Ha arribat el dia! Comença la 51 edició de la cita cinèfila més important de l’any: el Festival de Sitges. Segurament caldrien molts articles per explicar tot el que passa aquests dies al Garraf així que per no fer una peça quilomètrica millor consulta la nostra Secció específica del Festival. Prepareu-vos perquè això és només un tastet que del hi ha…
Enguany hi ha una bona colla de presències estel·lars. Dos dels convidats estrella de ben segur acapararan els flaixos dels periodistes i els selfies dels fans. Els actors Nicolas Cage i Ed Harris (que per cert van treballar junts a la pel·lícula The Rock i National Tresure 2) rebran el Gran Premi honorífic del certamen en algun moment del 4 al 15 d’octubre. Cage, a més aprofitarà la seva presència per presentar el seu darrer film, Mandy, on se’l podrà veure molt boig buscant venjança.
Una altra gran presència serà la del director John Carpenter que visitarà Sitges per oferir un concert amb les bandes sonores de les seves pel·lícules –creades per ell mateix– entre les que destaca La noche de Halloween, el clàssic de terror que celebrarà el seu 40è aniversari al Festival. Serà l’únic show de Carpenter a tot l’Estat espanyol dins el seu tour europeu. El concert se celebrarà dissabte 13 d’octubre a l’Auditori Meliá Sitges.
Aquests grans noms de l’escena nord-americana se sumen a les presències confirmades: el director Peter Weir, les actrius Pam Grier, Ron Perlman, Traci Lords, Helga Liné i l’actor Ron Perlman, tots ells premiats en aquesta edició del Festival. Ah i per si fos poc Michael Nigh Syamalan es deixarà caure per Sitges per presentar un tastet del seu últim film Glass.
El fantàstic català surt a escena
Més enllà dels convidats a Sitges toca veure molt de cine. Entre les novetats i preestrenes que podrem veure enguany destaquen alguns films catalans confirmat. Com ja vam anunciar a El cinèfil, la producció catalana El año de la plaga –adaptació de la novel·la de Marc Pastor L’any de la plaga– dirigida per Carlos Martín Ferrera, es presentarà a la Secció Oficial de Sitges 2018.
També veurem volar per primer cop un Súper López amb la cara de Dani Rovira i ens quedarem bocabadats amb una Barcelona de Gangsters al film La sombra de la Ley. També de collita catalana són dos documentals amb el cinema com a rerefons. Parlem de Sad Hill Unearthed sobre el mític cementiri de The Good, the bad and the ugly i Jack Taylor testigo del fantástico. Després del seu documental Herederos de la bestia, el responsable de la secció Brigadoon del Festival de Sitges torna a la no ficció sobre cine amb una pel·lícula que explica narrat pel propi Jack Taylor l’experiència d’un actor nord-americà afincat al cinema europeu.
Un mon fantàstic
Seguint amb parla llatina, les cinematografies iberoamericanes estaran molt presents a la Secció Oficial amb films argentins com Animal, d’Armando Bo II, i Muere, monstruo, muere, d’Alejandro Fadel. La colombiana Siete cabezas, de Jaime Osorio Márquez i la portuguesa Diamantino, de Gabriel Abrantes i Daniel Schmidt, confirmen el bon moment del gènere en aquests territoris. Des del Japó ens arriben Inuyashiki, de Shinsuke Sato, adaptació del manga de ciència ficció Hiroya Oku; Laplace’s Witch, la nova incursió en el thriller de Takashi Miike, i Maquia: When the Promised Flower Blooms, l’anime dirigit a quatre mans pel realitzador Toshiya Shinohara i la guionista Mari Okada, que debuta en la direcció.
El cinema nord-americà de factura més independent tindrà també un pes destacat a la Secció Oficial amb títols com Elizabeth Harvest, de Sebastian Gutiérrez; Clara, d’Akash Sherman; I Think We’re Alone Now, de Reed Morano, amb Peter Dinklage i Elle Fanning; Nancy, de Christina Choe, amb Steve Buscemi; Prospect, de Christopher Caldwell i Zeek Earl, i The Man Who Killed Hitler and then The Bigfoot, de Robert D. Krzykowski.
