Considerat art per a alguns, delictes per a uns altres, o totes dues coses a l’hora, es va introduir el terme snuff movies (o pel·lícules snuff). Són pel·lícules curtes generalment amb un únic pla seqüència mal filmat i inestable que posa en escena un homicidi real, de vegades precedit de pornografia amb violacions de dones o de nens, tortures i altres vexacions.
El terme snuff movie apareix per primera vegada a mitjans dels anys 1970 per designar pel·lícules clandestines que contenen imatges de maltractaments i d’homicidis i que indueixen al pensament que el que veiem podia arribar a ser real. Aquestes pel·lícules fetes amb brutalitat i violència semblen destinades a aficionats que les demanden, però evidentment s’han de moure entre la clandestinitat, i és aquest fet el que, malgrat casos sense resoldre, han fet pensar que podríem estar parlant de llegendes urbanes.
Snuff movies, més enllà de la llegenda urbana
No obstant això, l’any 2000 hi va haver un cas particular a Rússia on es va incriminar Dimitri Vladimirovich Kuznetsov, de 30 anys, per la producció d’una pel·lícula snuff en la qual es veien la violació, tortura i homicidi de nens. Tanmateix, la justícia russa mai ho ha confirmat i només es va condemnar l’acusat a tres anys de presó per producció, tinença i distribució de pornografia infantil.
Ara bé, això mai ha impedit que la ficció begui d’aquestes llegendes urbanes i s’han creat moltes pel·lícules inspirades en les snuff movies.
The Slaughter / Snuff (1976)
L’argument de la pel·lícula és bastant simple. Es tracta, d’una banda, de motoristes amb una doctrina força sectària que es dediquen a sembrar el caos per allà on passes: assassinats, violacions, segrestos i orgies. No obstant a això, a aquest film se li va afegir una escena a posteriori que ensenya com en un moment es contracta una actriu per rodar una pel·lícula i se la tortura i mata. Aquest últim fet va aixecar molta polèmica i es va obrir una investigació real per veure si això realment havia passat. De fet, és aquest últim fet afegit el que va fer que la pel·lícula passés a titular-se Snuff i no The Slaughter tal com s’havia dit fins llavors.
Cannibal Holocaust (1980)
Gravat com a fals documental, quatre joves documentalistes s’endinsen a la selva amazònica, al cor d’Amèrica del Sud, per gravar un reportatge sobre les tribus que habiten en aquella regió, de les quals es diu que practiquen el canibalisme. A causa de la desaparició dels reporters, dos mesos després s’hi envia un grup de rescat per tal de saber què ha passat, l’únic que troben és el material que van filmar sobre un esdeveniment terrible.
Tesis (1996)
Ángela, estudiant d’imatge, està preparant una tesi sobre la violència audiovisual. Com a complement a la investigació, el director es compromet a buscar a la videoteca de la facultat material per a ella. Però l’endemà se’l troba mort. L’Ángela coneix en Chema, un company expert en cinema gore i pornografia, i en Bosco, un noi estrany amic íntim d’una jove assassinada en una pel·lícula snuff.
Snuff Movie (2005)
Un director famós de pel·lícules de terror convida un grup d’actors a la mansió de Highgate per recrear els assassinats que es van dur a terme allà, fa trenta anys, a mans de la família Manson. No obstant això, la línia que separa la veritat de la ficció comença a difuminar-se i el passat i el present aviat s’ajunten.