Cada estiu els taurons estan presents a la nostra vida i al cinema d’una manera o d’una altra. Ja sigui advertint-nos sobre la seva presència a les platges o amb alguna pel·lícula. Megalodon amb Jason Statham lluitant contra una bèstia marina enorme va ser l’últim gran èxit estival d’aquest tipus de pel·lis i encara ressonen les mossegades. I aquest estiu arriba la 2a part. Des que va sorgir el film Jaws (Steven Spielberg), han arribat a les cartelleres moltes adaptacions d’aquests esquals.
La moda dels taurons al cinema no s’acaba
El 2013 la cadena privada Syfy (especialista en fantàstic i ciència-ficció de poc pressupost), va donar a conèixer una nova branca d’aquest ‘gènere’ barrejant un desastre climàtic, com són els tornados amb els taurons. Una pel·lícula que va arribar com a producte de sèrie B i només a televisió, on els seus recursos eren reduïts, el seu guió semblava una festa i comptava amb actors que ja havien tingut el seu moment “de glòria”. Naixia Sharknado una saga de culte que continua viva.
Però, quines han estat les claus d’aquest èxit? Internet és una font de difusió important, i si es comença a parlar sobre un tema (tant positivament com negativament) i gràcies a les xarxes socials, va esdevenir en un fenomen fins a arribar a considerar-se un film de culte, no pel seu contingut, però sí pel seu to còmic/absurd, on tot el que passa manca de sentit, i sembla que com més il·lògica és l’escena més ànsia tenen per gravar-la. A sobre els efectes especials són bàsics (per dir-ho suau). Així s’obté un producte fresc, divertit, amb una necessitat imperiosa de ser gaudit. Perquè hi ha un tipus de cinema que tot i ser “dolent”, arriba a un punt que s’assumeix tot, enganxa i atrapa. Tant que l’efecte es reverteix i esdevé en una joia filmogràfica.
Aquest ha estat el cas de Sharknado, també ha passat amb Zombies Nazis, Iron Sky, Kung Fury, Zombeavers o, fins i tot, la saga Megasharks (Megashark vs Crocosaurus, Megashark vs Giant Octopus, Megashark vs Mechashark) on sempre hi ha un tauró gegant que s’enfronta contra els rivals més absurds. Aquesta és la gràcia… La creació de memes i gifs que van circular i la promoció d’actors famosos també va ajudar.
Tornant a Sharknado, després d’arrasar a mig món, el 2017 va arribar la cinquena entrega, que va tenir lloc 6 anys després de la devastadora catàstrofe que va assotar la costa Est dels EUA a la tercera entrega (on un tauró va devorar l’escriptor George R. R. Martín). La pau ha tornat per a Fin (Ian Ziering), la seva família i el planeta Terra, però els taurons tornaran i cada vegada de forma més entortolligada.
I com marca la tradició el 2018 va arribar la sisena entrega de la saga sota el títol The last Sharknado: It’s about Time. En aquesta ocasió Fin desbloqueja el poder de viatjar en el temps dels Sharknados, per poder salvar el món i ressuscitar la seva família. En el seu viatge, Fin lluitarà contra nazis, dinosaures, cavallers i, fins i tot, farà una volta per la famosa Arca de Noè. Enguany el més important no és com detenir els taurons sinó aviat quan. A continuació es pot gaudir del tràiler de la darrera bizarrada del canal Syfy.
Taurons nostrats
No tot el gènere reflecteix humor o bajanades. El 2016 es va estrenar un film més angoixant, esgarrifós i profund, que evocava el clàssic thriller de supervivència on l’humà ha de superar a la bèstia per viure. En aquesta ocasió, el català cineasta Jaume Collet-Serra (Non-Stop, Unknown, The Orphan o House of Wax), ens va mostrar una jove surfista que queda atrapada a un illot a 100 metres de la costa, però un tauró blanc s’interposa entre ella i la sorra. La noia haurà d’utilitzar tots els seus recursos, enginy i força de voluntat per tirar endavant. Sota el títol The Shallows (Infern Blau), la pel·lícula de ben segur que amargarà les vacances a més d’un.
Taurons zombis, voladors i nazis
Per si no teníem prou amb els taurons xuclats per tornados, us porto el tràiler de la bogeria més extrema, Sky Sharks. En aquesta ocasió els esquals volen (sí, això també ho feien d’una manera o altra a Sharknado) però, a més a més, són nazis, i són els alemanys de l’època de Hitler els que piloten aquesta aberració d’animals. La trama es desenvolupa a l’oceà Àrtic, on roman un laboratori enfonsat en el qual els alemanys van dur a terme uns experiments durant la Segona Guerra Mundial. Per un error, les bèsties són despertades i solcaran els cels a la recerca de sang fresca. Tota una idea desgavellada, però ben segur tindrà el seu públic i se’n parlarà bastant per la maquiavèl·lica proposició que arriba aquest mateix setembre.
Taurons malparits
Potser aquest en són tots, però si ens fixem en els de la pel·lícula 47 Meters Down, que es va estrenar l’estiu passat, els taurons no tenen tanta culpa, ja que els serveixen en safata (o en gàbia) dues noies i són provocats amb peix mort i sang. L’acció es desenvolupa a Mèxic, on dues germanes passaran les vacances i es motiven per a realitzar una immersió en una gàbia d’albirament de taurons. La corda que l’aguantava al vaixell es trenca i queden atrapades a 47 metres de profunditat sense gairebé oxigen i envoltades de perillosos taurons blancs i sense cap mena d’ajuda.