Sitges 2018 confirma el talent de directors que han passat pel certamen en altres edicions, acollint les seves noves produccions. És el cas del nord-americà Jim Hoskins, que va sorprendre l’any 2016 amb The Greasy Strangler i torna ara amb An Evening with Beverly Luff Linn; el francès Quentin Dupieux, director de títols com Réalité, Wrong Cops o Rubber, que presentarà Au Poste!; la polonesa Agnieszka Smoczynska, directora de The Lure (Sitges 2015) amb Fugue; l’iranià Mani Haghighi (A Dragon Arrives!, Sitges 2016) amb Pig, i el canadenc Colin Minihan (Grave Encounters, It Stains the Sands Red amb What Keeps You Alive. La secció Òrbita dedicada al thriller, l’acció i l’aventura s’obrirà amb Asher, de Michael Caton-Jones, protagonitzada per Ron Perlman, que serà a Sitges per presentar la pel·lícula i rebre un premi honorífic.
També s’hi presentaran Arctic, de Joe Penna, amb Mads Mikkelsen; Galveston, de Mélanie Laurent, amb Elle Fanning; Operation Red Sea, un dels majors èxits de la història del cinema xinès, dirigit per Dante Lam, i The Spy Gone North, de Yun Jong-bin.
Anima’t i noves visions
Les últimes produccions d’animació seran al Festival, que projectarà Chuck Steel: Night of the Trampires, de Michael Mort, una sàtira del cinema de terror; el film rus en stop motion Hoffmaniada, d’Stanislav Sokolov; l’anime Liz and the Blue Bird, de Naoko Yamada, i la brasilera Tito e os pássaros, de Gustavo Steinberg, Gabriel Bitar i André Catoto.
La secció Noves Visions presenta una selecció de títols que explora noves vies narratives, amb una destacada presència europea, com en el cas de Domestique, d’Adam Sedlák; Ederlezi Rising, de Lazar Bodroza; Involution, de Pavel Khvaleev; Luz, de Tilman Singer, o The Invocation of Enver Simaku, de l’alacantí Marco Lledó Escartín. De Brasil arriba O clube dos canibais, de Guto Parente. Àsia també juga un paper destacat a la secció, amb films com el japonès One cut of the Dead, de Shinichiro Ueda; el filipí Season of the Devil, de Lav Diaz i la coproducció entre Tailàndia, Hong Kong i Japó, Ten Years Thailand, dirigida de forma conjunta per Apichatpong Weerasethakul, Aditya Assarat, Wisit Sasanatieng i Chulayarnnon Siriphol.
Panorama Fantàstic i Brigadoon
Amb un marcat caràcter independent, Panorama Fantàstic portarà el terror més arriscat. Un dels films destacats és St. Agatha, de Darren Lynn Bousman, director de les entregues II, III i IV de la saga Saw i de títols que han passat per Sitges, com Mother’s Day, 11-11-11 o Abattoir. Un altre conegut del Festival, el mexicà Isaac Ezban (El incidente, Los parecidos) hi presentarà Parallel. Altres produccions destacades que es podran veure en aquesta secció són A Rough Draft, de Sergey Mokritsky; Cam, de Daniel Goldhaber; Incredible Violence, de G. Patrick Condon; The Dark, de Justin P. Lange; The Liquidator, de Xu Jizhou o The Ranger, de Jenn Wexler, moltes d’elles operes primes.
La secció Brigadoon portarà com a plats forts la projecció de quatre documentals destacats. Navajeros, censores y nuevos realizadores, de R. Robles Rafatal, centrat en el naixement i desenvolupament del cinema quinqui; Director Z, el vendedor de ilusiones, d’Oskar Teixidor, sobre el cineasta basc José María Zabalza; Goodbye Ringo, de Pere Marzo Font, sobre els mítics estudis d’Esplugues City, escenari de multitud d’spaghetti western, i La venganza de Jairo, de Simon Hernández, centrat en el realitzador colombià Jairo Pinilla, que va visitar Sitges en l’edició 2013.
Brigadoon també homenatjarà el director italià Umberto Lenzi –desaparegut l’octubre passat– que l’any 2008 va rebre el Premi Nosferatu. Entre les pel·lícules que s’hi podran veure es troben La guerra del hierro (1983), Una droga llamada Hellen (1970) i La invasión de los zombies atómicos (1980). El Premi Nosferatu, com ja es va anunciar, recau en aquesta edició en l’actriu alemanya Helga Liné, que serà a Sitges presentant Terror (1963), d’Alberto de Martino, i una sessió especial d’El espanto surge de la tumba (Carlos Aured, 1972).