‘The Bridgerton’: el gran nou èxit de Netflix

- Advertisement -

The Bridgerton, el deliciós drama d’època de Netflix, desborda sentit i sensibilitat, enginy, humor, malícia, sexe, sensualitat i un univers de personatges màgics, sobretot femenins, involucrats en els més descarats, addictius i anacrònics fulletons de l’alta societat anglesa de principis del segle XIX. The Bridgerton és un treball de la prestigiosa guionista i showrunner afroamericana Shonda Rhimes, que després de reeixides ficcions com Grey’s Anatomy (2005-), Scandal (2012-2018) o How to Get Away with Murder (2014-2020), torna amb magnificència, adaptant la primera de les vuit novel·les amb el mateix títol de l’escriptora nord-americana Julia Quinn. El talent d’una i de l’altra es consoliden i fonamenten en aquesta sèrie que està fent soroll a la plataforma des que es va estrenar. Rhimes es limita a aparèixer en els crèdits com a productora executiva, però, tota la sèrie porta el seu segell, ajudada en l’adaptació per Chris Van Dusen, un dels seus col·laboradors habituals.

Shonda Rhimes, considerada com una de les dones més poderoses dels Estats Units, presenta aquest producte amb la marca de la factoria ShondaLand. Sí, aquesta productora que durant anys ha tingut com a logo una gran muntanya russa amb les vies recorrent un cor gegant. La sèrie és ben bé això, i els espectadors que s’hi atreveixin, poden estar preparats per travessar un remolí emocional, en què pràcticament tots els personatges pateixen per amor. Hi ha romanços impossibles, enamoraments secrets, odis que són capaços d’arrossegar a la perdició i, sobretot, despertar sexual. Vestits d’època i balls de saló per a una ficció que mostra com era el complicat món del mercat matrimonial de l’alta societat londinenca al començament de segle XIX. Sèrie amb una crítica feminista cap a la cosificació de la dona, denunciant amb ironia el mercadeig que patien totes aquestes joves, a les que les seves feréstegues mares, ansioses per caçar fortunes, posaven a la venda al millor postor. L’important i prioritari era signar suculents contractes matrimonials, en els quals l’amor i els diners estaven massa sovint altament renyits. I més enllà dels murs dels sumptuosos palaus i les luxoses mansions, The Bridgerton dona veu també a una altra realitat, la de moltes dones soles i sense classe, ni marit, que es guanyaven la vida com podien o com sabien. Totes, unes i altres, patien el masclisme imperant en l’època, que per desgràcia, per a molts d’aquells respectables cavallers en la vida de segle XIX, o eren cortesanes o eren prostitutes.

- Advertisement -

- Advertisement -

The Bridgerton ho descriu amb una bona dosi d’ironia, gràcies a les mordaces cròniques socials, signades sota pseudònim per una tal Lady Whistledown, a la qual presta la seva veu Julie Andrews, i que tothom llegeix, però ningú en coneix la identitat. Definitivament és un dels motors argumentals de la sèrie, aquesta veu en off que ens narra la història, una misteriosa dona que des de l’anonimat va publicant, amb tot luxe de detalls, les xafarderies i els escàndols de l’alta societat. Tota una bloguera o influencer del segle XIX. El seu paper és d’algú omniscient capaç de fer sortir a la llum fins i tot els apassionats romanços que els protagonistes preferirien mantenir en secret. Però no ens enganyem, el fet d’aparèixer a les seves columnes és el més cobejat entre tots els que volen seguir estant en primer pla.

Enmig d’aquest escenari, hi trobem la protagonista, Dafne (Phoebe Dynevor), la filla gran en edat de merèixer dels Bridgerton, que resulta ser una heroïna que els posa de cap per avall, ordint tota mena d’estratagemes per poder casar-se per amor i no per conveniència. Fins que es creua en el seu camí el ben plantat duc Simon Basset,  duc de Hastings (Rege-Jean Page), rebel i solter, amb qui sorgirà una tòrrida història d’amor i sexe que no es deslliura de tempestuoses dificultats i obstacles per tirar endavant. La química entre la parella protagonista, es palpa en cadascuna de les seqüències que comparteixen, però sobretot al llit. Les abundants i ardents escenes d’alt voltatge entre la parella, àmpliament justificades per guió, resulten del tot imprescindibles per entendre la història. Els moments en què els protagonistes de The Bridgerton es lliuren als plaers carnals són molt importants per a la trama, ja que mostren l’evolució de Daphne i la seva història d’amor amb Simon. Ella passa de ser una innocent i virginal donzella, a una dona realitzada sexualment que porta la iniciativa a les trobades amb el seu parteneur. Daphne puja al podi de les heroïnes característiques de la factoria ShondaLand, en què trobem la Meredith Grey (Ellen Pompeo) de Grey’s Anatomy; l’Olivia Pope (Kerry Washington) de Scandal; o l’Annalise Keating (Viola Davis) de How to Get Away with Murder. The Bridgerton no seria el mateix sense el sexe carnal, exquisidament acompanyat d’una perfecta música i uns bellíssims plans en els paisatges més celestials. La sèrie té cura al màxim de les imponents localitzacions, els majestuosos palaus que amaguen impressionants salons, i on tot és bonic, delicat, elegant i divertit.

The Bridgerton és una entretinguda Gossip Girl d’època, amb un romanç megatòxic inclòs. L’acord entre el duc i Daphne, un dels clixés més tradicionals d’aquest tipus de romanços, una relació falsa, en què ambdós en sortiran, a priori, beneficiats. Ell, qui, per motius personals lligats al seu passat, es nega rotundament a casar-se. No vol formar una família i odia haver de suportar les mares que ofereixen les seves filles, però, amb la Daphne, aconseguirà que deixin de pressionar-lo perquè busqui una esposa. I ella millorarà la seva reputació en convertir-se novament en una jove cobejada. Duen a terme el seu engany amb gran èxit, però tot es comença a complicar quan creixen els sentiments mutus, i en el seu intent per presentar un romanç intens i apassionat, la relació de Daphne i Simon acabarà sent l’oposat a una parella ideal, ja que l’únic que els atrau de l’altre és l’aspecte físic i res més, perquè la tensió sexual és l’única emoció que se sent entre tots dos.

Al voltant d’ells es teixeixen altres històries potents i independents, però interconnectades amb la principal, que no fan sinó enriquir la sèrie, cosa molt freqüent en tots els treballs de Shonda Rhimes. Un dels aspectes que aixeca una mica de polseguera és el tema racial. Blancs i negres a l’alta societat anglesa alternant-se de tu a tu i sense que el color de la pell sigui motiu per a un escàndol. El que fa aquesta sèrie és una cosa semblant al que va fer Ryan Murphy en el seu Hollywood (2020), i cal no oblidar que Rhimes sempre ha apostat per la diversitat racial en totes les seves sèries. Un bon exemple és un altre títol de la factoria, Still Star-Crossed (2017), una seqüela del clàssic de William Shakespeare Romeo and Juliet, en què la qüestió racial era un altre dels motius de rivalitat entre Montescos i Capuletos.

The Bridgerton està plena del romanticisme cursi de l’època, però a la vegada, farcida d’anacronismes i vivències escandaloses, tan divertits com poc típics d’aquesta època: la reina i part de la seva cort són negres; els homes practiquen esports tan violents i actuals com la boxa; les dames, a esquena dels seus marits, fumen i beuen de tot; i fins i tot hi ha qui opta per peculiars pràctiques sexuals. Tot val i res grinyola en aquest luxós Londres colorista i sense boira, lliurat al plaer i a la perversió. Ja podem dir que tindrem noves temporades de la sèrie, hi ha fins a nou novel·les publicades sobre els avatars amorosos dels Bridgerton. Rhimes ha entrat amb magnificència a Netflix i aquest mateix any s’espera l’estrena de la segona de les seves sèries per a la plataforma Inventing Anna amb Julia Gardner (Ozark), Anna Chlumsky (Veep) i Laverne Cox (Orange is the new Black) entre el repartiment. Cordeu-vos els cinturons! El viatge a la muntanya russa del cor només ha començat!

Veredicte

Agradarà: Recomanada als fans del romanç històric, tot i que, els pot deixar un regust amarg amb els capítols finals. El punt fort de la sèrie és la forma en què està narrada, extremadament entretinguda, amb una estètica fenomenal i molt lleugera.

- Advertisement -

No agradarà: a aquells que només hi vegin una història amb una trama poc original, gens impactant, i no sàpiguen veure que la trama no és el més rellevant.

Enganxòmetre: 8

Nota: 6

- Advertisement -
Ingrid Centena
Ingrid Centena
Diplomada en Humanitats i Màster en Gestió Cultural. Les seves passions: llegir, escriure i la cultura en general. Enamorada del cinema i de les sèries… Què tria? El cinema a les sales de cinema i les sèries a les diverses plataformes actuals. Li apassiona el gènere negre, el terror i la psicologia, i són aquestes tres coses les que li agrada trobar a la pantalla, gran o petita. El temps que li ofereix la vida el dedica en gran part a la seva feina a la Direcció de Serveis de Formació a la Diputació de Barcelona, a la tasca com a mare i a les ja citades passions

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents