L’any 1997, Harmony Korine, el reconegut guionista de la cinta de culte sobre adolescents drogoaddictes Kids (1995), va fer el salt a la direcció amb un altre film sobre joves conflictius, Gummo, que li va merèixer un lloc d’honor dins els circuits de cinema independent. Però, tot i prometre molt, va patir anys de sequera creativa, fins que el 2012 va tornar a fer soroll amb la polèmica Spring Breakers. Ara, Filmin, aconsegueix estrenar, amb tres anys de retard, la seva darrera obra, The Beach Bum.
Matthew McConaughey és el mestre de cerimònies d’aquest viatge lisèrgic sobre Moondog, un fumat rebel i, alhora, adorable que viu la vida com si es tractés d’una versió barata d’Scarface. El personatge encarnat amb histrionisme i sobreactuació pel protagonista de Dallas Buyers Club (2013) provoca tanta atracció com rebuig a l’espectador. Però, això és, precisament, el que pretén Korine.
Encara que a simple vista sembli tot el contrari, el llibertinatge que transmet la cinta està perfectament coreografiat i controlat amb estil i atenció pel detall. Malauradament, això no és suficient per mantenir l’interès de la pel·lícula fins al final, ja que el tedi i l’avorriment fa acte de presència massa aviat.
Els esforços titànics de McConaughey per aguantar ell sol el pes de la funció amb el seu gran talent interpretatiu són del tot insuficients i el sense sentit i la falta de comicitat envaeixen una escena rere una altra. La sofisticació transgressora que tenia l’obra anterior de Korine aquí només fa acte de presència en escasses ocasions, i l’argument es converteix en un garbuix insuportable, posant a prova la paciència del respectable.
En definitiva, Harmony Korine ofereix una pel·lícula totalment fallida, caòtica i inaguantable, que recorda massa a Fear and Loathing in Las Vegas (1998), però no per bé, precisament. Tot allò que funcionava a la cinta de Terry Gilliam aquí fracassa estrepitosament.
Veredicte
El millor: Matthew McConaughey fent tots el possible per salvar una pel·lícula insalvable.
El pitjor: un guió erràtic i buit de contingut, i unes interpretacions totalment oblidables.
Nota: 4