‘The Head’ es va estrenar a Orange TV fa poc més d’un mes i és el thriller espanyol més internacional. Coproduïda per The Mediapro Studio, Huku Japan i HBO Asia, aquesta nova ficció creada pels catalans germans, Álex i David Pastor (Hogar, 2020) i Isaac Sastre (Al filo de la ley, 2005) amb qui han escrit el guió conjuntament, compta amb un repartiment d’actors de set nacionalitats diferents i s’ha rodat en anglès, suec i danès. Entre d’altres, hi trobem Álvaro Morte (El Profesor de La Casa de Papel, 2017-2020), John Lynch (Medici, 2019), Katharine O’Donnelly (Mary Queen of Scots, 2018), Tomohisa Yamashita (Code Blue the Movie, 2018), Alexandre Willaume (Tom Raider, 2018), Sandra Andreis (The Girl with the Dragon Tattoo, 2011), Amelia Hoyi (Killing Eve, 2019), Richard Sammel (Inglourious Basterds, 2009) i Mònica López (Hierro, 2019). Al llarg dels sis capítols de 50 minuts de durada, dirigits per Jorge Dorado (El Ministerio del Tiempo, 2015-2020), es va desentranyant la trama de suspens i supervivència d’aquest thriller sense policies ni investigadors.
The Head està ambientada en una estació polar a l’Antàrtida marcada pels llargs mesos de foscor, fred, vent i gel. La producció compta amb un desplegament de mitjans poc usual en projeccions espanyoles i, tot i que, la major part de les preses s’han realitzat en un plató de dos mil metres quadrats situat a Tenerife, amb un decorat de l’estació científica reproduïda a escala real, la Polaris VI, aconsegueix un gran realisme i veracitat. La perfecta disposició i funcionament d’aquest tipus d’instal·lacions científiques ha permès apropar a l’espectador més exigent a la realitat de les investigacions i informació que s’hi porta a terme, fet que ha aconseguit un encapsulament dels actors en molts moments claustrofòbic. Les escenes de paisatges exteriors es van rodar a Islàndia per tal de captar els escarpats paisatges que s’hi mostren, també en aquest cas fan apropar a l’espectador a l’entorn espacial de la realitat antàrtica.
Una acció que s’endinsa en el sanguinari misteri de l’estació científica d’investigació internacional Polaris VI, que perd la comunicació amb l’exterior durant un llarg hivern. Uns personatges molt ben cosits i amb personalitats molt diferents que aporten una riquesa extraordinària a la trama general. I un panorama inèdit amb set cadàvers, dos desapareguts i una supervivent commocionada per l’horror viscut. Aquests són els ingredients que es posen sobre la taula per tal que el nou equip que arriba a la base pugui esbrinar què ha succeït en una cursa contrarellotge per trobar qui és l’assassí i, sobretot, perquè ho ha fet. L’espectador entra a la història a través d’Erik (Richard Sammel), el comandant de l’expedició estival, i la seva dona Annika (Laura Bach), que es queda a passar l’hivern a la base i que és una de les desaparegudes quan Erik arriba per assumir la tasca de comandament. La voluntat i insistència d’ell per trobar-la abans que arribi la policia, ens portarà mitjançant flashbacks que va recordant Maggie (Katharine O’Donnelly) a descobrir el que va ocórrer durant els mesos de foscor. Les interaccions i les relacions entre ells estan marcades per les seves experiències anteriors, i sempre tens la sensació que oculten alguna cosa i que no són ben bé qui afirmen ser. La connexió d’aquests secrets individuals i la recerca del que va passar en l’estació acabarà per revelar-los tots. És possible que els problemes psicològics que s’acaben desenvolupant per l’aïllament al gel en l’estació científica estiguin darrere de tot però pot ser que hi hagi alguna cosa més…
Una sèrie que oblida la ciència-ficció i tot allò sobrenatural per centrar-se en fets més propers a la realitat i amb un concepte i una intenció molt clars que deixa palès que aquí els monstres no són més que els propis membres de l’expedició i els seus caps. Una sèrie que aborda qüestions tan actuals com el masclisme en les altes esferes científiques, la manca de confiança entre els investigadors quan tenen entre mans un bon descobriment i la solitud més extrema en la que es pot trobar un ésser humà quan és lluny del seu entorn més quotidià. Uns temes que provoquen a l’espectador una motivació i un interès que va creixent a mesura que l’acció va transcorreguent, i que aconsegueixen que es posi en el paper d’algun dels protagonistes de la història.
En definitiva, The Head es presenta com a una sèrie que aconsegueix una tensió i un misteri adequats per aconseguir que l’enigma en el gel, a l’estil And Then There Were None (1945) d’Agatha Christie, ens enganxi i ens entretingui a parts iguals. Un escenari ple de neu i gel, no només ambientalment sinó també anímicament de cada un dels personatges, que va calant a l’espectador deixant una sensació de fredor provocada per l’entorn inhòspit de l’Antàrtida. Ja amb els dos primers capítols cobreix les expectatives del seu principal objectiu que no és res més que la construcció d’un misteri en una base remota i aïllada sense haver de recórrer a efectes sobrenaturals, aconseguint que el pitjor enemic de cada un dels personatges sigui ell mateix. The Head està concebuda com a sèrie tancada, apropant-se al model britànic d’entreteniment concentrat en pocs capítols, i hi trobem semblances amb altres referents del gènere com The Thing (1982) de John Carperter, i a la primera temporada de la sèrie The Terror (2018).
Veredicte
Agradarà: si t’agraden els thrillers que t’enganxen dins la seva història i et porten a pensar i a imaginar qui podria ser el possible assassí.
No agradarà: si busques una sèrie que et sorprengui i sigui original. A The Head tens la sensació que ja has vist històries semblants amb anterioritat.
Enganxòmetre: 7
Nota: 7
