Sèries d’adolescents d’HBO que (potser) a Netflix haurien tingut més ressò

HBO, avui dia HBO Max, és una de les plataformes mundialment més potents, establertes i reconegudes del panorama audiovisual actual, juntament amb Netflix. A diferència del que s’espera veure en aquesta última, però, l’imaginari col·lectiu acostuma a relacionar automàticament el contingut d’HBO a una audiència més adulta, que busca consumir produccions sòbries, madures. I certament, aquesta conclusió és en part acurada, tenint en compte la trajectòria de la cadena. No obstant això ―i aquí ve el problema―, cal recordar més sovint que les plataformes evolucionen, i sobretot que els seus catàlegs no són o blancs o negres. En els darrers anys, HBO, a més del seu contingut adult, també compta amb produccions juvenils o protagonitzades per adolescents, que podrien ser un atractiu per audiències joves si no fos perquè acostumen a assumir que allà no les hi trobaran.

series HBO
Clàssics d’HBO. En ordre: Boardwalk Empire, Juego de Tronos, Los Soprano, The Leftovers, The Wire.

Cal dir que, paral·lelament, Netflix és conscient del potencial del seu públic jove, i que, en conseqüència, encerta en apostar en ambicioses campanyes de promoció del seu contingut protagonitzat per personatges de la seva franja d’edat, molt especialment en el cas de les sèries. Ha assolit xifres d’èxit amb Riverdale (2017), Stranger Things (2016), Sex Education (2019), i fins i tot Élite (2018), una producció espanyola que ha triomfat internacionalment.

Per altra banda, com que HBO es promociona (generalment) cenyint-se a la seva imatge corporativa més recta i fidel al seu contingut majoritari, té, per tant, part de responsabilitat sobre no cridar suficient l’atenció d’un altre perfil de públic. L’única sèrie que han promocionat a gran escala a causa del seu èxit ha estat Euphoria (2019), guanyadora de 9 Premis Emmy i un nombre de visualitzacions comparables als de Juego de Tronos (2011-2019).

A continuació, per fer un repàs de les sèries d’adolescents d’HBO, i amb l’esperança de concedir-los una mica de reconeixement, presentem un llistat amb algunes de les que podem trobar en el seu catàleg.

Genera+ion (2021)

generation

Si hi ha una sèrie d’HBO de la que se n’hauria pogut treure molt de suc a Netflix, aquesta és Genera+ion. La història, creada i coescrita per Zelda Barnz (que aleshores tenia 18 anys) segueix el dia a dia d’un grup d’estudiants d’institut que retrata, amb frescor i sorprenent fidelitat, les rutines, els interessos i les inquietuds de la generació Z, allunyant-se d’altres ficcions que representen els adolescents d’una manera superficialment estereotipada. Amb personatges diversos quant a cossos, races i orientacions sexuals, s’explora, des de la seva visió, temes com feminisme, les relacions i la sexualitat, tot plegat amb un to lleuger i una banda sonora fermament arrelada a la cultura Z.

La vida sexual de las universitarias (2021-actualitat)

the-sex-lives-of-college-girls-hbo-max

Dels despertars primerencs de l’institut, passem a l’alliberament i l’exploració del món universitari a La vida sexual de las universitarias (The Sex Lives of College Girls). La comèdia preval en aquesta sèrie de 10 episodis on les protagonistes són 4 companyes d’habitació que comencen el primer any de carrera, suposant un trencament respecte a les vides que havien tingut fins ara. Cadascuna amb les seves particulars metes i somnis, afronten els nous reptes veient-se abocades a replantejar les seves opinions vers l’atracció, l’amor i el sexe. Tot això, mentre les seves extravagàncies, imperfeccions i inseguretats afloren sense remei, més vives que mai. HBO Max ja ha confirmat que hi haurà una segona temporada.

We Are Who We Are (2020)

we are who we are

Luca Guadagnino, a qui prèviament ja hem vist endinsar-se en les complexitats dels personatges adolescents com l’Elio a Call Me By Your Name (2017), va sorprendre amb l’estrena de la seva nova sèrie We Are Who We Are, un drama dotat de la seva característica mirada natural, realista, alhora que ambigua, de les persones i les relacions entre elles.

En l’institut d’una base militar estatunidenca a Itàlia, neix una intensa amistat entre el Fraser i la Caitlyn, els quals provenen de famílies ben diferents, tot i que igualment disfuncionals. La seva peculiar connexió detona l’inici de què pot ser un canvi de forma de percebre la vida, relatant un ‘coming of age’ on no només és vital el descobriment de la mateixa identitat, sinó també la forma de relacionar-se amb el món, enfrontant-se als reptes d’una socialització en la qual hauran de buscar com encaixar-hi.

