El director i guionista Alexander Payne té un segell molt característic: els seus films habitualment contenen un guió sòlid que aprofundeix en la relació de personatges normalment complicats i atípics. The Holdovers (Los que se quedan) reflexa perfectament aquesta dualitat.
Una disfuncional i sobrevinguda família

L’acció se situa durant les vacances de Nadal en una elitista escola —que podria recordar la de la brillant Dead Poets Society (El club de los poetas muertos), sense la seva rigidesa extrema— i és protagonitzada per tres personatges que es veuen obligats a quedar-s’hi —els personatges del títol—. D’una banda, un alumne que, després d’una decepció familiar i a darrera hora, veu truncades les seves expectatives —convincent Dominic Sessa— i per una altra un professor a qui li encarreguen la feina també a última hora i sense esperar-ho —Paul Giamatti en la seva millor interpretació en anys i que hauria de ser un dels aspirants al premi a millor actor protagonista en la pròxima edició dels Oscars—.
Completa aquesta disfuncional i sobrevinguda família, la cuinera del centre, que està en procés de dol per la pèrdua del seu fill a Vietnam —sòlida Da’Vine Joy Randolph—. Durant el metratge —excessivament dilatat; una retallada d’uns 20 minuts hauria donat més intensitat a la proposta— assistim a la transformació i evolució de la relació dels dos protagonistes —que evoca a la que mantenien el coronel Slade i Charlie a l’excel·lent Scent of a Woman (Esencia de mujer)—.

Ens trobem davant d’una pel·lícula molt interessant, però en absolut ni fàcil ni per a tots els públics, amb un guió —que també hauria d’aspirar a l’Oscar— que mescla tocs de comèdia i drama amb un equilibri perfecte. Una proposta tant notable com recomanable.