“I’m sorry, but I’m gonna destroy your Christmas”. Amb aquestes paraules, David Howard Thornton es dirigia al públic de la première europea de Terrifier 3, al Festival de Sitges. L’actor que interpreta a Art the Clown va ser rebut amb joia, aplaudiments i devoció de part d’un públic entregadíssim, disposat a gaudir d’una sessió extrema de sang i butzes. Com ell, la resta del repartiment i equip, inclòs el director Damien Leone, van remarcar l’alegria que suposava haver arribat fins aquí.
Del culte a l’èxit de masses
Molt lluny queda ja el primer curtmetratge, de 2011, on feia per primer cop aparició el terrorífic pallasso assassí. I lluny queda, també, la pel·lícula Terrifier (2016) que amb un pressupost de només 30.000 $ va marcar una fita dintre de l’slasher, i ràpidament passà a considerar-se un nou clàssic de culte. Conegudes pel seu gore extrem, efectes pràctics i savoir faire en el muntatge, les pel·lícules de Art the Clown ja formen part de la llista d’imprescindibles de tot bon amant del gènere.
La seqüela, de l’any 2022, partia amb un pressupost de 250.000 $ aconseguits mitjançant un crowfunding. Una quantitat petita si tenim en compte els pressupostos que solen manejar les pel·lícules d’estudi, però que suposava un increment significatiu respecte a l’anterior. La seva recaptació a taquilla va ser de 15,386,948 $. S’entén la magnitud del fenomen, oi?
No és d’estranyar, doncs, que la tercera entrega sigui una de les cintes més esperades del pròxim Halloween.
Coses ben fetes i algunes sumes que resten
La trama d’aquesta tercera entrega ens situa cinc anys després dels esdeveniments de la segona part. Sienna i Jonathan, els germans protagonistes de l’anterior entrega i que amb prou feines han superat el trauma del seu darrer encontre amb Art, hauran de tornar a enfrontar-se al pallasso durant la nit de Nadal. En aquesta ocasió, però, la pel·lícula se centra molt més en el personatge de Sienna.
La pel·lícula combina seqüències de gore desfermat i passat de voltes amb l’aprofundiment en el lore i l’exploració del drama dels seus protagonistes. Així, arrossega alguns dels punts conflictius que ja tenia la segona part, com és la seva excessiva durada. La primera pel·lícula, en aquest aspecte, era perfecta. Durava menys de 90 minuts i no en sabíem res del personatge, però tampoc ens importava perquè la gravetat de les imatges ja es valia per si sola. La segona i la tercera superen per poc les dues hores, massa temps per mantenir la tensió i, per tant, tornant-se més irregulars.
Això suposa que l’aposta principal és per conduir el to més cap a l’humor i no tant l’horror. Per més que de cada entrega se superi amb més sang i butzes, el terror que provocava la primera no es torna a aconseguir. És cert que el to d’humor bèstia que s’aconsegueix juga molt a favor de la proposta, amb moments autènticament delirants sense cap filtre. Però, tot i això, es repeteix la mateixa sensació de la segona d’estar massa estirada.
Amor etern als videoclubs
Així i tot, la pel·lícula té molts punts favorables per destacar. La trilogia és un clar homenatge al cinema de sèrie B dels anys 80, i de la mateixa manera que ha fet Ti West a Maxxxine, també aprofita per posar qualque picada d’ullet als grans títols del cinema de terror. Però més enllà de les referències, la pel·lícula supura sèrie B i videoclub en tots els elements de la posada en escena. I on sens dubte és la gran guanyadora, és en l’ús d’efectes especials pràctics.
Litres i litres de sang falsa, làtex i pròtesis serveixen per recrear cares arrabassades, braços i cames amputats, i vísceres que surten d’un cos mort i que són utilitzades per estrangular a una altra víctima. Si això us sembla fort, no us he contat ni un 10%. Alhora, el fantàstic maquillatge tant d’Art com de la seva terrorífica acompanyant, Victoria, aconsegueix una caracterització impecable que ja podem considerar icònica.
En conclusió
Terrifier 3 té tots els elements per ser un gran èxit aquest Halloween. Tot i ser un pèl massa llarga i, per tant, una mica irregular, és una pel·lícula feta amb molta cura i amor pel gènere de terror. Els fans, tant del personatge com del gènere, estem de celebració.
Veredicte
Agradarà: als que gaudiu d’una bona sessió de sang i fetge i teniu un humor que espantaria les vostres àvies. Sigueu benvinguts.
No agradarà: a la gent “normal i assenyada” (de la qual tampoc n’hi ha tanta, no ens enganem).
Nota: 7
