Si el món s’acaba, que ens agafi brindant! Això és el que pensen els protagonistes de Silent Night que, davant l’anunci de la fi del món la nit de Nadal, decideixen mudar-se, reunir-se i entaular-se per acabar la vida junts. Una idea a priori idíl·lica i tendra, però, en el fons, plena de postureig i inseguretats, segons descobrim mentre avança la trama.
I no, el causant de la situació no és la variant òmicron, no hi ha límit de comensals ni cal dur mascareta ni rentar-se les mans sovint. Una catàstrofe mediambiental està a punt d’arrasar amb tot, i els protagonistes, un grup d’amics amb cert estatus, hi fan front de diverses maneres.
Muntanya russa per a l’espectador
Què faríeu vosaltres? Uns veuen el moment de dir el que pensen, d’altres intenten fer veure que no passa res en part perquè enmig de tot plegat, també estan els seus fills. I ja se sap que quan hi ha nens pel mig, tot pren una altra dimensió. Si més no, els contrastos són constants en tot el metratge. Drama, comèdia, un altre cop drama i més comèdia. El que vindria a ser una muntanya russa de la qual dubtareu si voleu baixar o continuar, però que sens dubte us remourà al seient una vegada i una altra.
Silent Night és el debut en el llarga durada de la guionista i directora Camille Griffin, amb un elenc de luxe encapçalat per Keira Knightley, Matthew Goode i el petit Roman Griffin Davis (fill de la directora i guionista, i a qui segurament coneixereu per protagonitzar Jojo Rabbit el 2019).
Ideal per als amants de les pel·lis antinadalenques
Silent Night podria considerar-se una crítica a la societat, a les trobades familiars nadalenques, fins i tot a les trobades familiars i d’amics en general. Però també parla de les pors, de la culpa, del medi ambient, i llença una important llança a favor del pensament crític. Algunes veus la situen com a pel·lícula revelació de l’any, o fins i tot com a una de les millors pel·lícules antinadalenques de tots els temps. Si no us agraden les pel·lícules ensucrades, Silent Night us encantarà. De principi a fi.
El film es va poder veure a l’última edició del Festival de Sitges, on va guanyar el Premi del Públic i el premi a Millor Guió. És una comèdia negra força densa, de vegades molt dura, però segurament necessària. És possible que necessiteu temps per pair-la i adonar-vos que probablement és una de les millors pel·lícules que heu vist aquest any. Si més no, necessitem reflexionar una mica sobretot el que s’hi diu, encara que faci mal.
Veredicte
El millor: El to, que no afluixa en cap moment, et remou i et fa pensar. Comèdia negra britànica en estat pur.
El pitjor: Potser no tothom està preparat per una pel·lícula tan incòmoda precisament en aquestes dates…
Nota: 8,5
