Domingo López ens porta una nova ració del cinema asiàtic més insòlit amb la publicació del Shocking Asia volum 2. Un nou volum que, com el que es va editar l’any passat, mira el cinema asiàtic més enllà del cinema d’Ang Lee, de Wong Kar Wai o els drames intimistes i de realitat social que solen arribar als festivals de prestigi d’occident.
Amb aquest segon volum es posa la lupa sobre el nou cinema xinès que està vivint un autèntic boom gràcies a les plataformes de video-on-demand. Aquest cop la mirada se centra en el nou cinema de Kung Fu, els wuxia (amb una proliferació de pel·lícules del detectiu, del sobrenatural i del sorprenent) i de vampirs xinesos. De totes les produccions recents n’hi ha una que sobresurt, ni que sigui per la barra dels seus responsables a l’hora de titular la pel·lícula, com es Monty Python. Però no espereu humoristes anglesos en aquesta producció de sèrie B sinó un grup de serps gegants disposades a fer-ho passar molt malament als protagonistes.
Del cinema de vampirs xinesos podem dir que viu una segona joventut a la Xina, i és que es dona el cas que els xinesos no havien pogut gaudir d’aquestes pel·lícules (o almenys tenir un accés tan directe) de vampirs amb els seus uniformes de dinasties passades, els seus ullals i la seva particular manera de desplaçar-se a base de saltirons. Degut al ferm control de la censura xinesa que no deixava estrenar cap pel·lícula en sales que promogués les supersticions, aquestes estaven prohibides, fins ara. I és que la censura xinesa sembla que fa els ulls grossos amb les plataformes de video en demanda i això ha provocat un boom de produccions amb aquestes criatures de la nit. Unes produccions que no cal dir-ho van des del més seriós terror fins a les més esbojarrades aventures que inclouen, fins i tot, a Ironman com a caçador de vampirs (òbviament a Marvel segurament desconeixen aquesta nova faceta de Tony Stark). Aquest nou volum, també inclou un article de Damon Foster que ressegueix la història del cinema de vampirs xinesos, des de les seves primeres aparicions als anys 50 fins al boom que van tenir als 80 gràcies a l’èxit de Encounters of the spooky kind i Mr Vampire. I, fins i tot, a les produccions de la IFD amb meravelles com Robovampire, en què (atenció!) uns narcotraficants utilitzen els vampirs xinesos per traficar amb drogues, només una còpia ultrabarata i desvergonyida de Robocop els farà front. Dir que el pòster d’aquesta última pel·lícula és la que ha servit de portada per al Shocking Asia 2, en què òbviament qualsevol semblança entre la pel·lícula i el pòster sol ser producte de la casualitat. I per completar tot això, res com un repàs a la filmografia de Peng Yusi un actor que s’ha fet un lloc a base de caçar vampirs en directes VOD xinesos.
Però no tot serà cinema xinès, també hi ha espai per comentar alguns títols del nou cinema japonès d’explotació com per exemple Big boobs sisters: the yellow panties of happiness en què un grup de monges maduretes i de generosos pits faran tornar boig un mafiós local. I si voleu acció desmesurada i sanguinària tenim propostes com Bloodbath in pinky high (amb batusses a tuti pleni de bandes juvenils d’institut) o Red blade, en què una adolescent viatja a l’època Edo per ser entrenada com una ninja i repartir espasades a tort i a dret. I per continuar amb l’exploitation també tenim un bon repàs a un bon grapat de títols de la categoria 3 (prohibida l’entrada a menors de 18) de Hong Kong amb molta venjança sanguinària i fantasmal, erotisme de saldo i alguna història verídica criminal.
Un altre tema que tracta amb certa profunditat, per allò de dedicar-li 2 capítols, es el cinema d’acció tailandès. Primerament Iván Fernández fa una repassada des dels inicis del cinema tailandès de mastegots, la irrupció als 80 del cinema de Panna Rittikrai, fins a la moda que va haver-hi a principis dels 2000 del nou cinema d’arts marcials tailandès amb la irrupció de Tony Jaa o Jeeja Yanin, ambdós sota el paraigües del mateix Panna Rittikrai. Com que Panna Rittikrai és una figura molt desconeguda al nostre país, només ara amb la seva mort s’ha començat a reivindicar la seva figura, Domingo López li dedica un article on repassa la seva filmografia dels 80 i 90. Des de la molt reivindicable Born to fight (1981) que vam poder gaudir a l’última edició de les Nits de cinema oriental i que és un festival de mastegots i stunts suïcides a l’estil de Hong Kong.
Espasa i bruixeria, acció desenfrenada i molt més és el que es coïa a la Indonesia dels 80 i principies dels 90, amb superestrelles locals com Barry Prima, Suzanna o Eva Arnaz. Tot un món per descobrir a occident i del que Shoking Asia ens en fa un tast. Del cinema d’educació sexual japonès n’hi ha dedicat un capítol que és per al·lucinar, i molt.
I dels repassos a filmografies, cal destacar que n’hi ha un de dedicat a les imitacions coreanes (del sud) de Mazinger Z. Perquè avui dia quan pensem en filmografia coreana pensem en pelis de gàngsters i thrillers sofisticats, però a principis dels 90 Corea del Sud era territori de pirates audiovisuals que tant rodaven una pel·lícula de les Tortuges ninja, com una de Bola de drac o una imitació apòcrifa de Mazinger Z, i d’aquestes en van fer unes quantes.
He deixat el millor per al final. Ja que aquest nou volum inclou un capítol anomenat “Yo fui un miembro de las tríadas adolescentes” d’un tal Ognimod Zepol que és or pur. I com en l’anterior, un còmic ultraviolent del Hong Kong dels 70.
En resum, més de 240 pàgines de bogeria asiàtica que s’han convertit en un incunable per a qualsevol interessat en el cinema asiàtic.
