Steven Allan Spielberg va néixer a Cincinnati el 18 de desembre del 1946 sota una família jueva asquenazita. Tothom el coneix, és probablement el director més famós de la història i llegenda viva del cinema, gràcies a uns anys 80 i 90 que no feia més que connectar un gran èxit darrere l’altre, alhora que introduïa un estil cinematogràfic que va fer càtedra. Però tot això va començar amb un petit Steven que va passar la seva infància com a Escolta i va aconseguir una insígnia al mèrit per un western de nou minuts anomenat The Final Duel (1958) rodat amb la 8 mm del seu pare. Després d’aquest èxit personal per aquest curtmetratge i alguns més que va rodar d’ara endavant (Fuita to Nowhere, Fighter Squad o el seu primer llargmetratge Firelight) va decidir que convertiria la seva passió en la seva carrera professional.
Es va traslladar juntament amb el seu pare a Saratoga (Califòrnia) i va intentar fins a tres cops ingressar en la University of Souther Califòrnia per començar la seva carrera però sempre va ser rebutjat i va acabar estudiant en la Califòrnia State University. La seva carrera realment va començar quan va entrar a treballar en la Universal Studios (set dies cada setmana sense cobrar res a canvi). L’any 1968 va aconseguir que el seu curtmetratge Amblin‘, una història d’amor hippie sense diàlegs, s’estrenés a sales de cinema, l’any 1981 es va fer un auto-homenatje anomenant la seva productora Amblin Entertainment.
Després d’això va aconseguir dirigir alguns episodis de sèries d’Universal com Night Gallery o Columbo, però va ser després de l’estrena del seu primer telefilm, Duel (1971) que se’l va començar a prendre seriosament i que va facilitar els seus dos següents treballs, Something Evil (1972) i Savage (1973). Després d’aquestes pel·lícules i demostrant que era un director més que solvent li van permetre dirigir el seu primer llargmetratge destinat a sales.
A continuació la seva extensa filmografia plena d’èxits.
The Sugarland Express (1974): Un drama amb tocs de comèdia i inspirada en una història real. La primera pel·lícula de Spielberg tractava sobre la croada d’una mare per recuperar el seu fill després de perdre la seva custòdia alhora que han d’escapar de la justícia. Pel·lícula bastant reeixida al seu moment però després de la gran popularitat que tindria Steven en el futur es va rescatar i es va revalorar. I ja per aquells anys la banda sonora la signava un tal John Williams.
Aquesta pel·lícula va recaptar 23 milions amb un pressupost de poc més d’un milió.
https://www.youtube.com/watch?v=DRsMXxfw0SI
Jaws (1975): I aquí va arribar el veritable tret de sortida per al director, una de les pel·lícules més emblemàtiques de la història del cinema. Va aconseguir ser la pel·lícula més taquillera de la història (fins que va arribar Star Wars) i va crear un nou model de sistema de negoci per a les superproduccions, enfocant-se en arguments senzills i invertint grans quantitats de diners en campanyes publicitàries. Això que ara sembla tan lògic no es va començar a practicar fins que va aparèixer aquest senyor. Un respecte. En temes de producció, Jaws, va ser un autèntic mal de queixal, amb un pressupost que es disparava contínuament i uns animatrones de taurons que fallaven constantment, però amb l’enginy de Spielberg per insinuar sense mostrar i l’emblemàtica banda sonora de John Williams van aconseguir que aquesta pel·lícula estigui considerada com una de les millors de la història.
Jaws va recaptar 470 milions amb un pressupost de 9. Un mega èxit que va tenir diverses seqüeles que no van comptar amb Steven ja que va rebutjar dirigir la segona part que va acabar fent Jeannot Szwarc l’any 1978.
Close Encounters of the Third Kind (1977): Spielberg no va deixar de donar voltes a l’argument d’una de les seves primeres pel·lícules amateurs, Firelight (1964). Amb els anys va anar desenvolupant i perfilant la idea sobre aquest argument, no tant sobre una invasió extraterrestre, sinó que més aviat sobre contactes pacífics entre les dues espècies. Una vegada més, va dirigir (i en aquest cas també va escriure) un clàssic instantani i una de les pel·lícules més representatives de la història del cinema de ciència ficció i la seva primera nominació a millor director en els Oscar (que es va acabar emportant Woody Allen per la seva Annie Hall).
Va recaptar una mica més de 300 milions amb un pressupost de 20. A partir d’aquí Steven Spielberg va aconseguir el sobrenom de “El Rei Midas de Hollywood”.
1941 (1979): Una obra menor del director que utilitzava la comèdia absurda per descriure la societat americana post-Pearl Harbor. Per primera vegada en la seva carrera va optar per envoltar-se d’estrelles de cinema com Dan Aykroyd, John Belushi, Toshiro Mifune o Christopher Lee per a aquesta pel·lícula que és realment divertida però bastant deslocalitzada en la seva filmografia, tant que no ha tornat a fer una comèdia d’aquestes característiques mai més. El seu amic George Lucas va declarar “La direcció de Steve va ser brillant, la idea, terrible”.
Va tenir un pressupost de 35 milions i no es van declarar els ingressos però es diu que va ser un fracàs comercial.
Raiders of the Lost Ark (1981): Arriba Indiana Jones. Si amb Jaws i els Encounters va fer càtedra, amb aquesta va polvoritzar totes les marques de popularitat. Ideada per George Lucas primer i dirigida per Steven després van aconseguir treure una pel·lícula d’aventures que recorda a les novel·les pulp i els serials radiofònics dels anys 30 i 40. Amb un Harrison Ford que era Indiana Jones, un John Williams tocat pels àngels i, en definitiva, una pel·lícula divertidíssima van portar en volandes a Steven la resta de la seva carrera.
Va recaptar gairebé 400 milions amb un pressupost de 20, però els ingressos derivats del copyright són incalculables.
E.T. The Extra-Terrestrial (1982): Enèsima genialitat del director que va tornar a marcar un nou llistó de qualitat en aquesta història sobre un petit extraterrestre que s’estavella a la Terra i és cuidat per un nen. Una pel·lícula dirigida a tots els públics i que els nens van al·lucinar amb les aventures del carismàtic tros de carn que és E.T.
Segona vegada que una pel·lícula és la més taquillera de la història fins a aquell moment, superant Star Wars (1977) i recaptant gairebé 800 milions de dolares amb un pressupost de 10’5 milions, una bogeria de milions per a aquesta pel·lícula (considerada la pel·lícula de ciència ficció més gran mai realitzada) que van saber respectar no carregant-la de seqüeles que desvirtuarien l’obra original.
Indiana Jones and the Temple of Doom (1984): En canvi per aquesta sí que feien falta més lliuraments i va arribar en forma de preqüela (encara que això no és realment important). En aquesta el Doctor Jones viatja a l’Índia per rescatar tots els nens d’un petit poble. Diferent en el seu ritme que l’anterior (i una mica més violenta) però igualment gaudible no va fer més que engrandir la llegenda del personatge.
El segon lliurament de l’arqueòleg va tenir una recaptació de més de 330 milions amb un pressupost de 28.
Properament la segona entrega de la carrera del director amb l’etapa en la qual va gaudir del seu moment més alt de popularitat.
