Viure a Palma de Mallorca no és fàcil, i molt manco a l’estiu. Carrers saturats, preus altíssims, embossos diaris, nits sense “tiro” i molta basca. Sí, també existeixen els “capficos” i els sopars a la fresca, però ja ens entenem. Des del mes d’abril fins a finals d’octubre, els carrers, cales i carreteres plens fins no caber-hi una ànima acaben generant una sensació estranya d’impostura.
La Seu, Sa Llotja o s’olivera de Cort, reproduïdes fins a avorrir a les xarxes socials, així com ses casetes del Trenc o ses vistes de Cala Montdragó, acaben esdevenint per al local quelcom aliè i alhora propi. Com si fos un decorat preparat exclusivament per al forà, però inspirat en els records d’una memòria personal i col·lectiva que es resisteix a ser oblidada.
Quan es baf estiuenc comença a dissipar-se, o arriben pluges com les d’aquest diumenge, sol aparèixer una sensació melancòlica, semblant a la que arribava de nin quan sabies que faltava poc per tornar a escola. I com cada any, els carrers se n’aniran quedant a poc a poc buits de turistes, fantasmals després de les vuit des vespre, i arribarà el fred humit. I revendrà la buidor de l’amfitrió un cop ja s’ha acabat la festa i han partit els convidats. Una festa on tothom t’ha volgut remarcar lo guapa que tens sa casa, però ningú t’ha demanat com estàs.
Ser mallorquí no és bo de fer. La identitat pròpia planeja constant amb una sensació d’orgull privat, no dit en veu alta per no molestar. No fos cosa. Una idiosincràsia amagada, poc donada a l’exhibició, però sabudament nostrada i que ens enllaça amb els qui fórem i els qui som. Una alegria continguda, de saber nadar i guardar la roba, quan el cor reposa amb la sensació de “ca nostra”, però no vol que ningú li faci els comptes.
D’uns anys ençà, tanta sort, semblava que havia anat a poc a poc canviant aquesta tendència. L’impuls de la televisió autonòmica per una ficció i uns serveis informatius de qualitat, amb els seus encerts i errors, ha permès passar d’una programació sostinguda en un folklorisme gastronòmic estantís a una oferta plena de propostes interessants que fan valdre la història, llengua i mites de la nostra terra. Sèries que no amaguen la part més bruta de la corrupció o que bé es mouen dintre d’un costumisme profundament humà, que retrata la identitat defugint la befa. Sèries, millors o pitjors, que ens expliquen qui som i d’on venim.
Sicília sense morts (2022)
Quan arriba un paquet al president del Govern de les Illes Balears amb una rata morta a dins, surt a la llum una veritat incòmoda: alguna cosa fa olor de podrit al Consolat de Mar. José Antonio —que no Ramon— (Fèlix Pons), líder del Partit Nacional —que no Popular— de Balears, arribà a la presidència amb la intenció de netejar el seu partit de la imatge de corrupció heretada de l’anterior cúpula. Però entre el dit i el fet sempre hi ha un bon tram, i per arribar amunt de vegades cal pactar amb el dimoni. I després pagar-li el deute.
La notícia de la rata morta arribarà a les orelles d’una dupla de periodistes. Arquetips de cinema negre, ell vell i cansat (Pep Tosar) i ella jove i idealista (Mar Fiol), els dos periodistes aniran seguint el fil d’una trama fosca on la classe política, l’empresarial i la màfia es desdibuixen i barregen fins a esdevenir una sola cosa.
Adaptació de la novel·la de Guillem Frontera, inspirada en fets reals, la minisèrie dirigida per Lluís Prieto s’estrenà el passat octubre de 2022, fruit d’una col·laboració entre les tres televisions de parla catalana (À Punt, TV3 i IB3), Nova Produccions i Filmin. El resultat és una molt digna adaptació d’una novel·la exquisida, que posa molta cura a la fotografia, el treball dels actors i al tempo narratiu. En general un molt bon thriller polític, que en alguns moments pot arribar a recordar a El Reino (2018) de Rodrigo Sorogoyen, però sense plànols seqüència. Entre el seu repartiment trobem a Fèlix Pons, Pep Tosar, Lluis Marquès i Mar Fiol.
La sèrie consta de 8 episodis d’aproximadament una hora cada un, i la podeu veure a Filmin, amb subscripció, o a IB3 a la carta, de forma gratuïta.
Munar (2022)
Dona empoderada, fashion victim i addicte als sobres i requalificacions, Maria Antònia Munar és sens dubte una de les figures més inquietants de la política balear. La sèrie documental de quatre episodis, produïda per IB3 en col·laboració amb MOM Works, repassa l’ascens i caiguda de Munar com si es tractés d’una pel·lícula de gàngsters. La realitat, com se sol dir, supera la imaginació de qualsevol Scorsese.
Des dels seus inicis a UCD, aconseguint la batllia de Costitx amb només vint-i-quatre anys, fins al seu empresonament el 2013, envoltada d’escàndols de corrupció, la sèrie fa un retrat de la seva vida política i de la seva persona.
La seva innovadora estratègia comunicativa, basada en una estudiadíssima imatge personal, li atorgà el reconeixement de “Princesa de Mallorca” per als mitjans i la feren ascendir de forma vertiginosa en un món polític marcadament masclista. La seva posició estratègica per a la governabilitat no només la situà al cim del poder, sinó que l’enfrontà directament amb persones intocables com l’expresident Cañellas, convertit en aquesta sèrie en el seu principal antagonista.
