capítols semblen posats en calçador per omplir metratge. En canvi, algunes trames secundàries mereixerien més temps per aprofundir en certs personatges. Però Disney ho té tot calculat per no parar d’explotar una de les seves gallines dels ous d’or (juntament amb Marvel). Moltes d’aquestes històries que ens han plantejat breument es convertiran en sèries noves. I si han de ser com The Mandalorian, que vagin fent-ne 10 i 10 més que ens tindran emBOBAts davant de la pantalla durant anys.

Veredicte

Agradarà a: tots els fans de la saga per la seva capacitat de plantejar una aventura d’una manera que sembla senzilla i natural.

No agradarà a: Albert Serra i els que no saben qui és R2D2 ni tenen ganes de saber-ho.

Enganxòmetre: 10

Nota: 9

- Advertisement -

 

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents