Sensualitat, avarícia i enganys amb sabor oriental

- Advertisement -

Pels passadissos del Festival de Sitges sentia un rumor… Deien que havia superat Oldboy… Que la millor pel·lícula del festival venia de Corea i no era la dels zombis de Train to Busan… Park Chan-wook havia tornat per la porta gran. Potser exageraven… o potser no. The Handmaiden, La doncella o 아가씨  és, en la llengua que més us vingui de gust, una de les millors pel·lícules de l’any. Així de clar i així de simple.

the-handmaiden-2

- Advertisement -

La de La doncella és una història rodona. Una espècia de crim perfecte dividit en tres actes molts diferenciats on l’espectador és passejat delicadament i brutal per les vicissituds d’un argument en canvi constant. Res no és el que sembla i quan et penses que ho és potser canvia. En aquests tres actes hi ha complot, crim, erotisme, crueltat, amor, traïció i violència. Elements tots ells molt difícils de fer encaixar en un mateix projecte però que es conjuguen majestuosament gràcies a l’habilitat de Park Chan-wook. Si a més li sumes les dosis justes d’humor negre ja fa que tot plegat sigui una experiència cinematogràfica total.

- Advertisement -

the-handmaiden-cp111

Però perquè una pel·lícula sigui rodona has de tenir actors en estat de gràcia i en aquesta cinta ho estan. Sobretot les dues protagonistes femenines. En aquest sentit és especialment significatiu el descobriment de la jove Tae-ri Kim (26 anys) que encarna el paper d’una estafadora de baixa estofa que acaba sent la donzella que dóna nom al film. L’actriu és capaç de jugar a ser la nena beneita i a la vegada posar-se seriosa i sensual quan el rol ho requereix. I fins i tot millor que Tae-ri Kim, ens trobem amb una immensa Min-hee Kim que amb papers com el de No tears for the dead (우는 남자) i sobretot a Right now, wrong then (지금은맞고그때는틀리다) està sabent trobar un lloc al anhelat olimp de les actrius coreanes més cobejades. A The Handmaiden és una presència total i igual que la seva companya de repartiment combina amb destresa les diverses personalitats de la noble estirada que requereix l’ajuda de la criada.

1217

Erotisme i enganys de banda… si els coreans saben fer alguna cosa bé és mostrar violència i depravació sense filtres d’Instragram. I adornada amb llampants vestits i fetitxismes de dubtosa moralitat, aquesta violència també i és. Amb tot, les dues hores i mitja de pel·lícula no es fan pesades i aconsegueixen mantenir l’espectador lligat a la butaca amb els seus canvis de ritme, d’acció i, no ens enganyem, algunes escenes sexuals molt pujades de to. Això sí, filmades amb una acurada elegància i sensualitat. En poques paraules, deixeu-vos seduir per The Handmaiden, no us en penedireu.

Veredicte

El millor: les interpretacions, la banda sonora, els ambients, el guió… Pràcticament tot!

El pitjor: la durada?

Nota: 9

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents