El món dels videojocs és un dels sectors que més ha estat adaptat a la pantalla gran, majoritàriament recreant trames similars a les jugades i d’altres explorant els seus universos per tal d’expandir-los o simplement de presentar-nos als seus personatges en noves aventures. Un altre factor que hi juga molt a favor d’aquestes adaptacions és la nostàlgia, ja que es tracta d’un dels conceptes que més profit acostuma a treure el sector audiovisual, almenys darrerament. Un dels jocs més coneguts al llarg de la història dels videojocs i que, probablement tothom l’ha jugat alguna vegada a la vida, és el Tetris, el famós joc basat en col·locat blocs de quatre peces de colors amb diferents formes amb la intenció d’anar fent línies horitzontals que desapareixen i evitar així que s’acumulin fins a arribar amunt de la pantalla.
La pel·lícula, sota el títol Tetris, està dirigida per Jon S. Baird (Filth o Stan & Ollie) i produïda per Matthew Vaughn (sagues Kingsman o Kick-Ass) profunditza en l’origen i l’èxit del videojoc, però sobretot ho fa des del vessant de la batalla pels seus drets d’autor que es va gestar al seu voltant en plena Guerra Freda. Està protagonitzada per Taron Egerton (saga Kingsman o Rocketman) al paper d’en Henk Rogers i Nikita Efremov (Leto o The Bomber) interpretant a l’Alexey Pajitnov. Es pot gaudir a la plataforma streaming Apple TV+ des del de març de 2023.
Tetris, una gran aposta d’Apple TV
Es tracta d’un thriller d’espionatge inspirat en la història real del comercial de videojocs nord-americà Henk Rogers (Taron Egerton) i el descobriment del Tetris el 1988 en una fira de videojocs. La seva intenció és la de distribuir el joc arreu del món i viatja fins a la Unió Soviètica on voldrà unir les seves forces amb les del creador del joc, l’Alexey Pajitnov (Nikita Efremov). Però les coses no surten com esperava i acabarà capficat en una perillosa xarxa de corrupció i mentides que hi ha darrere de la Cortina de Ferro durant la guerra freda.
La cinta cavalca entre diferents gèneres, ja que parteix d’un to més còmic i evoluciona cap al drama i el thriller d’espionatge, per tal de mostrar una trama amb un ritme frenètic i refrescant que encaixa molt bé i la fa entretinguda. Es tracta d’un relat diferent de les típiques adaptacions de videojocs, pel fet que va més enllà analitzant els seus orígens i aporta uns elements per tal de potenciar el to dramàtic i les pinzellades d’acció i fer-la més interessant. Per això es recolza en fets reals, per tal d’ubicar-la en el temps i desenvolupar la tensió política a mesura que avança. Fa servir la fórmula clàssica del biopic, això vol dir que explora a la perfecció la visió d’en Henk Rogers, però acaba per deixar de banda detalls importants del videojoc en si. Hauria estat més interessant si s’hagués profunditzat més en el seu procés creatiu i en el paper de l’Alexey Pajitnov.
Cal destacar l’apartat tècnic, ja que el seu disseny gràfic imita en moltes ocasions imatges del joc icònic de fons i és un detall que farà les delícies dels fans, pel fet que serveix per a retre homenatge en si mateix. També, són interessants les ambientacions: transita entre ubicacions tan dispars com Londres o Tòquio i el Moscou dels anys vuitanta inestables tant en l’àmbit polític com climàtic.
En definitiva, Tetris d’Apple TV és una producció entretinguda, que sap compensar les dosis d’acció i espionatge amb el drama i la comèdia, per a transportar als espectadors als orígens d’un joc que ha ofert hores i hores d’entreteniment al llarg dels darrers 35 anys. Un viatge atapeït de nostàlgia que malgrat tot no sap encaixar del tot les seves peces. Potser caldria una segona cinta per profunditzar més en el seu univers que al llarg d’aquests anys no ha fet més que créixer i anar-se reinventant sense perdre la seva essència.
Veredicte
El millor: el seu entreteniment fruit de l’emocionant mescla entre gèneres i el thriller d’espionatge que l’envolta.
El pitjor: quelcom no acaba d’encaixar, ja que se centra més en la vida del protagonista que en el desenvolupament del videojoc.
Nota: 7
