El confinament, que esperem que no torni, ens ha servit per acabar de veure algunes d’aquelles sèries més llargues per les quals mai no trobàvem el moment. En el meu cas, una de les més començades i deixades a mitges era The Vampire Diaries. Segur que molts l’haureu vist, o com a mínim, haureu sentit a parla de la història dels dos germans Salvatore *alerta spoiler* que s’acaben enamorant de la mateixa dona, i que després s’enamoren de la seva rèplica.
Una història de vampirs basada a partir d’històries d’amor amb bruixes, homes llop i el mateix infern sobre la taula; tot passat per un poble inventat, Mystich Falls a la Virginia nord-americana. I com us podeu imaginar, els dos germans són els dos protagonistes principals de la sèrie. D’enfrontats en els primers capítols, a germans inseparables (gairebé) durant la resta de la sèrie, qualsevol persona que la vegi està obligat a prendre partit: o ets #TeamDamon o ets #TeamSteffan. I jo, estimats lectors, us he de dir que des del primer capítol vaig ser de l’Steffan.
No sabria dir si era per l’eterna depressió que acompanya el personatge, perquè aconsegueix fer-se passar i seduir a l’Elena com si fos un humà, o simplement perquè gairebé sempre fa el que és correcte, en lloc del que era millor per a ell. Més o menys, el contrari del que feia en Damon que en la majoria de les ocasions tira del que ell més li convé en lloc de pensar en el bé comú. Admeto que entre els fans del Damon hi pugui haver una forta discrepància de la meva opinió, però, només cal anar al darrer capítol de la sèrie. Us he de confessar que últimament estava força enutjat per com acabaven les sèries que havia vist; des del somni de los Serrano fins al tolit fent del Rei dels sis regnes o la Sansa fent de Reina del Nord (això mereix un altre article) tinc pànic a veure com acaba una sèrie.
I, us he de confessar, que el final dels Diaris de Vampirs és sublim. Un dels millors que s’han escrit per una sèrie de fantasia i amors de caire juvenil. No us desvetllaré tot el que passa, però sí que us diré que, com sempre, Steffan s’acaba sacrificant pel bé de tots; salva la vida del seu germà, de tot el poble, de la seva estimada Elena… i, és clar, com a bon heroi tràgic, mort en el camí; no obstant això, el seu llegat queda impregnat amb la creació de l’escola de talents Salvatore, que obre la porta a la continuació de la mateixa Legacies, sense oblidar la història dels vampirs Originals, que gràcies a HBO, ara també podem veure sencera.
Per això, per una vegada que l’heroi que havia de ser el “puto amo” acabi sent qui salva a tothom, encara que sigui amb la seva vida, mereix una menció especial. I és que el trist i valent Steffan, no podia acabar de cap altra manera que cremant-se a l’infern, amb la dona que el va convertir en vampir, després d’haver recuperat la seva condició d’humà, i salvant tot el poble, i, m’atreviria a dir, que a tot el món de les flames de l’infern. I és que sí amics, sonarà tant rebuscat com fascinant. I per una vegada, afirmo que veure les 8 temporades de més de 20 episodis cada una de Diaris de Vampirs val molt la pena per arribar al final majestuós que van parir. I com he remarcat durant tot l’article, sempre #TeamSteaffan.