Si hi ha una cançó que em transporta sempre al món de les sèries i de les pelis, i més concretament a les de policies, aquesta és “The Pianoman” de Billy Joel. I no sé quan la vaig escoltar per primera vegada però tinc clar que era molt petit i que va ser per la televisió, i no, el meu primer record amb aquesta melodia no és el de la versió que va fer l’Ana Belén.
Però tornant al que dèiem al començament. A qui no el transporta en un bar rònec de policies de Nova York, d’aquells que camines i cruix la fusta, que fa olor de fumat per la quantitat d’anys que allí s’ha arribat fins la matinada sota immensos núvols de fum provocat pel tabac? I entremig, s’hi barreja aquella olor de cervesa i de bourbon, que només fan aquests bars de pel·lícula americana i que sempre acaben sent els preferits de la policia per anar-hi a fer unes copes a l’acaba la jornada.
I aquests dies de quarantena, revisant dues de les meves sèries preferides, m’he adonat que hi ha una referència a aquesta cançó en l’acabament de dos capítols. Us parlo de Castle i The Criminal Minds. I com no, són dues sèries policíaques, força diferents entre elles, que en acabar la jornada i resoldre un cas complicat, els protagonistes acaben en bars de les característiques explicades i cantant l’himne de Billy Joel.
Alerta Spoilers
I és que en el cas de Mentes Criminales, tal com s’ha popularitzat a Catalunya gràcies al grup Mediaset, en acabar de resoldre un cas, l’equip que encara dirigia Hotchner i que comptava amb tots els bons en la plantilla, és a dir, l’Spencer, el Derek, la JJ, la Penélope, el David i l’Alex sempre acabaven en un bar. I si l’heu vist, recordareu que una de les coses que més preocupen a David Rossi és que li tanquin el seu bar on ha anat a fer les copes de després de la feina durant molt temps; i allí, després d’anar i tornar de resoldre un cas, és on acaba tot l’equip, dalt de l’escenari, micro en mà i karaoke a tot volum cantant de “Pianoman” i brindant per aquell mític antre que desapareixerà.
A Castle, passa just el contrari. I és que després de descobrir que en un bar d’aquests hi ha una cambra secreta amb wiskhy guardat de l’època de la llei seca, Richard Castle decideix comprar el bar, just abans de descobrir l’assassí del propietari anterior. En acabar, i ja a comissaria, juntament amb el comissari, Ryan, Expósito i, com no, Beckett, en Rick els fa saber que ha comprat el bar després que li regalin una ampolla d’aquell licor de l’època d’Al Capone. I endevineu amb quina cançó s’arrenquen per anar a “la última llamada” a fer les darreres copes? La Kate diu que és tard, però el sempre ràpid Richard Castle li contesta, mirant el seu rellotge… It’s nine o’clock on a Saturday i després entona el the regular crowd shuffles in al qual Ryan ràpidament recull el guant there’s an old man sitting to next me i anima a Expósito i el comissari que contesten amb el mític makin’love to his tonic and gin i claven tots els ulls amb un somriure malèvol sobre la Kate que… acaba amb un espectacular solo! I el cor fa la mítica tornada sing us a song, you’re the pianomaaaan!
I és que, sigui com sigui, “The Pianoman” és d’aquelles cançons que ja les escoltes i automàticament el cap et transporta a un ambient cinematogràfic o seriòfil. I la teva cançó d’aquest estil? Quina és?
Mentre t’ho penses… continuem amb