‘The Boys’ (T4): “God save the Homelanders”

- Advertisement -

“A fascist regime” deien els Sex Pistols, del Regne Unit, a la mítica cançó “God Save the Queen”. I amb aquest gran tema arranca també la quarta temporada de The Boys. L’elecció no podia ser més encertada. De feixistes i reines va la cosa, i darrere dels acudits escatològics i el gore, hi ha un retrat de la realitat que espanta.

La sàtira política ha acompanyat The Boys des del seu inici, però en aquesta nova temporada agafarà una rellevància especial. Ja no es tracta de desemmascarar una empresa multimilionària fictícia, com Vought. En aquesta temporada, The Boys mira a la realitat política a la cara, la passa pel seu filtre esperpèntic i la serveix a l’espectador. Homelander continua fent por, però ja no només perquè sigui un fill de puta sense escrúpols, sinó perquè ens recorda a persones massa reals. Igual de terrorífics i reconeixibles són els homelanders, que continuen donant-li suport encara que mati indiscriminadament a gent innocent.

- Advertisement -
Homelander (Anthony Starr) representa els populismes d’extrema dreta en la seva versió més cruel possible

La dimensió social

De la mateixa manera que passa a casa nostra amb el Polònia, The Boys no necessita inventar res. La polarització extrema de la societat estatunidenca (i, en general, de les societats occidentals) deixa tot un registre de freaks prou ric i ample. Durant aquesta temporada s’aprofundeix en la divisió social i es planteja un escenari que, per més que extrem, no deixa de ser possible. Aquesta temporada retrata el funcionament del Poder en la seva perversa complexitat, i com n’està de poblat de fills de puta perillosos. Un tema que ja s’havia explorat, però que en aquesta temporada s’encara amb més determinació.

- Advertisement -
Hughie (Jack Quaid) i Annie (Erin Moriarty) davant els seguidors de Starlight

Al mateix temps es deixen anar referències a situacions, col·lectius i personatges concrets que enllacen directament amb la realitat. Els homelanders són antivacunes, terraplanistes i seguidors de teories de la conspiració. Alimentar les seves cabòries és un negoci molt lucratiu, que dona una popularitat desmesurada a personatges foscos d’internet. També a la sèrie. Com és habitual no es deixa passar l’oportunitat de fer befa tant del cinema de superherois com del seu fandom. Alhora, tampoc s’oblida de la manipulació ideològica i la desinformació a les xarxes socials i els mitjans de comunicació, incloent-hi la mateixa plataforma on s’emet la sèrie.

L’intent de Homelander de mantenir-se en el poder al preu que sigui, i fins i tot augmentar-lo, guiarà la trama general de la temporada. Per aconseguir-ho necessitarà l’ajuda de dos personatges nous, Sister Sage (Susan Hayward) i Firecracker (Valorie Curry).

Sister Sage i Firecracker, les noves incorporacions als Set
Sister Sage (Susan Hayward) i Firecracker (Valorie Curry), les noves incorporacions als Set

De general a particular

Però més enllà de la dimensió social i política de la sèrie, ens trobem amb una temporada marcada per l’exploració íntima dels personatges. Gairebé tots hauran d’enfrontar-se a si mateixos, als seus errors passats o a una situació tràgica. En aquest aspecte, es troba a faltar una mica més de cohesió del grup protagonista, més sensació d’equip. Cadascú des de la seva trama haurà d’aprendre a tirar endavant i enfrontar-se a una situació extrema, com pot ser una desgràcia familiar, la visita d’uns fantasmes del passat o un pèl púbic de color blanc. Sincerar-se amb un mateix, assumir els propis errors, ser conscient del mal que fem als altres, afrontar el teu passat… Els protagonistes viuran en aquesta temporada moments de crisi vital, que els farà estar desunits mentre l’enemic es fa més fort que mai.

Butcher (Karl Urban), Frenchie (Tomer Kapor) i Mother’s Milk (Laz Alonso) a una convenció de terraplanistes i conspiranoics.

El caràcter dramàtic que adquireix la temporada ens porta unes interpretacions espectaculars del repartiment. Tots, sense excepció, estan esplèndids. Però si algú mereix un reconeixement especial és Anthony Starr, que amb la seva interpretació aconsegueix crear a un dels dolents més cabronassos i memorables de la televisió.  No es queden enrere Karl Urban, amb un Butcher crepuscular impecable, Erin Moriarty (Annie), Jack Quaid (Hughie), Karen Fukuhara (Kimiko), Tomer Kapor (Frenchie) o Laz Alonso (M&M).

Per altra banda, també destacar a Claudia Noumit en el seu paper de Victoria Neuman, la política sense escrúpols i facultats explosives que porta a la sèrie des de la segona temporada. La seva ambigüitat moral juga un paper molt interessant per la trama i la fa un personatge molt atractiu.

En conjunt, molt bona feina del repartiment protagonista, que se sustenta en uns guions de la qualitat a la qual ens té avesats la sèrie.

Boys will be boys

Però tot i la seva radiografia satírica de la societat, unes interpretacions impecables i un marcat viratge dramàtic, The Boys continua sent The Boys. Un altre cop hi trobarem depravacions sexuals, amputacions genitals, caps que rebenten i vísceres volant. La sèrie no perd la seva essència ni deixa de ser, per sobre de tot, una comèdia bandarra i desfermada. Té punts de gir que no t’esperes, imatges impactants, humor molt negre i ni un sol pèl a la llengua. The Boys és tot el que Deadpool voldria ser i no li deixen, o no sap. 

En conjunt, la temporada manté el nivell de les anteriors, encara que la millor continua sent la segona. Tot i això, es transmet la sensació que una vegada aconseguit l’interès de l’audiència, els creadors no dubten a portar-ho tot una passa més enllà. Però en lloc de limitar-se a generar escenes esbojarrades de sang i sexe, ho dirigeixen cap a una denúncia directa de l’auge del feixisme que recorre Amèrica, criticant a base de burla punyent els puntals que el sostenen. The Boys és antifeixisme malparlat i temerari. I malgrat tot, és d’Amazon.

- Advertisement -

Veredicte

Agradarà: qui ja sigui fan de la sèrie. I si encara no ho ets, prepara l’estómac i gaudeix de fer unes bones rialles.

No agradarà: gent molt aprensiva o que s’identificaria amb el Patriota.

Enganxòmetre: 8

Nota final: 7,5

- Advertisement -
Joan Miquel Mas Salom
Joan Miquel Mas Salom
Graduat en Història i periodista vocacional en formació, és un enamorat de la fantasia, el terror i la ciència-ficció. Amb una vida professional caòtica i eclèctica, està sempre pendent de trobar una escletxa de temps per endinsar-se en una bona història, bé sigui entre pàgines com entre pantalles. Pot passar-se hores divagant i sobreanalitzant sèries, pel·lícules i novel·les, una qualitat que explota col·laborant amb 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents