Des dels seus inicis, l’aclamat i premiat director Oliver Stone ha retratat a la gran pantalla els moments claus de la historia i cultura dels Estats Units. Des de Platoon passant per JFK i l’11S, el director sempre s’ha mostrat compromès amb uns ideals i al mateix temps ha mostrat amb valentia i esperit crític diferents formes de veure uns conflictes que en moltes ocasions han estat ocults als ulls del ciutadà. Seguint aquesta línia no és d’estranyar doncs, que l’últim treball del director novaiorquès s’hagi centrat en una de les figures més controvertides i polèmiques del s. XXI.
L’any 2013 sortia a la llum un contractista de la NSA que va filtra als mitjans de comunicació uns informes que demostraven que des de feia anys l’administració i els serveis d’intel·ligència dels Estats Units estaven realitzant vigilàncies massives a tot el món a través de portals com Facebook, Skype, Messenger, etc. Des de llavors Edward Snowden resideix a Moscú, que li ha ofert asil polític, ja que en el cas de tornar al seu país seria acusat per la llei contra l’espionatge.
No sabria afirmar del cert si un cop vista la pel·lícula, estem davant d’un biòpic, un drama o un thriller al més pur estil d’un film d’espionatge. Potser aquesta indecisió és la que provoca que el film acabi sent un simple producte d’entreteniment. Evidentment l’interès de la trama et manté amb tensió al llarg de tota la pel·lícula, però al final t’acaba quedant aquell regust amarg, ja que és del tot normal esperar una mica més d’un director de la talla d’Oliver Stone.
La pel·lícula és didàctica i explica de forma amena i entenedora tot el procés que va seguir Snowden des del seu intent per entrar a les forces especials, el seu ascens posterior a la NSA (Agència Nacional de Seguretat) fins al moment que decideix filtrar els documents en un hotel de Honk Kong. Potser cal remarcar que el director també ha preferit centrar-se una mica més en la vida personal del protagonista i la seva parella que no pas en detalls tècnics sobre els programes d’espionatge secret. Pels aferris seguidors del cas d’Edward Snowden potser els interessarà més visionar el fantàstic documental Citizenfour que se centra més en el seu aspecte tècnic i polític.
En els papers principals trobem a l’etern actor amb cara de nen Joseph Gordon-Levitt (Origen, el caballero oscuro: La leyenda renace) en el paper de E. Snowden i Shailene Woodley (saga Divergente) en el de la seva novia Lindsay. Cal remarcar les dues interpretacions en sentit positiu, sobretot la de Joseph Gordon que aborda un treball interessant de serietat i serenitat on en cap moment sobrepassa el propi film.
Oliver Stone encerta en la proposta però no convenç amb l’execució. Tot i que la història és més que coneguda per tothom, potser podia haver-li tret una mica més de suc i aprofundir més en certs aspectes de la trama que haguessin aportat certa complexitat que requereixen films d’aquesta temàtica.
Veredicte
El millor: La gran actuació d’un valor en alça com Joseph Gordon-Levitt.
El pitjor: Que el film sigui una simple distracció per passar l’estona.
Nota: 6
