Sempre que miro el primer episodi d’una sèrie, em faig la mateixa pregunta: Vull seguir veient aquesta història? I m’imagino que molts de vosaltres us qüestioneu el mateix. Sobretot ara que els retorns i els debuts comencen a acumular-se a la graella. Amb StartUp, ja sabia en els primers 20 minuts que cediria als altres episodis disponibles a Netflix. La premissa d’aquest drama tecnològic creat per Ben Ketai (Chosen, 2013-2014) és explorar el que succeeix quan una brillant idea tecnològica cau a les mans de l’emprenedor equivocat. Es compon de tres temporades, trenta episodis en total, en les que hi ha traïcions, violència, intriga, amor i girs per tot arreu, a més de morts inesperades. També es tracta el tema de l’ansietat i del dol. Ambientada als carrers de Miami, la sèrie explica com una companyia finançada amb diners bruts provinents de grups criminals, com ara una banda de delinqüents haitians, per construir un negoci estable, ha de mantenir les seves activitats sota secret davant l’atenta mirada de l’agent de l’FBI que té el poder de desfer-ho tot.
La sèrie rastreja la vida de quatre personatges que aparentment no tenen cap connexió entre ells, però que, durant el transcurs del pilot, acaben reunint-se. El primer personatge i el gran valor que presenta la sèrie és Phil Rask, interpretat per Martin Freeman, que per a aquells que no el coneguin, va ser l’encarregat d’encarnar a Bilbo Bolsón a la trilogia del Hobbit, va donar vida a Watson a la nova sèrie anglesa Sherlock, i va interpretar a Lester Nygaard a la primera temporada de Fargo. Per ser honesta, he de dir que Freeman m’agrada molt com a actor, però reconec que tots els seus treballs no tenen el mateix nivell. En té d’excel·lents i uns altres en els que és massa gris i anodí. Tot i que no és un actor molt guardonat, ni falta que li fa, sempre em dona bones vibracions la seva aparició en pantalla. En el cas que ens ocupa, es posa a la pell d’un agent de l’FBI corrupte fins a la medul·la i agressiu, que ho fa tot en benefici del seu propi enriquiment.
Rask està sobre la pista d’Andrew Talman (Carl Weintraub, Air Force One), un banquer que, per amagar els diners robats, decideix lliurar-los al seu fill, Nick Talman (Adam Brody, The OC). Nick vol fugir de les il·legals gestes familiars i no vol estar relacionat amb el negoci del seu pare, però inevitablement acaba utilitzant els diners que li dona per invertir en l’algoritme d’Izzy Morales (Otmara Marrero, Connecting…), una programadora cubana-americana que pretén revolucionar el món desenvolupant una moneda digital. La sèrie compta, també, amb una banda d’haitians-americans, liderada per Ronald Dacey (Edi Gathegi, The Harder They Fall), un gàngster amb un cor familiar que té una connexió inexplicable i no resolta amb Andrew.
El joc creat entre els personatges, és molt ric. Tot i els malentesos inicials, i encara que no estiguin d’acord sempre, els tres arribaran a una entesa fent-se bons amics en el procés per tirar endavant GenCoin, perquè pensen que amb això les seves vides donaran un canvi. En el cas d’Izzy, demostrar el que val i fer una bona obra; en el de Nick, seguir amb el seu tren de vida i tenir un negoci propi, i en el de Ronnie, treure a la seva dona Tamara (Kristen Ariza, Bosch) i als seus dos fills del barri i aspirar a un millor futur lluny de la violència de la qual estan envoltats.
Fetes les presentacions inicials, StartUp no té mala pinta, però que ningú s’esperi ni una sèrie de culte ni una sèrie de consum per al gran públic. Però, he de reconèixer que té una trama que, almenys en el pilot, no és avorrida i sembla tenir un estil particular, el qual haurà de ser contrastat a la graella i amb el públic que consumeixi aquesta producció. Òbviament, durant els primers minuts de metratge juguen a la distracció, plantejant una sèrie multicoral en la qual els diferents personatges en principi no tenen res a veure un amb l’altre, però que a la fi es deixa clar la relació d’alguns i s’albira la relació que poden tenir la resta. Això és el gran atractiu, i repte, de la sèrie, veure com discorre i evoluciona la trama. Tant els guions com la profunditat dels personatges aporten a la història aquestes notes de color tan necessàries, perquè la trama no sigui simplement “unir els punts d’una línia” per veure el resultat final. Si fos només això, hagués estat destinada al fracàs més absolut.
La primera temporada acaba d’una manera totalment imprevista i se centra més en l’inici de la relació dels protagonistes i en el desenvolupament de GenCoin, donant, a més, molt protagonisme a l’agent Rask. La segona temporada baixa una mica el llistó i quan més interessant es posa la tercera, la sèrie s’acaba. Bé, oficialment no està cancel·lada, però havent estat emesa entre 2016 i 2018, podem donar-la per liquidada. En la segona i tercera temporada, GenCoin serà el menys important quan els protagonistes acabin creant alguna cosa més gran que durà a produir molts canvis a la sèrie i la incursió de nous personatges com els interpretats per Ron Perlman, Addison Timlin, Joshua Leonard, Reina Hardesty i Mira Sorvino.
És un colorit i interessant menú de personatges que StartUp malgasta en presentacions superficials. En els 54 minuts que formen Seed Money, el drama simplement oblida els sentiments, les emocions o les motivacions que formen aquestes persones. I és fàcil veure que no és un problema amb els actors, ja que Freeman, Brody, Otmara i Gathegi ofereixen una interpretació excel·lent. Ben aviat veiem com la sèrie apel·la a les coses banals, més concretament als diners, al sexe i a la violència. En només els primers 15 minuts, veiem tres escenes sexuals totalment innecessàries, probablement per atraure l’espectador amb elements que impressionen fàcilment. De nou, l’espectacle oblida que aquestes coses han de tenir un motiu per existir a l’univers creat per moure el públic de la manera que vulguin, i en aquest cas són totalment gratuïtes. Tot això, fa que StartUp, que vol semblar fosca, esdevingui una sèrie buida i sense identitat. La impressió que queda és de malbaratament. El malbaratament d’una història pot ser interessant a l’hora d’explorar l’ascens d’una empresa tecnològica o, fins i tot, de l’escena social de Miami, però no com en aquest cas que es malgasta un repartiment amb talent que mereixia molt més.
En el seu conjunt, la sèrie respon als patrons del gènere: crim organitzat, víctimes col·laterals, estrès permanent dels personatges i una trama policial que els persegueix. El que la fa original està en la introducció del creixent negoci de la moneda digital. Hi ha moments que pot resultar-nos lenta, tot i que en la primera temporada s’agraeix. Els complexos serrells de les trames es presenten de forma una mica confusa al principi i requereixen les destacables actuacions dels actors per ordenar-se i cobrar tot el seu sentit. A partir de llavors la sèrie agafa ritme i augmenta el seu interès cap al final de cada temporada, per deixar-nos amb ganes de més. Val a dir que Startup és una sèrie entretinguda, però que decep.
Veredicte
Agradarà: als fans de les pel·lícules i sèries de màfia, corrupció i investigacions policials, i als que vulguin veure com una ficció de clàssica trama policial encaixa amb un element tan recent com la moneda digital.
No agradarà: als que no els agradi el suspens, la corrupció i les bandes criminals.
Enganxòmetre: 7
Nota: 6
