El seu nom es poc conegut però el seu personatge estrella, SpongeBob SquarePants (Bob Esponja), és un referent en l’animació arreu del món. Parlem d’Stephen Hillenburg el creador i productor executiu de l’esponja groga més popular del planeta, sobretot sota l’aigua.
En Bob va somriure a la TV per primer cop amb les seves icòniques dues dents l’any 1999 a Nickelodeon. Al nostre país, des de fa anys, aquesta sèrie de dibuixos animats que s’emet al canal Clan és un dels continguts preferits dels menuts de la casa. La prova és que continua en prime time infantil (abans de sopar) i no falla mai.
Una adéu prematur
Lamentablement Hillenburg va morir d’esclerosi lateral amiotròfica el novembre del 2018. Uns anys abans, l’any 2011, va visitar Catalunya per assistir al desaparegut festival d’animació Toon a Ville i ens va concedir aquesta entrevista que ara recuperem. En ella explica què el va motivar a crear el seu mític personatge.
Per què va començar a dibuixar animals marins que actuen com a éssers humans?
Quan vaig començar a estudiar animació el 1989, recordo que la meva inspiració va venir de festivals on vèiem films independents. En aquell moment, quan em vaig graduar, l’animació s’enlairava sobretot a la TV per cable i va canviar la perspectiva que els dibuixos eren només per fer anuncis de joguines.
Els japonesos segueixen sent els referents en animació?
Veus encara molts dissenys inspirats en personatges japonesos i en l’obra de Hayao Miyazaki. Tenen molta imaginació i encara inspiren molts dibuixants d’arreu del món. I és una influència que no s’aturarà mentre continuïn sent així de creatius.
Fins quin punt la seva vida ha inspirat part de la sèrie de ‘Bob Esponja’?
Vaig estudiar biologia marina i també volia ser pintor. Pensava que la biologia seria la meva feina i la pintura la meva afició. Quan vaig començar a estudiar animació vaig canviar d’opinió i no m’ha anat malament.
Molta gent pensa que els dibuixos són per a nens. Canviarà aquesta concepció algun dia?
Moltes de les pel·lícules ara es defineixen com a cinema familiar i és perquè és una categoria que genera molts diners. La indústria vol fer diners i el cinema d’animació per a adults mai n’ha donat prou.
Per què pensa que ‘Bob Esponja’ ha tingut tant d’èxit?
Per la gent que hi ha treballat. El talent de les veus, sobretot del protagonista, hi té molt a dir.
Crec que la innocència de Bob Esponja i el classicisme d’un personatge adult que actua com un nen és quelcom que atrau els nens.
Com és que en Bob fa hamburgueses en un restaurant de menjar ràpid?
Això ve, en part, del meu passat. Jo vaig treballar en una cadena de menjar ràpid com en Bob i el meu cap era semblant al personatge del cranc que regenta el Crustaci Cruixent. El primer esbós que vaig fer va ser un còmic sobre animals marins però no volia que nedessin sinó que tinguessin forma humana i actuessin com a persones. Llavors vaig triar un protagonista d’allò més estrany. Les esponges no es mouen i poden viure 300 anys, així que vaig pensar que crear una personatge sobre això seria molt divertit.
