Potser mai va ésser el més popular de la sèrie, ni tan sols un personatge simpàtic. Va tenir pocs moments de glòria, tot i que guanyar-li un Campionat d’arts Marcials a en Son Goku tenia el seu mèrit. Sí, estem en territori Bola de Drac, però no parlarem d’herois tradicionals, ni de lluitadors capaços de salvar el món. No, avui parlarem d’un secundari que, a mesura que avança la sèrie va passant a ser-ho més. De l’enemic que es converteix en aliat, de l’home dels tres ulls i mestre d’inventar tècniques de combat, parlem d’en Ten Shin Han.
Deixeble, juntament amb el seu amic inseparable Chaos, del Mestre Grua (màxim rival del Follet Tortuga), el seu entrenament es basa en dos aspectes bàsics, el desenvolupament de la tècnica de l’atac aeri i una actitud de màxim odi i menyspreu vers els seus rivals, enemics i resta de la humanitat en general. Així, quan coneixem en Ten Shin, el trobem ple de supèrbia i egolatria. Una manera de fer que es plasma en el torneig d’arts marcials en el moment de trencar-li la cama a en Iamxa. Finalment però, gràcies als consells d’en Jackie Chun (en realitat el Follet Tortuga disfressat) a poc a poc la seva actitud va canviant vers en Goku i els seus amics passant del respecte distanciat a l’amistat sincera.
Quelcom que es veu reflectit amb el mític combat que té amb en Son Goku, dur, disputat però net, i on en Ten Shin llueix una de les seves principals habilitats, el desenvolupament de tècniques de combat sorprenents i adaptables a les diverses situacions: capacitat de vol (el primer personatge de la sèrie que ho feia pels seus propis mitjans), el cop de sol (adaptat després per en Krilin i en Son Goku), o fer-se créixer dos braços més. Finalment, en el seu moment més important dins la sèrie s’emporta el combat i per tant el torneig.
A partir d’aquí en Ten Shin Han es converteix en peça fonamental per fer front a les amenaces que es plantegen. Sigui en Satanàs Cor Petit o els Guerrers de l’Espai sempre està disposat a fer-hi front, tant per respectar la idea de la justícia com per posar a prova els resultats dels seus durs entrenaments, sempre pensats per innovar i per una certa obsessió a poder ser tan fort com en Son Goku. Una idea que a poc a poc es va apaivagant donat l’abisme creixent de forces que hi ha entre els seus poders i la resta de personatges. Així, després de la seva mort (i posterior resurrecció) a mans d’en Nappa, el seu paper i importància anirà decreixent a la sèrie fins al punt de tenir un paper merament testimonial a la lluita contra en Cèl·lula i gairebé residual contra el Monstre Buu.
En Ten Shin Han es perfila doncs com el prototip de guerrer a full time. Poca vida privada o detalls personals se’n coneixen més enllà de la seva amistat amb en Chaos o una semi relació amb la Lanx. És aquest doncs un personatge auster, poc empàtic, dedicat en cos i ànima a enfortir-se sent només parcialment capaç d’oferir una certa evolució psicològica que el porta al costat del bé, això sí, sense ser mai l’ànima de la festa ni el més expressiu dels amics. Un personatge que malgrat això és carismàtic, llegendari, imprescindible.
