Que Netflix cada cop ho té més complicat per mantenir-se entre les plataformes més vistes ho sap tothom, ja que la competència cada dia que passa és més ferotge. En aquest sentit, l’arribada de Disney+ amb el seu Marvel Cinematic Univers televisiu ha fet molt mal a la companyia fundada per Hastings i Randolph, i han de crear productes que siguin prou atractius perquè l’usuari decideixi seguir sent-los fidels.
Després del recent fracàs que ha suposat la primera adaptació del Millarworld amb Jupiter’s Legacy, pel seu alt cost de producció i unes dades d’audiència no suficientment elevades per assegurar la seva continuïtat, Netflix havia de buscar una alternativa. I sembla que l’ha trobada amb una altra adaptació del món de les vinyetes: Sweet Tooth.
La nova minisèrie de Netflix està basada en el còmic escrit i dibuixat el 2009 pel canadenc Jeff Lemire i publicat per Vertigo, propietat de DC, especialitzada en obres més underground, com la que ens ocupa. I és que si DC, igual que Marvel, es caracteritza per oferir productes més mainstream, especialment dins el gènere superheroic, Vertigo és l’alternativa per als lectors que busquen material counterculture. Un altre exemple seria Dark Horse Comics, de la qual, “casualment”, la plataforma d’streaming va adaptar una sèrie que ha funcionat força bé com és The Umbrella Academy (2019-).
I és que Sweet Tooth juga a la mateixa lliga que The Umbrella Academy, obres que trenquen els convencionalismes del gènere per oferir al lector/espectador una visió diferent d’històries explicades fins a l’extenuació.
Pel que fa a la sèrie que ens ocupa, creada per Jim Mickle i Beth Schwartz i produïda per Robert Downey Jr., que li fa el salt a Marvel amb una obra de la competència, la història gira al voltant de Gus (Christian Convery), meitat nen i meitat cérvol, nascut arran d’un cataclisme que ha devastat el món i que busca respostes a allò que ha passat al costat del seu guia i protector, Thomas ‘Big Man’ Jepperd (Nonso Anozie).
Gràcies a l’encertat treball dels showrunners, el que podria ser un altre exemple dins la saturada ficció postapocalíptica es converteix en un coming to age tendre i emotiu, que no podia arribar en millor moment, després de la pandèmia que hem passat, i encara estem passant. El viatge iniciàtic d’en Gus és un relat que se sustenta en l’esperança, l’amor i la confiança dels éssers humans, encara que siguin híbrids animals.
Amb tocs lluminosos del millor Spielberg i foscos de l’encara millor Burton, Sweet Tooth aconsegueix el difícil equilibri entre la tendresa i la crueltat que formen part intrínseca de l’home, oferint un producte final que apel·la als sentiments i les emocions més bàsiques de tots nosaltres. Això fa que puguem connectar amb la història i els seus personatges des del minut 1, tant amb el seu entranyable protagonista com el seu desconfiat company de viatge, que traspuen química pels quatre costats.
No hi ha dubte que Netflix ho ha tornat a fer amb un producte que no era fàcil d’adaptar, ja que el material de base és molt més fosc que el que es pot veure en pantalla, i fàcilment s’hagués pogut convertir en una ficció distòpica més, que hagués passat sense pena ni glòria. La clau ha estat l’honestedat i senzillesa del que se’ns explica, sense buscar la manipulació de l’espectador, sinó la seva complicitat.
Veredicte
Agradarà: als que trobin a faltar els contes clàssics amb la seva particular dicotomia entre el bé i el mal.
No agradarà: als que busquin una altra distopia plena de sang i violència explícita i gratuïta.
Enganxòmetre: 7
Nota: 8