Després de la fallida Justice League, el debut en solitari del superheroi Flash es mostra com una transició entre l’anterior i liquidada etapa de l’univers de DC, encapçalada per Zack Snyder, i la nova en mans dels nous responsables de l’estudi, James Gunn i Peter Safran.
El film serveix de comiat per a Ben Affleck (Batman, el personatge ja ha tingut nou rostre i en tindrà paral·lelament un altre) i Gal Gadot (Wonder Woman, s’ha cancel·lat el tercer film de la seva saga), amb la incògnita de què passarà amb Jason Momoa (Aquaman, que té pendent d’estrena el seu segon film en solitari) i, d’altra banda, presenta a la nova Supergirl (Sasha Calle), un personatge certament interessant.
Molt continent, poc contingut
La pel·lícula té una excel·lent factura tècnica, però presenta els mateixos problemes que la seva rival Marvel: el leitmotiv, una vegada més, del multivers que és un recurs que ja comença a resultar francament repetitiu, i una durada excessiva, els seus 144 minuts es fan molt llargs i la seva recreació en certs viatges temporals acaba esgotant l’espectador. La proposta té, però, un hàndicap encara més greu: el seu protagonista. Al poc carisma d’Ezra Miller com el superheroi del títol s’ha d’afegir la seva duplicitat en un alter ego que intenta aportar comicitat al film, però resulta tan desafortunat com absolutament carregant, dinamitant qualsevol apunt dramàtic de la història.
Malgrat el retorn d’un dels dolents més reeixits del recent univers DC (el General Zod) el millor és, sense cap dubte, la dosi de nostàlgia que ofereix veure de nou a Michael Keaton com a Batman (el millor de totes les versions cinematogràfiques), del que s’han respectat tots els detalls: uniforme, gadgets, batcova, batmòvil, fins i tot s’ha recuperat la banda sonora, obra de Danny Elfman, del film de 1989. Aparició a la qual s’han de sumar alguns cameos igualment nostàlgics (de la saga Superman), algun certament extravagant (també de Superman) i un de tant inesperat com hilarant (aquest de Batman).
En definitiva, The Flash és un film correcte, però que queda molt lluny de les seves altes expectatives. Curiosament, el pitjor de Flash és el mateix Flash, que no desperta ni l’interès, ni l’empatia ni el carisma que sí que tenen el vell Batman i la debutant Supergirl, que malgrat tot no aconsegueixen salvar el desgavell general.
