De sobte i com qui no vol, en tots els festivals et trobes petites sorpreses, petites joies que et deixen un regust de boca dolç i agradable. En el cas de Jätten (The giant) aquestes premisses son més que acceptables. L’òpera prima del suec Johannes Nyholm és pura màgia, i tot i que pot semblar que utilitzi certs tòpics i recursos fàcils per tocar la fibra als espectadors, aquesta flueix pausada i harmònicament durant el transcurs de noranta minuts sense cap més intenció que explicar una historia dura però entranyable.
El director ens explica la historia de Rikard, un jove de 30 anys autista i amb greus deformitats al cap que intenta sobreviure amb normalitat a pesar dels problemes que comporta la malaltia. La petanca, la seva mare i un gegant, són les peces clau d’un guió enginyós i divertit que recorda els vells contes que les mares ens explicaven de petits.
L’humor que integra Johannes en el film i la seva quotidianitat són una via d’escapament per a l’espectador que en molts casos es podria veure atrapat en un atac lacrimogen sobtat, a causa de la duresa de certes escenes i imatges. I és que aquesta combinació entre l’humor i el drama, fa molt més suportable el film i et permet gaudir en plenitud d’uns magnífics paisatges i d’una fotografia més que cuidada de la mà de Johan Lundborg.
Pel que fa a les interpretacions, el protagonista Christian Andrén, borda un treball perfecte i un reflex de la discapacitat que pateix a la vida real. L’acompanyen, en el repartiment, una sèrie d’actors amateurs juntament amb alguns ja consolidats en el món de la interpretació. Lluny de la dificultat de treballar amb actors amateurs i professionals dins d’una mateixa pel·lícula, Johannes ho aprofita per donar una visió més humana i realista, que a vegades provoca que tinguem la sensació d’estar dins d’un fals documental sobre la vida d’aquests personatges.
Tendra, emotiva, dura i èpica. En paraules del director: He transformat un somni que tenia quan era petit, en una faula simple i delicada. De fet en aquesta simplicitat és on radica tota la força de The Giant. Un conte trist que ens farà somriure.
21
Veredicte
El millor: Un guió acurat i un repartiment d’actors complicat però que funciona a la perfecció.
El pitjor: Que el final no acabi com ens havíem imagina’t.
Nota: 8,5