Però res pot durar per sempre i el poder és com una baioneta, serveix per assolir moltes coses, però no és gaire còmode per seure. L’acció conjunta de la Fiscalia, policia, jutges i Agència Tributària començarien una investigació amb la qual acabaria sentenciada a anys de presó. El seu cas suposaria també un canvi important en el tractament mediàtic de la corrupció política.
La sèrie es pot veure de forma íntegra a IB3 a la Carta i a Youtube
Amor de cans (2018-2021)
Una nit qualsevol de 1975, l’amo de sa possessió de Can Gamundí mor, deixant orfes i de dol a sis germanes. Però la semblança amb Bernarda Alba només es troba en l’arrencada, ja que Amor de Cans és, per sobre de tot, una comèdia. L’adaptació de la novel·la de Maria-Antònia Oliver fa un retrat entre al·legòric i particular de la societat mallorquina de la transició des d’una perspectiva femenina.
La mort del pare suposarà per les Gamundines el mateix que la mort de Franco per tot el país: l’alliberament absolut d’una llosa i l’oportunitat després d’una llarga malaltia de respirar en pau. Però aquest alè que suposa la pèrdua del cap de família serà només el detonant d’un seguit de successos que obligarà a tothom a fer un gir absolut a la seva vida. Les germanes, com la resta de societat, es trobaran desarrelades i en un món que no es sap desprendre del tot de les rèmores del passat de tancament, tradició i religiositat, mentre conviu amb un moment d’eclosió cultural, boom turístic i transformació social absoluta al que hauran d’adaptar-se. I a més s’hauran de repartir l’herència. Detall no menor.
L’èxit de la sèrie la va fer arribar fins a tres temporades de 10 episodis. La sèrie creada per Toni-Lluis Reyes compta amb un guió ple de situacions divertidíssimes, unes actrius que estan increïbles i uns personatges molt ben dibuixats. Amor de cans és una petita joia que val la pena tenir en conta. Entre el seu repartiment destaquen Agnès Llobet, Caterina Alorda, Apolònia Serra, Lluqui Herrero, Lina Mira i Eva Barceló.
La trobareu a IB3 a la carta i YouTube.
Mòpies (2022)
Dirigit a un públic infantil o adolescent, Mòpies és l’aposta d’IB3 pel fantàstic i la ciència-ficció. Està clarament inspirada per sèries com Stranger Things o Dark, però sense el pressupost de Netflix.
La trama de Mòpies ens porta a Lluc, un espai de culte mil·lenari conegut per atreure forces misterioses i sobrenaturals. Durant el campament d’estiu desapareixerà en Pere (Jaume Andreu), un nin d’onze anys, quan s’endinsa al bosc jugant a caçar “mòpies” (uns animalons fantàstics que viuen entre els arbres i que són molt difícils de caçar). Quan l’endemà la seva germana gran, na Bel (Valèria Sorolla), comenci a buscar-lo, descobrirà que en realitat el seu germà no ha existit mai: no figura a cap registre, no hi ha cap rastre d’ell i ningú del campament el recorda. La desaparició del nin dona sortida a tot un seguit de situacions paranormals, misterioses i terrorífiques que ho enllaça amb successos terribles que es donen des d’anys enrere.
Sens dubte el millor encert que té la sèrie és l’aposta pels elements fantàstics propis de l’imaginari cultural balear. El Santuari de Lluc, la base militar del Puig Major, el dimoni cucarell, els foners o els personatges de les rondalles s’empren com a elements constructors del “lore” de la sèrie, entrellaçant-se per donar sentit a la trama. En aquest sentit, la construcció i l’originalitat del guió mereix un reconeixement especial. Malgrat que passi per llocs comuns o tingui resolucions efectistes, saps unir tots els elements per crear un producte rodó.
La sèrie té una temporada de quatre episodis, dirigida per Lluis Prieto i produïda entre IB3, Televisió de Catalunya i À Punt, es pot veure a IB3 a la Carta, a Àpuntmedia, SX3 (el nou Súper3) i a Youtube, completament de franc.
Treufoc (2017-2019)
“Què en som jo, de sa mort d’en Berga?” és una expressió popular mallorquina que s’empra quan algú es vol treure la culpa sobre algun succés. El seu origen remet a l’assassinat al portal de casa seva de Berga, qui fou jurat del Gran i General Consell al segle XVII, arran de les lluites entre els distints bàndols que es repartien el poder de Ciutat. Sobre la seva mort, tothom ho sabia tot en privat, però ningú en sabia res en públic. Així, el més habitual era que si qualcú demanava, tu “no en fossis res, de la mort d’en Berga”.
Aquest succés històric i tot el context que l’envolta serveix de rere fons per a la trama de Treufoc. De retorn al present, una inspectora de policia de Palma comença a seguir la pista a un seguit de crims que semblen estar connectats. Aquesta investigació la portarà a descobrir un teixit d’associacions secretes que operen a l’ombra del poder, i que tenen el seu origen a la història medieval de la ciutat.
De la mateixa manera que Mòpies emprava els elements de l’imaginari popular i se’ls feia seus, Treufoc ho fa amb la història de Mallorca. Deutora de la sèrie catalana “Nit i dia”, Treufoc té una trama additiva i trepidant, plena de girs sorprenents i connexions constants entre el present i el passat. Compta a més amb unes molt bones interpretacions, amb un repartiment que inclou a Queralt Albinyana, Paloma Navarro i Aina Jagla. És dirigida per Lluis Prieto, Toti García i David Mataró i la podeu trobar a IB3 a la Carta i Filmin.