Conversaciones entre amigos (2022)

conversations with friends

D’un to similar és la minisèrie de 12 episodis Conversaciones entre amigos (Conversations With Friends), basada en una novel·la de Sally Rooney, autora que també va escriure Normal People i adaptació de la qual va rebre crítiques força positives per la senzillesa, la sensibilitat i el detallisme de la sèrie.

L’enfocament intimista continua present en Conversaciones entre amigos, que més enllà de la trama, la qual parteix de l’enamorament d’una jove amb un home casat, el pes de la història recau en els personatges i les seves emocions, especialment les de Frances i Bobby, les joves protagonistes que són amigues des de l’institut. Amb el transcurs dels minuts, es construeix una relació complexa entre elles i la parella casada, el Nick i la Melissa, que cada cop es va fent més estreta, intensa, amb els riscs que això comporta.

Betty (2020)

betty

Un grup de noies skaters intenta fer-se lloc en una cultura urbana tradicionalment masculina, el món de l’‘skateboard’ o patinatge en monopatí. Aquesta és la premissa que presenta Betty, i ho fa en un clar balanç entre comèdia i drama sempre acompanyat d’un to casual, típic del carrer, a través d’uns personatges adolescents molt humans i un esperit urbà que els agermana, alhora que, tot i això, no pot fer desaparèixer les diferències entre ells.

It’s a sin (2021)

its-a-sin

L’impacte sobre la comunitat gai del sorgiment de la sida als anys 80 és el rerefons de la minisèrie de 5 episodis It’s a sin ―traduït, “és un pecat”―, on acompanyem a cinc companys de pis, quatre nois homosexuals i una noia, en un context difícil on, més enllà del virus, l’ànsia d’alliberament i els prejudicis socials xoquen amb virulència.

Tot i la crua temàtica, la minisèrie aposta per construir una atmosfera vibrant, festiva i acolorida, brindant unes relacions dinàmiques entre els personatges ―imperfectes, grisos, amb contradiccions―, i triant els moments adients per sorprendre amb les estocades emocionals més dures. La doble cara d’It’s a sin planteja així una espècie de tragicomèdia on pretén mostrar la realitat tal com era llavors: esperançadora i cruel alhora.

‘It’s a sin’: la pandèmia del pecat

Si HBO no capgira la situació, què podem fer nosaltres?

A més de les sèries mencionades prèviament i d’Euphoria (que no hem inclòs en el llistat, ja que sí que ha aconseguit molt de ressò), podrien afegir-se al recull produccions com
Buscando a Alaska, Stargirl, els ‘reboots’ de Gossip Girl i Pequeñas Mentirosas, Naomi o la sèrie espanyola Cómo mandarlo todo a la mierda.

El que tenen en comú totes elles és que, com mencionàvem, s’han incorporat al catàleg recentment, havent-se estrenat entre el 2019 i el 2022. Tanmateix, el més preocupant és que, sumant les minisèries ja finalitzades a les sèries cancel·lades com Genera+ion, Betty i Naomi, actualment només resten en vida cinc d’elles, de les quals tres no tenen un futur assegurat, ja que HBO Max encara no s’ha pronunciat; ara per ara, només Euphoria i Gossip Girl han confirmat nova temporada.

euphoria

Davant aquest complicat panorama que no pinta especialment bé, hi ha la possibilitat d’aferrar-nos a l’esperança que la plataforma, seguint el patró dels darrers anys, continuï produint aquest perfil de sèries cada vegada més. A més, si la seva promoció es queda curta (com fins ara) sempre podem intentar posar el nostre gra de sorra i fer difusió d’aquestes sèries d’adolescents ―a les xarxes, explicant-ho a amics o familiars, recomanant-ho a qui sigui!―, i fins i tot, aprofitant l’ocasió, recordar-los que el catàleg de qualsevol plataforma és massa extens per a no donar-li, almenys, una oportunitat de ser explorat.

Alba Moli
Graduada en Comunicació i Periodisme Audiovisuals a Lleida, i en el Màster de Guió de Cinema i TV de l’ESCAC. Després d’haver estat redactora al diari lleidatà 'La Mañana', s’endinsa finalment a la indústria de la ficció audiovisual establint-se a Barcelona per treballar a les productores Fasten Films ('Mediterráneo', 'La voluntaria') i VisionaTV com a analista de guions i projectes, alhora que fent les pràctiques a Fuera de Campo Films, on ha desenvolupat un curt i un llargmetratge.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents