A Designated Survivor, un atemptat de dimensions interplanetàries provoca que el secretari d’urbanisme dels EUA (Kiefer Sutherland A.K.A Jack Bauer) hagi d’encapçalar la primera potència mundial. No ens enganyem, siguem francs. El titular ho diu ben clar. Després de finalitzar la trepidant 24, una sèrie protagonitzada pel bo d’en Kiefer ja no serà mai més una obra mestra. Una sèrie de culte. Almenys no amb els paràmetres de mesura que utilitzem actualment. Com a molt, pot aspirar a entrar en el terreny de les ‘guilty pleasures’. I aquí és on qui subscriu la sitúa.
Designated Survivor és una sèrie de ritme trepidant, amb una bona dosis d’acció, plena d’intriga i girs argumentals constants i, en la majoria dels casos, inverossímils. És com si els productors haguessin posat a la coctelera The west wing i 24, pensant que la suma del millor d’aquestes resultaria en una sèrie collonuda.
Però no és així. Tot i que Designated Survivor té converses de passadís, en cap moment arriba (segurament tampoc hi aspira) als nivells que tenien els diàlegs polítics del gran Aaron Sorkin. Designated Survivor, com 24, també té acció i girs argumentals copernicans, però tampoc arriba a assolir el ritme infartant que imprimia la bogeria del bo d’en Jack. Estem doncs davant un bon succedani, una sèrie entretinguda, però que no trobareu pas en una llista de les millors de l’any.
