Actualment, existeixen al voltant de 7.000 malalties rares al món. Moltes d’elles han inspirat, en part o totalment, obres literàries i cinematogràfiques i, de la mateixa manera, molts noms de pel·lícula i novel·les han acabat usant-se per fer referència a aquest tipus de síndromes molt poc freqüents. Top Doctors, una plataforma digital d’identificació de doctors i centres mèdics de primer nivell, ha elaborat un recorregut per les síndromes de pel·lícula més rars del món. El resultat és aquest.
Síndrome d’Alícia al País de les Meravelles
La coneguda història d’Alícia i el seu món de fantasia ha servit d’inspiració per a denominar un espectre d’alteracions neurològiques conegudes com micròpsia (si els objectes es perceben més petits del normal) i macròpsia (si els objectes es perceben més grans).
Diversos científics creuen que l’autor d’aquest popular conte, Lewis Carroll, va poder patir aquesta malaltia i es va poder inspirar en ella per crear el personatge d’Alícia, que augmenta i disminueix de grandària en diverses ocasions i percep els elements del seu entorn més petits o més grans del normal. Tot i que els experts continuen investigant l’origen d’aquests trastorns, entre algunes de les causes podem trobar: problemes neurològics, migranyes, alteracions de la retina, infeccions per virus, ansietat o intoxicació per drogues, entre d’altres.
Síndrome de Madame Bovary
El Bovarisme fa referència a una patologia que anomenada insatisfacció afectiva crònica, que pateixen les persones que viuen en un món d’il·lusions i ideals constant. El contrast amb la realitat els porta freqüentment a la frustració i un inconformisme continu amb la vida diària. Així li passava a la protagonista de la novel·la de Flaubert, Emma, qui creia veure l’amor ideal en les seves diferents relacions amoroses, però sempre acabaven provocant la seva decepció en no ajustar-se a la seva concreta visió romàntica i inquietuds.
Síndrome de Rapunzel
La protagonista de llarga cabellera del conte dels Germans Grimm fa referència a un problema intestinal conegut com a Tricofàgia. Aquesta patologia afecta dones i nenes amb un trastorn de personalitat que les condueix a la ingesta compulsiva del cabell.
Com el sistema digestiu és incapaç de digerir la queratina, el component principal de la capa externa del cabell, aquest es va acumulant en una bola de pèl que va des de l’estómac cap a l’intestí. El bloqueig gàstric o intestinal que produeix el cabell al costat de les restes de menjar i mucositats provoca un problema que només pot ser resolt quirúrgicament.
Síndrome de la Ventafocs
El terme que dona nom a aquesta síndrome va ser estudiat en 1981 per Collette Downing qui va escriure El complex de la Ventafocs: La por oculta de la Dona de la Independència. Aquest complex afecta les dones que inconscientment senten la necessitat d’estar protegides i cuidades, una cosa que podria derivar-se de la cultura social viscuda i que l’autora creu que és conseqüència de la por a viure de forma independent.
Es tractaria de dones que, tot i poder tenir una forta personalitat, són idealistes, romàntiques i fantasioses, i normalment no saben viure o resoldre els seus problemes sense una figura al seu costat, normalment la de l’home. Tal com li va passar a Ventafocs, que no va ser sense ajuda del seu príncep blau que va poder finalment sortir de la seva situació de pobresa i esclavitud.
Síndrome Benjamin Button
L’oscaritzada pel·lícula El curiós cas de Benjamin Button, protagonitzada per Brad Pitt, descriu el cas d’un jove que neix amb els trets d’un ancià de 80 anys i va rejovenint segons compleix anys, fins a finalitzar els seus dies com un nadó. David Fincher va fer en aquesta obra una versió personal d’una estranya malaltia genètica de la infància que afecta un de cada set milions de nounats en el món anomenada progèria. Aquests nens tenen una esperança de mitjana de vida de 13 anys i presenten un envelliment brusc i prematur en els seus primers dos anys de vida.
Síndrome de Peter Pan i Wendy
Tota Wendy té un Peter Pan a prop. L’anomenat síndrome o complex de Wendy ho pateixen fonamentalment les dones que presenten una preocupació excessiva pel benestar de l’altre, comportant-se com una mare amb tot aquell que l’envolta. Aquest sentiment d’amor proteccionista va acompanyat per una contínua sensació de rebuig i inseguretat en les relacions.
Aquesta patologia afavoreix l’existència de la immaduresa masculina que dona peu a la síndrome de Peter Pan, patologia encunyada en els anys 80 pel psicòleg Dan Kiley i que afecta fonamentalment als homes que comptant amb el suport de Wendy, tenen problemes per acceptar les obligacions pròpies de l’edat adulta.