Diuen que HBO ha reincorporat Allò que el vent s’endugué (1939 – Lo que el viento se llevó – Gone with the Wind – Victor Fleming) dues setmanes després d’haver-la retirat perquè “glorifica l’esclavitud”. Havia seguit el criteri de l’escriptor John Ridley (guionista de Doce años de esclavitud) publicat en una entrevista en Los Angeles Times.
En la plataforma espanyola de HBO jo no he vist que la pel·lícula hagi estat reincorporada. També diuen que s’incorporaria amb una advertència i un vídeo explicatiu de la professora de la Universitat de Chicago, Jacqueline Stewart en què, diuen, que més o menys diria que “la pel·lícula nega els horrors de l’esclavitud” o “que dona una visió del sud dels Estats Units com un escenari romàntic i idíl·lic que tràgicament s’ha perdut”.
I escric que “diuen” perquè repeteixo que jo no he trobat avui a HBO la pel·lícula. Potser es refereix a la plataforma nord-americana d’HBO.
Al mateix temps i coincident amb la retirada, altres pel·lícules o programes “conflictius” de televisió (molts de gran èxit) han estat retirats precipitadament. I, a sobre, el moviment Black Lives Matter inicia una campanya per retirar estàtues i símbols que glorifiquin totes les formes d’opressió dels negres i que van des de les de Colom fins els Conguitos.
No sé què en penseu de tot això? La meva opinió és, que com tots els moviments extrems (Me too, per exemple), aquesta és una mesura com a mínim injusta. Cert que és bo que existeixin, però no es pot generalitzar i no es tenen en compte les peculiaritats de cada època, de cada moment històric, de cada país i de cada cultura. Cada temps és diferent i les coses no es veuen igualment ara que fa anys. Ja sé que és molt difícil deslligar les reivindicacions del seu context i que no és el mateix per nosaltres pensar en els monuments franquistes que en els de l’esclavitud. Pensem, per exemple, que una part de la burgesia catalana es va dedicar a la tracte d’esclaus. Podem ara desmuntar les fortunes que es van fer?
El cas de Lo que el viento se llevó i la manera com diuen que s’ha resolt, en sembla ridícul, una bajanada. No és la primera ni serà la darrera pel·lícula ideològicament reaccionària (per no dir feixista). A més, això em porta una vegada més a comprovar que en jutjar les pel·lícules es té només en compte els arguments i no la posada en escena. Olimpiada de Leni Reichenstal, les d’Eisestein o moltes de John Ford o de Kubrick són obres mestres tot que siguin reaccionaries. Les de Charles Bronson són indiscutiblement feixistes.
I què hem de fer? Prohibir-les o posar advertències explicatives a les plataformes? Em semblarien delirants i manipuladores aquestes solucions així com qualsevol tipus de censura. A la societat actual estem entrant en una perillosa etapa d’unificació de criteris, fomentada pels poders fàctics (no únicament els d’aquí) que són els principals beneficiats. El pensament únic es manifesta cada vegada més, només cal veure el pes dels pressbooks de les multinacionals del cinema en els comentaris dels suposats crítics. Si no hi posem remei, perdrem tota la capacitat de decidir individualment. El cas de Lo que el viento se llevó és semblant als de la cacera de bruixes el tribunal McCarthy.
