Quan parlem de cinema iranià hi ha un nom que destaca per sobre dels altres. Ens referim a d’Asghar Farhadi, el realitzador guanyador de dos Oscars a la Millor Pel·lícula Estrangera (A Separation, 2012 i The Salesman, 2017) que el 4 de març estrena al nostre país la seva 9a pel·lícula قهرمان (Un héroe). Aquest drama social va tenir la seva première internacional al Festival de Cannes d’on va sortir amb el Gran Premi del Jurat (la medalla de plata d’un certamen que va guanyar Titane de Julia Ducorneau). A més, ja és un dels films orientals de més èxit de l’any, ja que ha estat nominat als Globus d’Or i també als Oscars a la categoria de pel·lícula estrangera.
Després de la seva aventura espanyola amb Todos lo saben, el director persa torna als orígens amb la història d’un pres disposat a fer el que sigui per ser alliberat de la presó ara que ha començat el període de permisos de sortida. La cinta juga a mostrar-nos la hipocresia de la societat i fins a quin punt podem ser manipulats pels mitjans de comunicació. La devolució d’una bossa plena d’or a la seva propietària converteix el pres Ramir, interpretat brillantment per Amir Jadidi, en un heroi mediàtic. Malgrat la bona acció, a poc a poc anirem descobrint que ni ell és tot bondat ni la gent que l’envolta l’ajuda sense esperar res a canvi.
En aquest film la imatge que projectem a l’exterior juga un paper cabdal. Tots podem canviar (i molt) quan tenim càmeres a sobre i una sobtada fama inesperada. La rentada d’imatge a través de les xarxes, els mitjans i la mal dita opinió pública poden tergiversar la realitat d’una manera grotesca. Fins i tot còmica a vegades. Farhadi aprofita la situació i un actor que sembla impossible que no puguis estimar per posar-nos contra les cordes. Perquè jutgem nosaltres si el protagonista és un pobre home del qual s’han aprofitat o és un murri que treu petroli amb una cullereta d’una situació que s’ha trobat sense voler. Un héroe planteja moltes preguntes sobre la natura humana. I no sempre té les respostes. Que cadascú jutgi. Que cada espectador acompanyi el protagonista en aquest peculiar viatge de vergonya, ràbia i sí, és clar, amor.
Veredicte
El millor: la capacitat d’incomodar l’espectador posant-lo a la pell de protagonista.
El pitjor: És una història simple fàcil d’oblidar.
Nota: 7,5
 d'Asghar Farhadi és un dels films nominats al l'Oscar a la Millor pel·lícula estrangera){kind=link}